Les excavadores tornen la vida a un riu del Ripollès

L'Agència Catalana de l'Aigua ha recuperat el riu després d'un llarg procés que va començar amb la denúncia d'una entitat ecologista perquè el titular de la concessió no respectava el cabal ecològic. Les obres van començar l'agost del 2020 i s'han acabat a l'hivern. Mònica Bardina, tècnica del Departament de Control i Qualitat d'Aigües de l'ACA, fotografia satisfeta el resultat final: "S'ha recuperat la circulació de les comunitats biològiques com els peixos que necessiten fer aquests desplaçaments per completar el seu cicle vital i també s'ha recuperat la circulació dels sediments que quedaven atrapats en aquesta resclosa." La tècnica de l'ACA, Mònica Bardina, fent fotografies de com ha quedat el riu sense la resclosa. "S'ha recuperat la morfologia del riu i la connectivitat, de manera que ara poden circular els peixos i també els sediments." Mònica Bardina, tècnica de l'ACA Les obres d'enderroc han suposat mesos de feina i han tingut un impacte molt visible en el riu, com es pot comprovar en el "time lapse" que ha enregistrat l'Agència Catalana de l'Aigua. Un cop acabats els treballs, no queda cap rastre de l'estructura de formigó i costa d'endevinar el lloc precís on hi va haver la presa durant tres dècades. Aquest enderroc a Molló no és l'únic que té previst fer l'ACA. Aquest 2021, preveu enderrocar tres infraestructures més, si poden: "Tenim en compte termes d'eficiència. Analitzem cas a cas. No eliminarem totes les centrals hidroelèctriques, sinó les que considerem que no són rendibles. Busquem un benefici conjunt", assegura Bardina. Antiga resclosa al riu Ritort, a Molló, ja desapareguda. (ACA) Les intencions de l'ACA treuen de polleguera l'enginyer Joan Carles Alayo, segurament el màxim coneixedor de les centrals hidroelèctriques de Catalunya. En futures edicions haurà de treure o, si més no corregir la fitxa de la central de Molló (enllaçar amb MAPA) del seu llibre on hi té inventariades totes les hidroelèctriques del país: "La central de Molló estava construïda i funcionant. De cop i volta, s'atura per una qüestió administrativa i s'atura a perpetuïtat. No ho entenc, com poden passar aquestes coses, i diem que les energies renovables són el que hem de tenir". Alayo creu que s'ha d'aprofitar l'energia hidràulica fins a l'última engruna i que encara que s'hagi tirat a terra la presa, es podria refer. "Una concessió d'aigua dona uns drets i unes obligacions. Es pot arribar a extingir la concessió i enderrocar la presa", Arnau Cangròs, tècnic de l'ACA També considera que és energia verda que es perd aigües avall Francesc Bellvehí. És empresari i té dues minicentrals. Considera que una cosa és obligar a deixar el cabal ecològic i l'altra fer tancar i enderrocar rescloses que hi han sigut tota la vida. Per ell, és una bestiesa: "Enderroques la resclosa i tota la fauna que et carregues d'aquest petit embassament és bestial." "Allà on hi ha un mal que es pot revertir, ho hem de fer. No només hem d'aturar la pèrdua de biodiversitat, sinó recuperar-ne" Marta Subirà, secretària de Medi Ambient L'expert en energia hidràulica Joan Carles Alayo, a la Colònia Sedó, a Esparreguera (Baix Llobregat). Des de l'ACA recorden que una concessió d'aigua dona al titular uns drets i unes obligacions i que en casos extrems es pot arribar a extingir la concessió i enderrocar la presa, com s'ha fet a Mollo, tal com diu Arnau Cangròs, tècnic del Departament de recursos hídrics de l'ACA. Alayo defensa que s'hauria pogut traspassar la concessió a un altre titular en lloc de tirar a terra l'estructura perquè té la convicció que, amb el temps, el riu s'ha acabat adaptant a l'acció humana. Però per la Generalitat, "el mal ja està fet" no és un criteri vàlid. Marta Subirà, secretària de Medi Ambient del govern assegura: "Hem de recuperar biodiversitat. És a dir, allà on hi ha un mal que es pot revertir, ho hem de fer. I això és el que ha passat a Molló i en algun altre cas". Concretament, es refereix a una resclosa que no estava operativa al Fluvià. "L'obligació de l'Administració és complir els objectius d'energies renovables, però al mateix temps també complir amb els objectius de protecció de la biodiversitat. I, no només d'aturar la pèrdua de biodiversitat, sinó de recuperar-ne." Per això, cada cop són més estrictes amb els cabals i estan decidits a fer desaparèixer les "centrals zombis". Riu Ritort ja recuperat després de l'enderrocament de la resclosa.

Les excavadores tornen la vida a un riu del Ripollès

El riu Ritort, a Molló, ha recuperat el seu curs natural. Ja no queda res de la resclosa que es va construir fa trenta anys per derivar l'aigua cap a una central hidroelèctrica. Les excavadores han esborrat el rastre d'una estructura de formigó que portava setze anys sense servei