"L'ascens dels diners"

En el context de la setmana de TV3 dedicada al canvi econòmic, divendres 15 de maig "Sense ficció" emet un documental que explica què són els diners i quin paper juguen realment en la nostra societat. Des de Memphis fins a Tòquio, en aquest documental s'explica quina ha sigut l'evolució del diner i demostra que la història de les finances, així com la de les seves crisis, és el rerefons que s'amaga darrere de qualsevol altre tipus d'història, passant pels crèdits immobiliaris o els mercats de valors. Calés, duros, morterades, picossades... Els podem anomenar de moltes maneres. Per alguns són l'origen de tots els mals. D'altres voldrien que pengessin dels arbres. Tant si s'adoren com si es detesten, sigui quina sigui l'opinió que en tinguem, els diners són tan ineludibles com les taxes o la mateixa mort. Però què és exactament el diner? D'on procedeix? I on se'n va? L'economista Niall Ferguson, professor de la Universitat de Harvard, ens dóna algunes claus per entendre com el món s'ha vist afectat pel tsunami econòmic derivat dels problemes amb els crèdits immobiliaris de segona categoria adquirits pels nord-americans de menor solvència, els "subprime". L'actual crisi financera ha acabat demostrant que els béns immobles poden apujar-se i abaixar-se de preu de la mateixa manera que ho fan les accions i que el somni de tenir una casa pròpia, nascut amb l'etapa del "New deal", ha acabat derivant en un malson global ple de persones que han viscut, virtualment, dels crèdits. Ferguson ens mostra com des de les cases d'empenyorament fins a les que es dediquen a l'embargament de cotxes als EUA, han sustentat un sistema econòmic destinat a la gent que es trobava en situació de fallida o d'insolvència: tenir deutes no estava mal vist als Estats Units. Al contrari, la diferència del capitalisme nord-americà radicava en el fet que una persona podia gaudir de bones condicions pels seus propis deutes. Així, es minimitzaven els riscos de qualsevol persona que volgués ser emprenedora. Els crèdits i els deutes han estat, fins ara, els pilars fonamentals del creixement econòmic. En "L'ascens dels diners", Ferguson fa un repàs de la història dels crèdits immobiliaris als EUA tot demostrant que els efectes que n'hem patit ara, ja s'havien començat a gestar des de la crisi el 1929 i que l'actual crisi financera no ha estat la primera ni, probablement, serà l'última crisi que visquem. D'altra banda, Ferguson ens mostrarà també com l'actual crisi ha provocat un canvi en les relacions del poder econòmic. Els Estats Units, fins ara primera potència mundial, han passat a dependre dels crèdits de potències emergents, com la Xina. A banda del mercat immobiliari, l'economia mundial s'ha sustentat també en les multinacionals i en els mercats de valors. El cas de la nord-americana Enron i les societats anònimes n'han confirmat el paper preponderant. Però amb aquestes societats també va arribar l'escàndol: la globalització ens ha portat moltes zones d'ombra, i s'ha demostrat que és vulnerable a les inestabilitats del món financer i a les forces polítiques, que la banca no ha pogut controlar. Però fins quan resistirà aquest nou panorama de relacions en temps de crisi? Ha arribat el moment de replantejar-nos si l'ascens dels diners com a força motora del desenvolupament humà ha arribat a la seva fi?