Manipulació informativa: del procés independentista a Donald Trump

La manipulació des dels governs, dels partits polítics, de les grans corporacions, existeix des dels inicis de la història. Des del mític cavall de Troia, utilitzat pels grecs i descrit per Homer i Virgili, fins a les armes de destrucció massiva inventades per atacar l'Iraq l'any 2003. Ara, però, les eines per manipular i les mentides s'han multiplicat, sofisticat i popularitzat, fins al punt que formen part d'una situació que els consumidors han assumit, en un món tecnològic que ha normalitzat la desinformació. Les mentides funcionen, i es propaguen sis vegades més ràpid que les notícies reals. Hi ajuden uns titulars més cridaners i uns dirigents, com Donald Trump, de qui el Washington Post ha comptabilitzat que, des que és president, diu tretze mentides o tretze desinformacions al dia, i això fa que, fins i tot, s'hagi institucionalitzat aquesta desinformació. El "Sense ficció" "Manipulats" tracta el problema de la desinformació i manipulació que reben els ciutadans. Però no cal allunyar-se gaire per comprovar com actuen la desinformació i la manipulació mediàtiques. El procés independentista català ha estat un camp adobat per a tot tipus de mentides, exageracions, que han posicionat alguns mitjans de comunicació com a veritables plataformes de l'odi. Manifestació de l'11 de Setembre de 2019 "El que hem viscut amb el procés ha estat tirar benzina a un conflicte. Crec que aquesta és la irresponsabilitat més gran d'un mitjà de comunicació: convertir-se en la plataforma de l'odi.", David Jiménez, exdirector El Mundo i autor d'"El director" Els mitjans generalistes pròxims a les tesis constitucionalistes del govern espanyol es van posicionar al costat de l'executiu amb una campanya desbocada dirigida a desacreditar l'independentisme. De passada, alguns van aprofitar per atacar la immersió lingüística i el catalanisme polític amb informacions barroeres o directament inventades. Des del bàndol independentista es van utilitzar amb força i enginy els recursos per dur a terme una gran campanya mediàtica al món sobre el dret a decidir, i van exercir una intensa pressió informativa als corresponsals estrangers. La majoria de mitjans d'un costat i de l'altre es van polaritzar. Els seus seguidors els demanaven uns posicionaments que satisfessin els seus desitjos de trinxera. "En els moments més àlgids del procés, a mi el que més em preocupava és que teníem pressió també per part dels lectors. O sigui, hi havia una part dels lectors que no volien saber la veritat. No volien que els expliquessis les coses que estaven passant realment si aquestes coses no estaven alineades amb el relat que tot aniria bé.", David Miró, subdirector diari Ara Cada vegada agafen més força les bombolles mediàtiques, on els consumidors llegeixen, escolten i veuen només aquells mitjans de comunicació que confirmen la seva visió del món. Una tendència tribal a refugiar-se en les idees dels "nostres" que intensifica la polarització i la radicalització dels discursos i on la informació és substituïda per l'activisme. Un bon exemple el podem trobar en les portades dels diaris de l'endemà de l'11 de setembre del 2019. La Razón presentava la manifestació amb una fotografia intencionadament buscada que mostrés un suposat fracàs de convocatòria. La portada d'El Punt Avui, en canvi, ensenyava l'èxit de la manifestació amb una gran fotografia de la plaça d'Espanya totalment plena. Els ciutadans tenen a l'abast molts mecanismes i eines per rebre informació, entreteniment... Comunicació. Però pràcticament tota l'oferta informativa privada a Espanya es concentra en només 7 grans grups mediàtics: PRISA, amb El País i la SER com a banderes; Vocento, propietària d'ABC, entre altres mitjans; el Grup Godó, present a Catalunya amb La Vanguardia i RAC1; Prensa Ibérica, propietària del diari El Periódico; Mediaset, que té Tele 5 i Cuatro; Planeta/Atresmedia, amb Antena3, La Sexta, La Razón..., i Unidad Editorial, a la qual pertany el diari El Mundo. Tots aquests grups els financen o tenen com a accionistes bancs, fons d'inversió i les grans empreses de l'Ibex, a més dels diners que els arriben, de diverses maneres, des de les institucions. "En el capital accionarial de les grans empreses mediàtiques a l'estat espanyol hi ha entrat directament la banca, amb la qual tenien molts deutes, molts crèdits." Sergi Picazo, periodista de Crític "Hi ha una línia editorial de l'Ibex-35 que l'aplica traslladant pressió als mitjans que en són dependents, que en el cas d'Espanya ho són molt en el sentit que dominen una bona part del pastís publicitari." Àlex Gutierrez, cap de Mèdia, diari Ara Una investigació d'El Confidencial descobria l'acord del govern de Mariano Rajoy, l'octubre