Gràcies al lligam familiar amb alguns dels membres de La Cubana, Jordi Call, el director de "Més enllà de La Cubana", va ser acollit per l'extraordinària companyia de teatre com un membre més de la família. En aquest article ens ho explica i desitja que els espectadors riguin i s'emocionin en veure el documental, com li ha passat a ell a la sala de muntatge
Gràcies al lligam familiar amb alguns dels membres de La Cubana, Jordi Call, el director de "Més enllà de La Cubana", va ser acollit per l'extraordinària companyia de teatre com un membre més de la família. En aquest article ens ho explica i desitja que els espectadors riguin i s'emocionin en veure el documental, com li ha passat a ell a la sala de muntatge
El documental és la història d'unes vides trencades ja molt abans d'arribar a la presó. Set internes de Brians 1 parlen sobre com és la seva vida entre reixes, les circumstàncies que els hi han portat i el que representa viure sense llibertat. El retrat íntim, escruixidor i respectuós d'unes dones a qui ningú escolta però que tenen molt a dir
El documental és la història d'unes vides trencades ja molt abans d'arribar a la presó. Set internes de Brians 1 parlen sobre com és la seva vida entre reixes, les circumstàncies que els hi han portat i el que representa viure sense llibertat. El retrat íntim, escruixidor i respectuós d'unes dones a qui ningú escolta però que tenen molt a dir
Susanna Barranco, directora de "Breathe", va plantejar el rodatge del documental com un joc d'escolta i confiança sense judici ni jerarquia. "Com a documentalista", diu, "quan creava el guió una de les coses que em demanava amb més insistència era si havia arribat a l'essència de les persones". Veient el resultat, no hi ha dubte que se n'ha sortit
Susanna Barranco, directora de "Breathe", va plantejar el rodatge del documental com un joc d'escolta i confiança sense judici ni jerarquia. "Com a documentalista", diu, "quan creava el guió una de les coses que em demanava amb més insistència era si havia arribat a l'essència de les persones". Veient el resultat, no hi ha dubte que se n'ha sortit
"Em dic Laura Dodsworth i soc artista. He demanat a cent dones que es despullin i parlin de les seves vagines, i jo seré una d'elles. Fotografio les seves vulves -aquesta és la part externa- i les entrevisto sobre com la vagina ha marcat les seves vides. La vagina és una part de nosaltres de la qual no parlem, que no entenem i ni tan sols ens mirem. Ja és hora de veure què hi ha realment allà baix i com ens defineix."
"Em dic Laura Dodsworth i soc artista. He demanat a cent dones que es despullin i parlin de les seves vagines, i jo seré una d'elles. Fotografio les seves vulves -aquesta és la part externa- i les entrevisto sobre com la vagina ha marcat les seves vides. La vagina és una part de nosaltres de la qual no parlem, que no entenem i ni tan sols ens mirem. Ja és hora de veure què hi ha realment allà baix i com ens defineix."
Joan Maria Sala, el marit de Pilarín Bayés, era un personatge especial, dels que deixen empremta. No podia ser d'una altra manera. Xavier Sala, el seu germà petit, ha volgut recordar-lo en els bons i mals moments. El gran protagonista absent de "La Pilarin", l'home a qui enyora cada dia, era un home valent, d'humor esmolat i immensa curiositat
Joan Maria Sala, el marit de Pilarín Bayés, era un personatge especial, dels que deixen empremta. No podia ser d'una altra manera. Xavier Sala, el seu germà petit, ha volgut recordar-lo en els bons i mals moments. El gran protagonista absent de "La Pilarin", l'home a qui enyora cada dia, era un home valent, d'humor esmolat i immensa curiositat
És persona o és personatge, la Pilarín Bayés que coneixem? És real, la dibuixant del barretet i la veu esquerdada, que als vuitanta anys acaba de celebrar els mil llibres publicats? El documental de Dani Feixas fa un retrat complex de la dona que ens ha dibuixat la infància a diverses generacions de catalans
És persona o és personatge, la Pilarín Bayés que coneixem? És real, la dibuixant del barretet i la veu esquerdada, que als vuitanta anys acaba de celebrar els mil llibres publicats? El documental de Dani Feixas fa un retrat complex de la dona que ens ha dibuixat la infància a diverses generacions de catalans
Ifeoma Fafunwa, la senyora F, treballa en el repte de portar la seva obra teatral "Hear word!" sobre l'abús de les dones a la societat nigeriana a Makoko, un barri marginal al cor de la ciutat de Lagos, on les dones pateixen la dominació masculina
Ifeoma Fafunwa, la senyora F, treballa en el repte de portar la seva obra teatral "Hear word!" sobre l'abús de les dones a la societat nigeriana a Makoko, un barri marginal al cor de la ciutat de Lagos, on les dones pateixen la dominació masculina
Shamima Begum i Hoda Muthana van marxar del seu país d'adolescents per unir-se a l'ISIS. La seva partença va omplir titulars d'arreu del món; ara, la seva lluita per tornar a casa ha tornat a envair-los, i ha generat un debat que encén passions a Occident. Després de tres anys preses als camps de detenció de Síria, què els depara el futur?
Shamima Begum i Hoda Muthana van marxar del seu país d'adolescents per unir-se a l'ISIS. La seva partença va omplir titulars d'arreu del món; ara, la seva lluita per tornar a casa ha tornat a envair-los, i ha generat un debat que encén passions a Occident. Després de tres anys preses als camps de detenció de Síria, què els depara el futur?
El documental dirigit per Alba Sotorra ha estat guardonat com a millor pel·lícula documental en els XIV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. En aquest treball, la directora catalana torna al Kurdistan per mostrar la dura realitat d'un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres de l'ISIS
El documental dirigit per Alba Sotorra ha estat guardonat com a millor pel·lícula documental en els XIV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. En aquest treball, la directora catalana torna al Kurdistan per mostrar la dura realitat d'un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres de l'ISIS
A Catalunya, es denuncien 7 agressions o abusos sexuals al dia. Un cada tres hores. Unes xifres contundents que amaguen, però, una realitat encara més oculta, ja que només es denuncien entre un 8% i un 10% dels casos
A Catalunya, es denuncien 7 agressions o abusos sexuals al dia. Un cada tres hores. Unes xifres contundents que amaguen, però, una realitat encara més oculta, ja que només es denuncien entre un 8% i un 10% dels casos
Recuperem el documental de producció pròpia "De què es queixen les dones?", dirigit per Laia Mestre i Mireia Pigrau, que posa sobre la taula la situació actual de les dones en diferents àmbits
Recuperem el documental de producció pròpia "De què es queixen les dones?", dirigit per Laia Mestre i Mireia Pigrau, que posa sobre la taula la situació actual de les dones en diferents àmbits
Nó són els nervis: són els mals diagnòstics, la condescendència i el masclisme
Nó són els nervis: són els mals diagnòstics, la condescendència i el masclisme
Aina Parareda va fer les classes prepart, s'havia informat i havia pensat molt com volia que arribés el seu fill al món. Però res l'havia preparat per la soledat i la fredor de la sala de parts. Moltes dones viuen encara amb dolor, por i incertesa un moment que hauria de ser íntim i únic
Aina Parareda va fer les classes prepart, s'havia informat i havia pensat molt com volia que arribés el seu fill al món. Però res l'havia preparat per la soledat i la fredor de la sala de parts. Moltes dones viuen encara amb dolor, por i incertesa un moment que hauria de ser íntim i únic
Arran del documental "I diem prou!" sobre agressions sexuals, la directora de cinema porno independent Erika Lust parla amb el "Sense ficció" sobre la pornografia mainstream, la més consumida. Analitza com aquest tipus de porno passa per alt el consentiment, mostra la dona com a objecte i destaca els perills que els menors accedeixin a aquests continguts sense cap visió crítica
Arran del documental "I diem prou!" sobre agressions sexuals, la directora de cinema porno independent Erika Lust parla amb el "Sense ficció" sobre la pornografia mainstream, la més consumida. Analitza com aquest tipus de porno passa per alt el consentiment, mostra la dona com a objecte i destaca els perills que els menors accedeixin a aquests continguts sense cap visió crítica
El 2019 la revista La Mira publicava un reportatge sobre la regla i els homes, en què fills, pares, amics o companys (i també metges, antropòlegs i un director general) parlen sobre aquesta gran desconeguda. Un article de Magda Gregori i Paula Ericsson a La Mira, amb fotos de Jordi Borràs
El 2019 la revista La Mira publicava un reportatge sobre la regla i els homes, en què fills, pares, amics o companys (i també metges, antropòlegs i un director general) parlen sobre aquesta gran desconeguda. Un article de Magda Gregori i Paula Ericsson a La Mira, amb fotos de Jordi Borràs
