La violència de fills a pares dispara les alarmes

El documental "Fills maltractadors, pares amb pors" aborda l'anomenada violència filioparental, una realitat que les famílies viuen en silenci i que ha disparat les alarmes socials per l'augment dels casos i per la gravetat de les situacions que es generen
imatge

Josep Rovira

Director del documental "Fills maltractadors, pares amb pors"

@joseprovirac
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'anomenada violència filioparental és un fenomen que sense ser nou ha disparat totes les alarmes socials per l'augment exponencial de casos i la gravetat de les situacions que es generen. I el problema és doblement complicat d'abordar perquè no només es produeix en àmbits i situacions com els entorns familiars i la majoria de vegades amb adolescents, si no perquè és una realitat emmascarada que la majoria de les famílies que la pateixen la viuen en silenci.

Per això només es tenen dades dels casos que s'han denunciat. Per exemple, en l'últim any el cos dels Mossos d'Esquadra han fet 385 detencions per violència filioparental, de les quals 45 eren de menors que van passar a l'àmbit de la justícia juvenil. Cal insistir que aquestes xifres creixen any rere any però són només la punta d'un iceberg, que no recull el que per vergonya amaguen moltes famílies.

El cas és que avui els fills passen de la infància a l'adolescència en edats cada cop més prematures i no sempre transitant per la via més tranquil·la. I en aquestes circumstàncies a vegades es produeixen situacions de violència domèstica que les famílies pensen al principi que és una situació normal de l'adolescència, però que en realitat amaguen una alteració greu del comportament. Un trastorn de conducta que paradoxalment el que amaga és una demanda d'atenció i d'ajuda.

Són comportaments que van associats a una falta d'empatia i de culpabilitat, i que acaben alçant una barrera comunicativa infranquejable que altera la convivència.

El pitjor és que quan els actes tenen conseqüències greus, les famílies se senten impotents i desemparades, sense poder trobar solucions globals dins del sistema assistencial públic i a vegades han d'arribar a l'extrem de denunciar els propis fills davant la policia i la justícia.

Les causes socials que provoquen el conflicte són diverses: l'absentisme dels pares, la pèrdua d'autoritat, però també l'ús alienador de les noves tecnologies, el fàcil accés a les drogues i una cultura que enalteix la violència gratuïta.

No hi ha dos casos iguals i no sempre es deu a les mateixes causes, però quan la convivència entra en un bucle creixent de violència, s'imposa prendre mesures com l'internament en centres específics de teràpia, on els nois i noies comencen un tractament d'allunyament del conflicte i de reflexió sobre el que els ha dut fins allà. I tot això es fa sempre de manera reservada i silenciosa, fins que en aquesta ocasió, diverses famílies, nois i noies i especialistes en psicologia, Mossos d'Esquadra i fiscals i jutges de menors han decidit que era el moment d'obrir-se i donar el seu testimoni per desemmascarar una realitat molt dolorosa que fins ara s'ha mantingut amagada.

El documental de "Sense ficció" "Fills maltractadors, pares amb pors" també explica com la prevenció és clau per diagnosticar els primers senyals del trastorn, que pot aparèixer de manera prematura cap als 5 o 6 anys amb programes d'informació i d'atenció específica en els entorns escolars i de la sanitat que ajudin les famílies a superar la vergonya.

I sempre tenint en compte que, en la violència filioparental, no funcionen els tòpics ni les culpabilitats.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS