"L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat", a "Sense ficció"

El 1948 l'Hospitalet tenia 64.289 habitants i un munt de camps de conreu que s'estenien fins a la Gran Via. Ara en té més de 274.000 i un entramat urbanístic construït amb els formats extensius i precaris del "desarrollismo" franquista, que condiciona el teixit social de la ciutat. "Moltes de les migracions que van arribar venien de zones rurals. Hi va haver una demonització de les cultures, de les persones que venien del camp i també una transformació molt ràpida d'aquesta identitat camperola cap a una identitat obrera. Va ser un procés de culturització molt ràpid que va negar una mica aquest vincle rural", explica la Mariló Fernàndez, del col·lectiu La Fundició, una de les cooperatives que treballa per impulsar projectes culturals. Hi ha, a més, una desconnexió molt gran entre les migracions dels anys 60 i els 70 i les més recents. Ara hi conviuen veïns de més de 120 nacionalitats. Més de 300 artistes treballen al districte cultural de l'Hospitalet de Llobregat (Documental "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat") A l'Hospitalet comissaris internacionals dels anomenats "districtes culturals", agents immobiliaris, urbanistes de l'Ajuntament, gestors culturals i comissaris d'art han col·laborat per dibuixar el "mapa" d'una ciutat en plena transformació, que viu amb esperança la perspectiva, sembla que ara sí, del soterrament de les vies del tren que parteixen la ciutat amb una gran escletxa. Les vies del tren parteixen en dos l'Hospitalet de Llobregat (Documental "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat") El repte és convertir en equipaments culturals els polígons industrials en desús (Documental "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat") El repte és convertir les fàbriques i les indústries que s'han quedat sense activitat en equipaments comunitaris i culturals, convertir-lo en un autèntic "districte cultural". El documental proposa un passeig entre els projectes creatius dels més de 300 artistes que els últims 7 anys, han arribat a la ciutat. Molts s'han instal·lat en naus industrials i antigues fàbriques convertits en estudis, tallers o laboratoris on conviuen creadors emergents, artistes consagrats i veïns de tota la vida. La creació d'un districte cultural i el soterrament de les vies del tren obren les portes a un futur incert. Allò que podria ser un oasi per als artistes i per a la cultura, acabarà generant una nova gentrificació o aconseguirà transformar realment la ciutat? "S'ha de trobar, diu Auro Foxcroft, de la Fundació Voillage Underground de Londres, l'equilibri entre la força externa que empeny cap a la gentrificació i la força de la gent que l'ha fet popular i l'ha convertit en un lloc del qual en vol formar part. És una batalla constant." Actuacions al carrer al districte cultural (Documental "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat") Fitxa tècnica Direcció: Joan López Lloret Guió: Joan López Lloret i Meritxell Collazos Solà Realització: Joan López Lloret Producció: Cristina Gironès i Salvó Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Hortensi Producció delegada TVC: Daniel Barea Direcció de fotografia: Joan López Lloret Muntatge: Meritxell Collazos Solà Direcció de producció: Cristina Gironès i Salvó i Elisabeth Puyoles Bellander Música: Rodolfo Venegas Lingüista: Ignasi Oliver Grafisme: Gerard Morrón Lingl "L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat" és una producció de Frame Zero en coproducció amb Televisió de Catalunya, la col·laboració de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i el suport de l'ICEC.

"L'Hospitalet, simfonia d'una ciutat", a "Sense ficció"

Com es fa per recosir una ciutat fracturada per tota mena d'obstacles físics que reforcen les barreres culturals i socials, en la ciutat més densament poblada d'Europa demogràficament i construïda a còpia de migracions?