Martha Cooper, la fotògrafa llegendària en el món del grafiti

Als anys 70, quan els districtes de Nova York cremaven, Martha Cooper treballava com a fotògrafa del New York Post, buscant la creativitat en llocs on altres veien només crims i pobresa. "El 1977 el Bronx es cremava. Ningú gosava escriure que aquelles pintades eren realment una cosa interessant. I jo no volia fotografiar coses fetes amb autorització", recorda la Martha, que va capturar algunes de les primeres imatges de les pintades de Nova York, en el mateix moment en què la ciutat havia declarat la guerra a aquesta nova cultura. Martha Cooper Martha i el fotògraf Henry Chalfant van compilar aquelles imatges en el volum "Subway art". El llibre va ser un fracàs comercial i la fotògrafa va deixar enrere les pintades i es va posar a documentar moltes de les altres cultures amagades de la ciutat. Vint anys després, descobreix que es una autèntica llegenda en el món del grafiti -una cultura que ha esdevingut moviment global- i que "Subway art" és un dels llibres d'art més venuts i més robats de tots els temps, fotocopiat i compartit per grafiters durant dècades. Llibre 'Subway art' Als 75 anys, la seva figura petita de cabells grisos torna a navegar en una cultura que ha canviat molt en tot aquest temps. Aquella reduïda i primigènia comunitat nascuda de la lluita i l'adversitat s'ha convertit en una indústria comercial amplificada per l'apogeu de les xarxes socials. Ara tothom penja immediatament cada nova peça d'art de carrer i multitud de gent hi acudeix per fer-s'hi "selfies". La Martha es troba de sobte buscant de nou el seu lloc en aquest món, amb passió renovada per captar tota la creativitat que empeny els grafiters a enfilar-se pel seu entorn urbà. "És un art fora de la llei. Això és el que el fa emocionant", afirma. Es pot dir que Martha Cooper és una de les figures més adorades i més influents del món de l'art de carrer, alhora que és molt desconeguda fora d'aquest corrent. Potser es tracta de la fotògrafa més icònica de la qual més poca gent ha sentit a parlar. El documental "Martha: una història en imatges" ("Martha: a picture story"), dirigit per l'australiana Selina Miles, ressegueix una trajectòria vital i professional perseverant, forjada al llarg de cinc dècades de relacions ininterrompudes amb molts dels subjectes de les seves fotografies. "Tots els entrevistats, des dels grafiters de Berlín fins als representants de la ciutat de Nova York, em van dir el mateix: 'Qualsevol cosa per la Martha'", afirma Miles. 'Martha: una història en imatges' ('Martha: a picture story'), de Selina Miles El documental arriba en un moment en què el valor de la documentació fotogràfica corre el perill d'afeblir-se fins i tot quan es més popular i accessible. I explicant la història de la Martha, Miles vol explorar també la manera com difonem les nostres vides, ja sigui a través de l'esprai en un vagó de tren, publicant una "selfie" o un llibre històric: "La necessitat de proclamar la nostra existència és en el nucli de la condició humana, de dir 'Som aquí', i això és el que va impulsar els primers grafiters". Finalment, "Martha: una història en imatges" ajuda a dissipar alguns dels mites sobre què significa ser una dona gran i envia un missatge contundent, segons la voluntat manifesta de la seva directora: "Hem d'abordar el fet que les dones grans continuen sent un grup molt poc representat en els mitjans de comunicació. Les dones mereixen ser rellevants i dignes de visibilitat, amb independència de la seva edat. 'Martha: a picture story' és una història d'asseveració inspiradora d'una dona pionera plena de joventut als 75 anys". Premis Premi del públic al millor documental, Festival Internacional de Cine de Sydney, Austràlia Festivals Festival de Cine de Tribeca, Nova York, Estats Units, 2019 Festival Internacional de Cine de Nova Zelanda, Oceania, 2019 Festival Internacional de Cine de Vancouver, Canadà, 2019 Festival de Cine Tallin Black Nitghts, Tallinn, Estònia, 2019 Festival de Cine SCAD Savannah, Geòrgia, Estats Units, 2019 CinefestOZ, Festival de Cine de l'Oest d'Austràlia, 2019 Festival de Cine Raindance, Londres, Regne Unit, 2019 Festival de Cine Napa Valley, Califòrnia, Estats Units, 2019 Fitxa tècnica Direcció: Selina Miles Producció: Daniel Joyce Fotografia: Selina Miles i Marcus Autelli Muntatge: Simon Njoo Disseny de so: Lachlan Harris Música original: Adit Gauchan i Vincent Goodyer Coproducció: Bethany Bruce Producció executiva: Jennifer Peedom, Matt Burke i Josh Braun 2019 Una producció de Projector Films en associació amb The South Australian Film Corporation i Create Nsw.