del 2017, amb les principals empreses de l'Ibex-35 per finançar una operació que digués al món que a Espanya es respectava l'ordre constitucional i neutralitzar, de passada, la campanya mediàtica independentista del govern català a l'estranger. Segons El Confidencial, el programa provisional incloïa conferències en grans capitals, com París, Londres o Nova York, on participarien líders polítics, econòmics i intel·lectuals. "Els diners tenen interessos econòmics però, sobretot, sovint, també tenen interessos polítics. I aquestes empreses, les de l'Ibex, doncs tampoc descobrirem res si diem que eren contràries que hi hagués una independència de Catalunya." Neus Tomàs, subdirectora Diario.es A Espanya, els mitjans públics depenen directament del poder polític del moment. A Catalunya es va aprovar, l'octubre del 2019, una llei que exigeix una majoria qualificada de 2/3 dels vots dels diputats per elegir els membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el seu president. I també que l'elecció dels directors de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio es faci a través d'un concurs de selecció públic. "Quan el Parlament triï els responsables de gestionar els mitjans de comunicació públics ho ha de fer amb un cert consens, pensant en persones que hi entenguin, de comunicació, de periodisme, de tot el que va aquest negoci, i no repartint-se el pastís com han fet fins ara. Si el braç de la política arriba als mitjans de comunicació públics, tenim un problema." Lluís Caelles, comitè professional Informatius de TV3 En moments de crisi, quan el temps per treballar la informació escasseja és quan més es multipliquen les desinformacions i la manipulació es manifesta més descaradament, sobretot a les xarxes, que en molts casos contaminen els mitjans generalistes. Les mitges veritats, o directament les mentides, tenen gran seguiment a les xarxes, on un exèrcit de mitjans, com Periodista Digital, s'inventen històries i, fins i tot, els noms dels periodistes que les escriuen. Les seves fotografies de perfil són agafades de webs que ofereixen imatges de persones amb diversos objectius publicitaris. Una situació habitual a internet, on proliferen els perfils falsos, sobretot els que donen suport o critiquen partits polítics. El mercadeig de perfils falsos posa a l'abast de tothom la compra de seguidors però desacredita la xarxa i la seva credibilitat. "Hem de regular per retallar el problema del negoci de la desinformació i donar eines a la població perquè pugui verificar." Simona Levi, activista social de la plataforma Xnet Les grans operadores d'internet han començat a posar fre a les informacions falses que publiquen, com Twitter, que va tancar el compte de Vox després que acusés el govern de Pedro Sánchez de promoure la pederàstia amb diners públics. Fins i tot es va atrevir a etiquetar el president dels Estats Units, Donald Trump, en considerar que les seves piulades durant les manifestacions contra el racisme sistèmic que s'estenien per tot el país glorificaven la violència. Els polítics utilitzen les xarxes i les xarxes treuen profit dels polítics amb la venda de dades dels usuaris. "No hi ha cap altre mitjà de comunicació que tingui la penetració, l'audiència que té Facebook. En el futur, les batalles electorals seran per les dades. És a dir, qui tingui la capacitat de saber a quines persones vol arribar amb el missatge més precís té un avantatge competitiu respecte al següent. D'anys llum. És una revolució tecnològica." Aleix Sanmartín, consultor polític Amb aquestes dades comprades, alguns assessors polítics han començat a dur a terme una política de la confusió, en què es fan campanyes electorals negatives per emfatitzar els aspectes negatius de l'adversari més que els aspectes positius propis. Les tècniques negatives de campanya electoral presenten l'oponent com a deshonest, un perill per a la nació o un personatge tou davant dels delinqüents. El votant, el lector, el televident, ha d'utilitzar tots els recursos al seu abast per verificar el que li arriba, o deixar-se portar per una bombolla mediàtica que l'acarona i li ofereix just el que vol sentir. El "Sense ficció" "Manipulats" tracta el problema de la desinformació i manipulació que reben els ciutadans. Denuncia la manipulació que el poder polític i econòmic fa a través dels mitjans i les xarxes de comunicació, i ho fa agafant de referència el procés independentista, el coronavirus i la comunicació política als EUA amb Donald Trump.

Manipulació informativa: del procés independentista a Donald Trump

La manipulació des dels governs, partits polítics o grans corporacions existeix des dels inicis de la història, però ara les eines per dur-la a terme s'han multiplicat, sofisticat i popularitzat