NP "El xou d'Hugo Chávez"

Divendres, 13 de febrer, "Sense ficció" presenta la producció "El Xou d'Hugo Chávez", dirigida per OFRA BIKEL. Joan Salvat entrevista al plató a Alex Terés i Jordi Segarra, consultors polítics en la campanya de Barak Obama. L'han anomenat salvador i autòcrata, heroi dels pobres del seu país i grandiloqüent dictador potencial, ansiós de dominar l'escenari mundial. Forja aliances controvertides a mesura que inventa un nou tipus de revolució que anomena socialisme del segle XXI. Qui és aquest home que diu que Bush és el diable i Castro, Déu? A El xou d'Hugo Chávez, Ofra Bikel, viatja a Veneçuela per oferir un revelador retrat del president veneçolà a través d'entrevistes amb exfuncionaris del govern, antics col·laboradors de Chávez i ciutadans veneçolans. El programa fa una crònica de l'arribada al poder del president Hugo Chávez i els seus esforços per quedar-s'hi servint-se del poder de la presidència. El documental també mostra com els mitjans de comunicació han tingut un paper fonamental en l'ascens de Chávez al poder (o més ben dit, l'ús intel·ligent que n'ha fet Chávez). Així, El xou d'Hugo Chávez comença presentant Aló Presidente, el programa setmanal de Chávez, que dura entre 5 i 8 hores. Chávez es dirigeix a la població en persona i barreja les explicacions sobre els plans de govern amb cançons, poesia o qualsevol altra cosa. "Chávez és fàcilment caricaturitzable perquè al seu Aló Presidente pot ser graciós, còmic -explica el periodista Jon Lee Anderson en el documental. Canta, fa jocs de paraules... Probablement és el primer president virtual en l'era de la revolució de les comunicacions." A més de ser l'escenari on Chávez mostra la seva idiosincràsia, Aló Presidente és una finestra al govern veneçolà a través de la qual Chávez anuncia en transmissions en directe importants decisions de govern, com una vegada que va ordenar que enviessin deu batallons de l'exèrcit a la frontera colombiana, o una altra en què va anunciar que Veneçuela abandonaria el Fons Monetari Internacional (les dues decisions van ser revocades en privat dies després). A "Sense ficció" es va més enllà del programa de televisió i es posa en evidència els grans projectes que no s'han fet, com les represàlies contra oficials públics (?) acusats de no estar d'acord amb el govern. En el documental s'entrevista Nelson Mora, un líder comunitari compromès que va ser humiliat per Hugo Chávez a la televisió per atrevir-se a qüestionar el trasllat de la seva comunitat a una de les noves ciutats socialistes. "En aquell moment em vaig sentir molt malament. Vaig tancar els ulls i em vaig sentir les llàgrimes -diu Mora-, i vaig pensar: 'Déu meu, per què em tracta així, el president, el comandant en cap, el líder d'aquest procés?'". Tot i això, els observadors asseguren que va ser l'entesa profunda de Chávez amb el poder dels mitjans el que el va catapultar a la presidència. El programa narra com Chávez va rebre el toc diví dels mitjans per primera vegada quan va participar en el cop fallit del 1992. Sorprenentment per als seus companys d'armes, Chávez, que comandava les forces a Caracas, es va rendir a canvi d'aparèixer a la televisió per enviar un missatge per a ells i per al poble de Veneçuela. A causa del cop frustrat, Chávez es va passar més de dos anys a la presó, però de la publicitat que en va obtenir va sorgir un ídol popular. "Militarment, Chávez va ser un fracàs total -afirma Alberto Barrera, autor del best-seller internacional Hugo Chávez-, però pel que fa a les relacions públiques va ser tot un èxit. No va triomfar gràcies a una victòria política o militar, sinó gràcies als ràtings." Després del seu alliberament el 1994, Chávez va començar a preparar el terreny per a l'ascens al poder el 1998. El xou d'Hugo Chávez ens explica els alts i baixos de gairebé deu anys de mandat d'Hugo Chávez. Els seus èxits polítics inclouen aprovar lleis que van fer que la societat veneçolana girés cap a l'esquerra i injectés milers de milions de dòlars d'ingressos del petroli en programes socialistes del govern. Malgrat tot, va rebre un fallit cop d'estat el 2002 i una dolorosa derrota en les votacions de l'any passat, quan els ciutadans veneçolans van rebutjar el referèndum en què proposava una llei que li permetia reelegir-se indefinidament. També es mostren grans errors en programes dels quals Chávez tant s'ha jactat. A El xou d'Hugo Chávez es parla amb treballadors de cooperatives socialistes que es queixen que el govern de Chávez no els ha proporcionat els recursos necessaris, i que de vegades ni tan sols els ha pagat per la feina que han fet. "Sóc una de les persones més pobres de Veneçuela -declara María Rengifo, treballadora d'una cooperativa. El president ha d'entendre que per fer una cooperativa hem de tenir ingressos. Ha d'entendre el que passa. Per què no funcionen? Per què no produeixen? Per què no tenen res a produir?" Amb tanta frustració acumulada i amb l'escassedat d'aliments, la delinqüència s'ha disparat: assassinats, robatoris i segrestos són molt més freqüents. "És sorprenent que gairebé després d'una dècada vegem que gairebé tot del que Hugo Chávez es queixava, una societat deteriorada, misèria, inseguretat, distribució de la riquesa desigual, continua igual -explica Anderson en el programa-, que malgrat els milers d'hores de discursos i els molts milers de milions de dòlars de riquesa petrolera injectats a l'economia no vegem grans canvis, que veiem, de fet, que la majoria dels programes revolucionaris d'Hugo Chávez simplement no han funcionat."