La vida nòmada entre onades a "Surfwise, una família contra corrent"

Just quan en Dorian "Doc" Paskowitz feia realitat el somni americà, arribava al cim de la seva carrera professional i del seu estatus social, era més lluny que mai de ser feliç; segons ell mateix: "Va ser el pitjor moment de la meva vida." Aquest metge jueu nord-americà s'havia llicenciat en Medicina a la prestigiosa Universitat de Stanford amb matrícula cum laude. Exercia a Hawaii, on va presidir l'Associació Mèdica Americana; formava part del Brain Trust, un grup selecte de ments brillants que treballaven per al govern dels Estats Units, i li van proposar que es presentés a governador de Hawaii. Era el 1956. Després de dos divorcis, lluny dels seus fills i amb insomni, ansietat i atacs de pànic crònics, va prendre una decisió: "Em vaig embarcar en una odissea per trobar la resposta a aquesta pregunta: qui era i què volia fer a la vida." I afegeix: "Vaig pensar: Tant me fa ser un gran metge o una persona rica o una celebritat o el que sigui. L'únic que vull és ser un bon marit i un bon pare i, per tant, una bona persona.'" Ho va deixar tot, la casa, la feina, la criada, el que li rentava el cotxe... i va marxar a Israel, en un viatge per cercar respostes. L'atzar va fer que conegués en un bar Juliette Páez, una jove californiana. Va ser un amor a primera vista. Una connexió vital, emocional i sexual que va fer de la seva vida una vida apassionada i al marge de totes les convencions socials. I van posar rumb a Mèxic. Quan es va realitzar el documental, el 2007, feia gairebé 50 anys que Dorian "Doc" Paskowitz i Juliette Páez s'havien casat, el 1959 (Documental "Surfwise, una família contra corrent") Junts van traçar l'aventura de construir una vida nòmada en família. La seva llar era una autocaravana de set metres on van criar els seus nou fills: David, Jonathan, Abraham, Israel (Izzy), Moses, Adam, Salvador, Navah -l'única noia- i Joshua. "Em vaig passar deu anys o bé embarassada o bé alletant una criatura, sense ni un sol dia de descans", recorda la Juliette, que explica: "Anàvem allà on ens duia el vent. On fos." San Francisco, Florida, Veneçuela, Nou Mèxic, Alabama, El Paso, Maine, Virgínia, Malibu, Dakota del Sud... "No volia que estiguéssim encadenats a una hipoteca, a un banc, a un préstec per un cotxe, al que fos. De cop i volta, podíem pujar a l'autocaravana i marxar, i deixar-ho tot enrere. Començava una nova aventura", explica l'Abraham sobre el seu pare. Dorian "Doc" Paskowitz amb el seu primer i segon fill, David i Jonathan, el 1961 (Documental "Surfwise, una família contra corrent") La vida nòmada no estava exempta d'unes estrictes normes pautades pel Dorian amb relació, en especial, a la salut i l'exercici. El sucre, les drogues i el tabac estaven prohibits. Els fills recorden que no menjaven pa blanc, la mel era un luxe. Si hi havia sort, queien uns ous remenats, i, si es podia pescar, ho feien. De petits gairebé sempre esmorzaven farinetes de cereals amb una barreja de baies diferents. La carretera, l'autocaravana, la platja i el surf van ser els protagonistes de la infància dels fills del Dorian i la Juliette (Documental "Surfwise, una família contra corrent") Els seu horitzó era l'oceà per fer surf, i els regals d'aniversari, quan no hi havia diners, el mar. "La majoria de pares haurien dit: Pots anar a l'escola, perquè és segur, però no pots nedar amb els taurons perquè és perillós.' Doncs els nostres ens deien: Pots anar a nedar amb els taurons perquè és segur, però no pots anar a l'escola, perquè és perillós'", Salvador. L'eslògan de la família Paskowitz era: "Vivim de manera neta, mengem de manera neta i surfegem de manera neta." Amb el temps, va esdevenir una família de renom en el món del surf amb multitud de premis internacionals, coneguda arreu com "la primera família del surf", i el Dorian es va convertir en un surfista llegendari. Cinc dels nou fills Paskowitz, buscant onades on fos, 1974 (Documental "Surfwise, una família contra corrent") Una aposta tan decidida i radical desafiava els cànons socials, com apunten els germans: Jonathan: La gent ens criticava. Per què no s'engreixen una mica, aquests nanos? David: Per què no van a escola, aquests nanos? Jonathan: Però què s'han pensat? Moses: Com gosen fer això a aquestes criatures? David: Per què no treballen per alimentar aquesta canalla? Quina mena de pares són? Els germans recorden, però, que allà on anaven els nens els envejaven, com si estiguessin sempre de vacances. "Era una cosa que s'encomanava", rememora el David, que explica: "Hi havia molts nanos que s'escapaven de casa per venir a rodolar per la sorra amb nosaltres. Gent que vivia en cases de rics enormes, precioses, venien amb els seus Subarus nous de trinca a la platja a demanar-nos: Rodola amb mi! Necessito amor!'" La Navah recorda que els seus germans i ella eren una barreja de salvatges que anaven tot el dia mig despullats (Documental "Surfwise, una família contra corrent") El Dorian no suportava els diners. No acceptava ni que els hi regalessin, perquè no volia renunciar a la seva manera de viure. Triava els llocs que no havien tingut metge des de feia anys, els que ningú volia. I una vegada en què només els quedava una moneda, es va emocionar pel repte que afrontaria la família per tirar endavant. Amb el lema "Poder Paskowitz!", la família empenyia l'autocaravana en un riu o la treien de la sorra (Documental "Surfwise, una família contra corrent") Per ell, l'escola dels fills era la vida que els oferia: "Jo tinc la teoria que a Stanford no t'eduquen. A Stanford reps coneixements. Però educació vol dir saviesa, i la saviesa te la donen l'experiència, la vida, la gent que coneixes cada dia. I d'això, els meus fills en van tenir de sobres." , Dorian "Doc" Paskowitz I quan els fills van créixer, com seria surfejar l'onada d'irrompre en la vida adulta i perseguir els seus propis somnis? Aquesta part de la història continua al documental "Surfwise, una família contra corrent" (2007). Dorian "Doc" Paskowitz amb vuit dels seus nou fills: David, Jonathan, Abraham, Israel (Izzy), Moses, Adam, Salvador, Navah ("Surfwise, una família contra corrent") El 1972, el Dorian va fundar amb la família un campament de surf a Califòrnia, el Paskowitz Surf Camp, el més antic dels Estats Units. Des de llavors, la família ha continuat amb el seu llegat ensenyant a milers d'alumnes aquest esport i contagiant la passió pel surf. Actualment, també ofereix campaments per a famílies amb nens amb autisme que esgoten les places, com és el cas d'aquest estiu. Autor del llibre "El surf i la salut" (1997), el Dorian no passava ni un dia sense surfejar i ho seguia fent amb 84 anys, quan es va gravar el documental (Documental "Surfwise, una família contra corrent") Si feu com nosaltres i busqueu què se n'ha fet del Dorian "Doc" Paskowitz, trobareu que va morir el 2014, i la Juliette Páez, el 2021. Una parella que va viure fidel a la seva essència, que va fer possible l'impossible, del surf una manera de viure i que va crear uns records d'infància inoblidables per als seus fills. Podeu veure'n el tràiler aquí. Fitxa tècnica Direcció: Doug Pray Direcció de fotografia: Dave Homcy Cap de producció: Stef Smith Coproducció: Tony Lord i Jonathan Pine Producció executiva: Todd Wagner, Mark Cuban, Joana Vicente i Jason Kliot Producció: Tommy Means, Matthew Weaver, Jonathan Paskowitz i Graydon Carter Música: John Dragonetti Muntatge: Lasse Järvi 2007 "Surfwise, una família contra corrent" ("Surfwise") és una producció d'HDNet Films i Magnolia Pictures en associació amb Prospect Pictures, Mekanism i Consolidated Documentaries, Inc. &#128242; #FamíliaContracorrentTV3

La vida nòmada entre onades a "Surfwise, una família contra corrent"

Dorian "Doc" Paskowitz va crear una utopia per a la seva família: ell, la seva dona Juliette i els seus nou fills viurien nòmades com el vent en una autocaravana, en contacte amb la natura i fent del surf una passió