"L'arsenal nuclear del món és, encara, enorme i el perill d'una catàstrofe planetària no ha desaparegut"

La valentia de Stanislav Ievgrafovitx Petrov, en evitar que el 1983 hi hagués una represàlia nuclear per part de l'URSS, per un error que va fer suposar que els Estats Units havien llançat uns míssils nuclears, ens obliga a pensar, quatre dècades després, per què no hem avançat prou en algunes coses relatives a la seguretat mundial, i els motius d'alguns retrocessos. La militarització de les societats es manifesta a través de diversos canals, com ara el nivell de despeses militars, la ràtio del personal militar sobre el conjunt de la població, l'acumulació excessiva i injustificada d'armament (inclòs el nuclear), el pes de l'estament militar a la política, la influència de la indústria armamentista, la importància del comerç d'armes, etc. És tot un cicle que comença amb el tipus de doctrina de seguretat que es té. El documental recrea amb ficció un dels episodis més dramàtics de la guerra freda, la matinada del 26 de setembre de 1983, en què Stanislav Petrov va evitar l'esclat de la Tercera Guerra Mundial (Documental "L'home que va salvar el món") La "perestroika" i la fi de l'URSS i del Tractat de Varsòvia, va ser un moment d'oportunitats perdudes per establir un nou sistema de seguretat a Europa, que hauria evitat completament el perill del 1983. Era un moment en què era possible construir un continent sense militarismes i propiciar el desarmament, amb menys confrontació i més diàleg, menys armes i més diplomàcia, amb una seguretat compartida que podria integrar la nova Rússia, i basada en els principis de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa, de 1975, que va donar pas a la creació de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) el 1994. En comptes d'anar en aquesta direcció, es va menysprear la distensió, i el frenesí d'haver derrotat el comunisme i l'URSS va donar ales a un atlantisme neoliberal i presumptuós, i a l'absurda creença que s'havia arribat a la fi de les ideologies. L'esperat "dividend de la pau" mai no va arribar a ser una realitat, no es va aprendre a interpretar i actuar correctament sobre un conjunt de conflictes que anaven apareixent als anys noranta (Bòsnia, Somàlia, Ruanda, Sudan, etc.), i no es va prendre seriosament la necessitat de reformar les Nacions Unides, de manera que, finalment, la desvinculació de les velles inèrcies no es va fer realitat. Es trigarà moltes dècades per tenir una oportunitat com aquella. "Molts creuen que una guerra nuclear tan sols és un terrible record del passat. Però jo crec que aquest parer canviarà dràsticament.", Stanislav Petrov (Documental "L'home que va salvar el món") Tot i que la història ha donat moltes voltes i s'han perdut nombroses oportunitats, crec que es podria plantejar una revisió de l'arquitectura de seguretat europea, clarament desfasada a la segona dècada del segle XXI, però totalment trencada el 2022, després de l'ocupació russa a Ucraïna. Tot i això, cal pensar com podria ser un futur amb una Rússia diferent, ja sense Putin i amb una recuperació de les llibertats. En aquest replantejament de seguretat europea, ningú no hauria de quedar exclòs. Per tant, una Rússia sense totalitarismes també hi hauria de participar. Esclat d'una bomba nuclear (Documental "L'home que va salvar el món") Pel que fa a les forces nuclears existents al món, malgrat l'enorme reducció en la producció de les últimes dècades, l'arsenal actual està format per 12.705 armes nuclears, de les quals es calcula que 9.440 eren als arsenals militars per al seu possible ús. El més preocupant és que tots els països que disposen d'armes nuclears (Estats Units, Rússia, Regne Unit, França, Xina, Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord, per aquest ordre), estan modernitzant els seus arsenals, tant les ogives com els sistemes de llançament. El perill no ha desaparegut, i l'absurda dissuasió nuclear que podria fer explotar el planeta segueix existint. Efectes de l'explosió d'una bomba nuclear(Documental "L'home que va salvar el món") En relació amb el desarmament, per tant, queda molta distància per implementar els tractats relatius a les armes nuclears, prohibir les proves atòmiques, controlar el comerç d'armes, la militarització del ciberespai, les armes químiques i biològiques o les declarades com a inhumanes (mines, bombes incendiàries, munició de dispersió, etc.). També caldrà recuperar tractats que s'han cancel·lat temporalment, com el de "cels oberts", o que han vist la sortida d'alguns dels seus signants, com Rússia en relació amb el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears. La sortida dels Estats Units i Rússia del Tractat sobre Forces Nuclears d'Abast Intermedi (INF), l'agost del 2019, va tenir el seu antecedent l'any 2002, quan els Estats Units van abandonar el Tractat sobre Míssils Antibalístics (ABM). Ja hi ha diverses campanyes internacionals de desarmament en marxa, algunes de molt reeixides, que requeriran grans suports en els propers anys, a les quals caldrà sumar-ne d'altres, conseqüència de la guerra a Ucraïna i la descomposició dels esquemes de la seguretat europea.

"L'arsenal nuclear del món és, encara, enorme i el perill d'una catàstrofe planetària no ha desaparegut"

Vicenç Fisas és analista reconegut de conflictes i processos de pau i Premi Nacional dels Drets Humans. Aquestes són les seves lliçons del perill nuclear que pesa sobre els nostres caps