L'assetjament escolar és un tema tabú que encara s'intenta negar en alguns centres educatius

El detonant del documental va ser el suïcidi d'un adolescent transsexual de Rubí a causa del greu assetjament escolar que estava patint a l'institut

Núria Vila

Directora del documental "Els meus ulls"

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El documental "Els meus ulls" el vaig decidir fer a causa del suïcidi de l'Alan Montoliu, un adolescent transsexual de la ciutat de Rubí, que es va treure la vida el 24 de desembre de l'any 2015, a causa del greu assetjament escolar que estava patint a l'institut. Vaig decidir investigar sobre la problemàtica del "bullying" i em vaig trobar que no era un cas puntual, sinó, tot al contrari, vaig veure que era una xacra social de gran magnitud.

 

Vaig contactar amb diverses associacions que lluiten de manera desinteressada contra l'assetjament escolar i vaig veure que estaven desbordades de la quantitat de casos que rebien cada dia. Vaig descobrir que era un tema tabú que encara s'intenta negar o amagar en alguns centres educatius i que els costa reconèixer que existeix. Per altra banda em vaig adonar que hi ha molt pocs recursos i formació d'assetjament escolar a les universitats, i a les escoles, tant en magisteri com en psicologia, i els docents de vegades no saben com gestionar-ho. També em vaig adonar que hi ha una manca de consciència general sobre les conseqüències emocionals que pot causar aquest tipus de maltractament, no només a la víctima, sinó també a l'assetjador/a i al grup, la resta de companys de classe.

A través d'aquestes associacions, vam contactar amb pares i mares amb fills i filles que havien patit o estaven patint assetjament escolar, i també adults que l'havien patit en la infància o adolescència. Alguns d'ells han volgut explicar les seves experiències en el documental. Apareixen casos de diversos nivells de gravetat, alguns pares han perdut els seus fills per suïcidi. El projecte s'ha realitzat amb un pressupost molt petit aconseguit en una campanya de micromecenatge/crowfunding que es va fer durant la preproducció. Ha quedat seleccionat finalista en diversos festivals de cinema, com el LECYT -Festival de Cine del Regne de Lleó-, al Festival de Cinema i Drets Humans de Madrid, al Barciff -Barcelona Indie Filmmakers Festival- i al Great Message -International Film Festival de l'Índia.

Vull agrair finalment al programa Sense Ficció de TV3 per visibilitzar el documental i per l'especial sensibilitat que té en problemàtiques socials i de la infància com l'assetjament escolar, perquè creiem que és molt necessari que els mitjans de comunicació se'n facin ressò. I també vull agrair a les persones i associacions que han col·laborat de manera desinteressada en el projecte, en especial als afectats i afectades que ho han patit en la seva pròpia carn o a la dels seus fills i filles, que han tingut la valentia d'explicar-ho en el projecte.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS