El rodatge del "Sense ficció" "Llibertats empresonades" vist pels autors

Llibertats en recessió a Espanya i Europa

Durant el rodatge ens adonem de l'abast repressiu a Espanya de les noves lleis de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal i comprovem com a Hongria l'Estat persegueix organitzacions de drets humans
Albert Elfa i Ricard Belis
"Llibertats empresonades", d'Albert Elfa i Ricard Belis

L'equip de "Llibertats empresonades" entrevista el raper Josep Miquel Arenas, "Valtonyc", a Vic, dies abans de marxar d'Espanya

Les llibertats estan en recessió a l'estat espanyol. Multes administratives per protestar, criminalització de les opinions amb acusacions de terrorisme, condemnes a anys de presó per l'ús de paraules tretes de context. Obres i composicions que fa 30 anys feien riure per la seva irreverència, ara es consideren ofenses penalitzables per la judicatura.

Durant el rodatge del documental "Llibertats empresonades" ens adonem de l'abast repressiu de les noves lleis, la de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal. Milers de catalans es poden veure afectats per la repressió que implica l'aplicació d'aquestes lleis. Col·lectius com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH, o els Comitès de Defensa de la República, els CDRs, ho viuen en pròpia pell.

Making off de "Llibertats empresonades"

Es persegueixen organitzacions i militants de grups vinculats amb tot el que soni a "procés" independentista català. En la visita que fem a casa de l'Adrià Carrasco, a Brussel·les, podem comprovar com aquest noi d'Esplugues de Llobregat, i membre del CDR d'aquesta població, ha de viure en solitud, en un petit pis d'un barri humil de la capital comunitària, fugit de Catalunya per evitar una condemna per terrorisme. El seu delicte, haver aixecat una barrera d'un peatge.

Situacions molt similars a les que es donaven, fa gairebé 20 anys, al País Basc, quan el jutge Baltasar Garzón va engegar un procés de criminalització al món "abertzale" mitjançant el sumari18/98. Amb el "tot és ETA" es van detenir centenars d'activistes de grups que defensaven la desobediència civil, així com periodistes de mitjans independents, molt crítics amb el poder.

Impressiona estar amb persones que han passat un any i mig a la presó acusats de col·laboració amb banda armada i que un bon dia un tribunal decideix que poden sortir en llibertat perquè no es pot demostrar que hagin fet res de dolent. Com és el cas d'un dels nostres protagonistes, el periodista conegut com "Pitu", que es va passar un any i mig a la presó. Tot i l'absolució, aquesta gent ja ha estat estigmatitzada, assenyalada per la societat i se'ls fa molt difícil reintegrar-s'hi. No hi ha indemnitzacions de cap tipus.
 

Miguel Angel Llamas, Pitu, periodista d'Ahötsa.info

Constatem també que la repressió a la llibertat de les persones sempre ha afectat els petits col·lectius antisistema, que les forces de seguretat els han tingut sempre sota la seva lupa i els han perseguit i desarticulat amb l'ajuda de la judicatura sense miraments. Com en el cas dels bascos, molts d'ells han passat per la presó abans que es dictessin sentències totalment absolutòries.

 

PAH, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

 

Ara aquesta persecució afecta el món independentista català. Rapers, poetes, periodistes, militants de CDRs... Alguns decideixen marxar a l'estranger per fugir de condemnes que consideren injustes, altres fan un pas enrere i moderen les seves manifestacions. És la política de la por, que serveix per desmobilitzar, per paralitzar activistes i iniciatives. Però la majoria continuen amb la seva lluita per fer ús de les seves llibertats d'expressió, reunió, manifestació...

Els membres del CDR de La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, ens expliquen com els persegueix la Guàrdia Civil. Encara que no entri en les seves funcions, furguen on poden per atemorir els activistes amb multes i sancions rebuscades, com la de multar-los per fer servir un "toro" de càrrega que funciona amb gasoil industrial subvencionat, per enganxar cartells en zones altes. Res comparat amb les acusacions de terrorisme, rebel·lió o sedició amb què han assenyalat alguns activistes i polítics, però una peça més de l'onada persecutòria de l'Estat.

La regressió de les llibertats afecta tot el món. Visitem Hongria, paradigma del nou totalitarisme, en aquest cas protagonitzat pel president del país, Viktor Orbán i el seu partit, Fidesz. Ens trobem amb organitzacions de drets humans perseguides i els seus dirigents atemorits per la implacable repressió del règim. Lleis dedicades a criminalitzar la dissidència, control per part de l'executiu del poder judicial, quan ja té controlat el polític i el legislatiu. També un ferri domini sobre la premsa, que majoritàriament ja no és lliure, sinó seguidista del poder.

Una situació que espanta. Fins i tot a nivell gestual, amb llistes negres "d'enemics de la pàtria" i adhesius vermells a les portes de les organitzacions que prediquen la solidaritat amb refugiats i dissidents. Mentre ens ensenyen el seu nom imprès a la llista negra d'Orbán, representants d'ONGs recorden que es tracta d'una tornada al malson dels anys 30 quan, entre guerres, van sorgir els moviments feixistes i totalitaris que van prendre el poder i van situar Europa en la foscor més absoluta.

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS