La mare de la Iratxe no li ha preguntat mai com va ser torturada, què li van fer:

"Ni jo vull que ella pateixi explicant-m'ho ni ella vol que jo pateixi més del que ja he patit."

D'aquella violència en queda el testimoni d'una gravació en què, passats els anys i ja en la clandestinitat, Iratxe intentava verbalitzar la seva experiència als calabossos de l'Audiència Nacional:

"Tant de dolor... no hauria pensat mai que arribaria a sentir tant de dolor, ni que pogués aguantar-lo.
Només tenia ganes de morir."

Tampoc la Nekane Txapartegui en vol parlar amb la seva família. Reconeix que encara és un tema tabú que vol evitar per no fer mal als altres.

"Saben com utilitzar la tortura sexista per trencar-nos emocionalment. I jo em vaig trencar. Adonar-te que aquella dona violada ets tu mateixa és massa com per acceptar-ho."

A totes dues les van sotmetre, repetidament, a tortures per asfíxia simulada, una de les més cruels i més utilitzades contra els detinguts per presumpta vinculació a ETA. "Bi Arnas", que en català vol dir "dues respiracions", és sobretot la història de la Iratxe i de la seva mare, dels seus patiments i de la seva lluita contra les tortures fins que no els quedi alè. I de la fractura que han provocat a les víctimes, a les seves famílies i a la societat sencera.

Un informe sobre la tortura a Euskadi encarregada pel govern basc conclou que hi va haver més de 4.000 casos de tortura documentats entre el 1960 i el 2014, però adverteix que poden ser molts més. Al capdavant d'aquesta investigació hi ha el forense Paco Etxebarria.  

"La tortura és el crim més ben amagat, perquè es produeix en un context en què no hi ha més protagonistes que el torturat i els torturadors, que són uns quants, no només un.

Però des que vam entregar l'informe, hem anat sumant centenars de casos als més de 4.000 documentats."

La mare de la Iratxe ha mogut cel i terra perquè es reconeguin i es castiguin les tortures a la seva filla Iratxe, condemnada a Espanya a 24 anys i mig de presó per la col·locació de dos artefactes explosius, després d'haver estat empresonada set anys a França: 

"Una mare creu que sempre pot salvar els seus fills, que sempre els pot evitar els grans mals. Durant anys em vaig sentir molt malament, però ara ja no me'n culpo."

Direcció i guió: Jon Mikel Fernández Elorz
Responsable de producció: Imanol Arzuaga Sarraeta
Productor: Bordagorri Produkzioak
Música: Eneritz Furyak
Edició: Dani López
So: Beñat Antxustegi
Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila