L'accident del metro de València el 2006, la tragèdia silenciada

Juliol del 2006: el moment de màxim apogeu de la València faraònica de Rita Barberà i Francisco Camps. Un deliri especulatiu que era l'orgull i el model del PP, que també governava Espanya. Les autoritats preparen amb entusiasme la visita del papa Benet XVI a la ciutat, un bany de multituds que els beneficiarà en tots els sentits. I només cinc dies abans de l'arribada del pontífex, un descarrilament a la línia 1 del metro de València deixa 43 morts i 47 ferits. Alguna cosa ha fallat en els sistemes de seguretat. És el segon accident de metro més important d'Europa. Però les autoritats no estan disposades a permetre que la tragèdia els aigualeixi la festa. Aquell mateix dia s'engega una operació política, mediàtica i judicial basada en l'estratègia del silenci. Un accident de metro amb 43 morts, el segon més important del món, degut a les irregularitats i negligències en els sistemes de seguretat de les vies ('L'estratègia del silenci', de Vicent Peris) Cal fer desaparèixer l'accident, si és possible. Durant diverses legislatures, els successius governs del PP valencià parlaran de "desgràcia inevitable": no hi ha responsables polítics, no cal cap investigació perquè tot ha estat mala sort. Fins i tot intenten subornar les famílies perquè no presentin reclamacions: les indemnitzacions es condicionen al silenci. Els treballadors del metro són amenaçats perquè no denunciïn els problemes de seguretat a la línia. Els mitjans callen. El president no rebrà mai les víctimes. La lluita de les víctimes de l'accident del metro de València va trigar catorze anys a aconseguir la reparació moral i les responsabilitats polítiques que successius governs del PP els havien negat ('L'estratègia del silenci', de Vicent Peris) Aquest reportatge és la història de la tossuderia incansable dels familiars dels morts i els supervivents de la tragèdia. Dels viudos, pares, fills i germans que han lluitat durant tretze anys per exigir respostes, justícia i responsabilitats i, finalment, les han aconseguit. Dels tretze anys de mobilitzacions, de recollir informació, de buscar suports, d'insistir una vegada i una altra a la justícia, de dol barrejat amb ràbia i frustració. I del seu èxit quan ja tot semblava perdut. Molts anys després, ja condemnats alguns dels responsables de l'accident, sabem que darrere l'estratègia del silenci no hi havia només interessos polítics, sinó també una de les trames de corrupció més importants de la història recent d'Espanya. Beatriz Garrote, germana d'una víctima mortal i portaveu dels afectats, ha liderat la llarga lluita de les famílies dels morts contra la impunitat dels culpables. ('L'estratègia del silenci', de Vicent Peris) Fitxa tècnica Direcció: Vicent Peris Guió i producció: Dani Fabra i Àlex Badia Producció: Joan Úbeda, Teia Roures, Andreu Signes i Salva Giménez Fotografia: Vicent Peris, Claudia Reig i Andreu Signes Muntatge: Vicent Peris, Dani Fabra, Claudia Reig i Dani Palau So directe: Àlex Badia Disseny de so: Marc Arenas Música: Àlex Badia Grafisme: Swing Estudio 2017 "L'estratègia del silenci" és una producció de Barret Films i Mediapro en col·laboració amb l'Associació Víctimes del Metro 3 de juliol amb el suport de Generalitat Valenciana i CulturArts.