Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Un canvi legal permet l'explotació d''aquest recurs natural gairebé de per vida

Les centrals hidroelèctriques, un negoci multimilionari gairebé perpetu

El documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", de Carles Prats i Ricard Belis, investiga l'estat de les concessions hidroelèctriques de Catalunya, la majoria de les quals vigents fins a l'any 2061 gràcies a un canvi legal que permet l'explotació d'un recurs natural com és l'aigua gairebé a perpetuïtat

TEMA:
Energia

Els rius catalans generen milions de kilowatts d'energia renovable des de fa més d'un segle. És un negoci multimilionari que aporta grans beneficis a molt poques empreses, que s'aprofiten de concessions gairebé perpètues. Moltes explotacions es van iniciar a cavall dels segles XIX i XX. I encara s'allargaran molt més. Perquè la gran majoria de concessions hidroelèctriques de Catalunya no caduquen fins al 2061, gràcies a un canvi legal en els anys 80 que va eternitzar els permisos per explotar un recurs natural escàs i públic com és l'aigua. Davant d'aquesta situació, cada cop hi ha més veus que denuncien el que consideren un espoli dels recursos naturals i ajuntaments que reclamen recuperar el control dels seus rius i que els beneficis tornin a la ciutadania.

 

 

Tot i que la Vall Fosca és un dels municipis que més electricitat genera de Catalunya per habitant, a alguns veïns els han tallat la llum. En la imatge, protesta davant de l'ajuntament per denunciar el tracte d'Endesa i reivindicar que les centrals siguin públiques.

 

El cost humà i per al territori d'unes centrals que van transformar el país

La Catalunya que coneixem avui no s'entendria sense les centrals hidroelèctriques, que van permetre electrificar les fàbriques tèxtils, l'enllumenat públic als carrers i portar la llum a les cases. Es van transformar llacs d'alta muntanya, rius i valls, per fer-hi rescloses, embassaments, i plantar-hi torres elèctriques. La construcció de les grans centrals, entre els anys 10 i els 80 del segle passat, va ser una gesta tecnològica. Va suposar una revolució econòmica i social per a molts pobles de muntanya. Però la prosperitat que van portar les centrals hidroelèctriques del Pirineu ha amagat el cost que va tenir construir-les. Un sacrifici humà, en el qual hi van contribuir milers de treballadors vinguts d'arreu de l'Estat. Els pobles van perdre el control dels seus recursos naturals i van veure alterat el seu paisatge i modus de vida. Van cedir l'ús del seu territori a canvi d'unes compensacions que d'un temps ençà s'estan posant en qüestió i que, amb els anys, s'ha vist que eren molt minses en relació amb els beneficis que n'han tret les companyies.

 

La central de Capdella té un dels salts més alts d'Europa. Aprofita l'aigua de 28 llacs d'alta muntanya, units per un laberint de túnels excavats a la roca, i es fa caure per un desnivell de més de 800 metres.

 

Encara hi ha espai per a noves centrals?

La radiografia dels rius catalans posa de manifest el monopoli existent i l'explotació intensiva dels cursos fluvials. Però els enginyers consideren que encara hi ha espai per fer noves centrals. Existeix un projecte d'una nova planta hidràulica a les Terres de l'Ebre. Serà una megacentral de bombeig de nova generació que vol funcionar només gràcies a la força de l'aigua, el vent i el sol.

 

L'energia més antiga i amb més futur

Un segle després de la construcció de les primeres grans centrals, l'energia hidroelèctrica és una energia renovable amb molt de futur. Les centrals del Pirineu van ser clau per a l'anomenada Segona Revolució Industrial; van permetre substituir el carbó i electrificar les fàbriques i ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, ara fa un segle. En els anys 80, l'energia hidràulica va donar sortida als excedents d'energia nuclear. I, en el futur, està cridada a complementar i facilitar la penetració de l'energia eòlica i la solar, que no generen energia quan es vol, ni es pot emmagatzemar.

 

L'energia hidràulica és una de les més antigues que es coneixen i, a la vegada, una font renovable de futur. Les hidroelèctriques seran clau en la transició energètica, perquè permeten emmagatzemar i gestionar la producció d'electricitat en funció de les necessitats.

 

Fitxa tècnica
Un documental de Carles Prats Padrós i Ricard Belis Garcia
Producció: Joan Carles Villacreces Rodríguez
Documentació: Miracle Tous Jerez
Imatge: Marc Durà Pipo
Muntatge i etalonatge: Xavier Abad Rodón
Disseny Gràfic: Àngels Pons Camps
Disseny 3D: Armand López Parra
Muntatge Musical: David Bustamante Calaf
Postproducció de so: Enric Casanovas Masdeu
Imatge Addicional: Carles De La Encarnación Gradailla i Saül Grau Guerrero
Direcció Executiva: Montse Armengou Martín
Producció Executiva: Sílvia Pairó Vila
2021

Una producció de Televisió de Catalunya elaborada per "Sense ficció".

 

Resclosa de la central municipal de Sort, recentment recuperada. És un dels pocs ajuntaments que conserva una hidroelèctrica i que l'ha posat en marxa per obtenir ingressos directes amb la producció d'energia renovable.
ARXIVAT A:
Energia Medi ambient

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut