L'adeu a la mili que va costar mil anys de presó

"S'anticipa la suspensió del servei militar obligatori". Amb aquestes paraules, el ministre de Defensa del govern espanyol, Federico Trillo, anunciava el 9 de març de l'any 2001 el suposat final de la mili. Suposat, perquè la suspensió no és el mateix que la derogació constitucional del servei militar obligatori, que feia 230 anys havia posat en marxa el rei Carles III amb les tristament famoses quintes. En la pràctica, però, acabava el malson dels milers i milers de joves cridats a files cada any, amb la pèrdua de temps, el patiment i els perills que suposava, a més dels problemes de consciència que per a molts representava la incorporació -ni que fos provisional- a l'exèrcit. La lluita contra el servei militar, del 1971 al 2001, va acabar doblegant l'Estat (Documental "Mil anys de presó, adeu a la mili") La fi de la mili no va arribar sola, ni va ser fruit d'un acord democràtic entre partits. Era la culminació d'una lluita conjunta que durant trenta anys havien dut a terme els col·lectius d'objectors i d'insubmisos, iniciada en plena dictadura i que amb un enorme cost humà -detencions, presó, judicis, batallons disciplinaris- va acabar doblegant l'Estat, obligat a decretar la suspensió del servei militar obligatori després de fer els canvis necessaris al Codi Penal espanyol. "Mil anys de presó, adeu a la mili" és la història d'aquesta lluita i dels que la van dur a terme, explicada pels seus protagonistes i glosada per un pallasso. Tortell Poltrona posa en aquest documental el contrapunt satíric que tota lluita antibel·licista ha de tenir (Documental "Mil anys de presó, adeu a la mili") Perquè si aquest documental té dos protagonistes són, justament, el primer dels objectors per motius no religiosos, el valencià Pepe Beunza, i el pallasso Tortell Poltrona, activista antimilitarista des de la joventut, que posa el contrapunt satíric a la narració, exposant l'absurditat absoluta de la retòrica i les pràctiques militars que durant dècades i segles s'havien normalitzat. Pepe Beunza va obrir el 1971 la lluita política contra el servei militar obligatori amb la seva negativa a incorporar-se a files. Ell va ser el primer objector de consciència de l'estat espanyol per raons no religioses (Documental "Mil anys de presó, adeu a la mili") El nucli de la història no fa riure gens, però. La lluita contra la mili va costar molts anys de presó -en conjunt, un miler- a aquells qui la van iniciar en ple franquisme, i encara després. Si bé els Testimonis de Jehovà ja es negaven a fer el servei per motius religiosos (i entomaven sense protesta la presó i les sancions corresponents), el valencià Pepe Beunza va ser el primer a negar-s'hi per motius polítics i de consciència. Pacifista, antimilitarista, d'arrels cristianes i implicat en diversos moviments per la pau, Beunza va preparar-se a consciència per assumir les sancions derivades de la seva negativa. Va passar bona part de la seva joventut a la presó, va ser enviat a batallons disciplinaris a l'Àfrica, va afrontar detencions i judicis, que aprofitava per exposar -amb oratòria i arguments irreprotxables- els seus motius per negar-se a fer el soldat. Per negar-se a agafar les armes, en aquell moment, calia ser més valent que per anar a la guerra. L'al·legat de Pepe Beunza en el primer consell de guerra que se li va fer per negar-se a complir el servei militar obligatori: anar a la presó era un pas necessari per difondre la seva lluita (Documental "Mil anys de presó, adeu a la mili") No van trigar a afegir-se-li nous objectors: primer cinc, després desenes, més endavant milers i milers d'objectors i insubmisos, organitzats en grups tan variats com actius i valents. Antimilitaristes, pacifistes i no violents, cristians o laics, que van voler demostrar que hi ha moltes maneres -totes més útils que agafar les armes- de servir la societat. Grups d'alfabetització, de lleure per a nens i joves, de suport a diversos col·lectius marginats, de formació d'adults, es van escampar per diversos barris populars. Mentre aprofundien en la teoria i la pràctica de la no-violència, donaven el seu suport allà on calia més. Moviments pacifistes i per la no-violència, antimilitaristes, feministes, ecologistes, llibertaris i d'extrema esquerra van afegir-se a la causa d'objectors i insubmisos (Documental "Mil anys de presó, adeu a la mili") "Mil anys de presó, adeu a la mili" recull en detall la història d'aquesta lluita -i la seva continuació amb la insubmissió, l'antimilitarisme i la no- violència- a Catalunya, una lluita ràpidament oblidada des de societat i institucions. Els seus protagonistes, i nombrosos representants de moviments socials, la recorden aquí amb precisió però sense dramatisme, perquè tot i els moments més durs -que n'hi va haver molts- també van riure i van viure. I, mentre se la jugaven, van fer història. Fitxa tècnica Direcció i guió: Carles Caparrós i Obiols i Toni Marin Vila Cap de producció: Lola Pedrós Director fotografia: Oriol Bosch So: Let's Sound Muntatge: Laila Romero i Torrent i Carles Caparrós i Obiols Mescles de so: Dani Zacarias Grafisme: Carlos Azagra Veu en off: no Amb la col·laboració especial de Jaume Mateu (Tortell Poltrona) Producció executiva Aigua Films: Carles Caparrós i Obiols Producció executiva La Ballesta: Toni Marin Vila Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila Producció delegada TVC: Joan Carles Villacreces Rodríguez Direcció executiva TVC: Montse Armengou Martín 2022 "Mil anys de presó, adeu a la mili" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Aigua Films i La Ballesta

L'adeu a la mili que va costar mil anys de presó

La lluita de 50.000 objectors i -posteriorment- insubmisos contra el servei militar obligatori va durar trenta anys. "Mil anys de presó, adeu a la mili" recupera una història que ha estat oblidada massa aviat, tot i ser un dels canvis socials més importants de la nostra trajectòria recent