La reina Elisabet, inèdita: un homenatge íntim, a "Sense ficció"

Narrat per l'ara rei Carles III d'Anglaterra, i il·lustrat amb imatges inèdites filmades al llarg dels anys, "La reina Elisabet: un homenatge familiar" ens mostra el vessant més humà de la difunta monarca britànica. Ella mateixa hi afegia els seus records personals i, sobretot, el seu somriure més autèntic. Elaborat el 2016 com a homenatge en el 90 aniversari d'Elisabet II, aquest documental reuneix una col·lecció extraordinària de filmacions i fotografies inèdites, que retraten des de dins la intimitat familiar de la família reial britànica. Imatges domèstiques o preses entre bastidors en moments històrics memorables, imperfectes a vegades però d'un valor extraordinari com a testimoni d'una vida i un estil de monarquia ja irrepetibles. Elisabet i la seva germana Margarida, una infància a l'aire lliure ("La reina Elisabet, un homenatge familiar") La reina Elisabet i el seu entorn, a qui hem vist mil vegades en la ficció, se'ns mostren aquí tal com eren, en el seu món inaccessible i encantat, i ens expliquen en primera persona com era la vida quotidiana de la família regnant més poderosa de la terra. Imatges desconegudes de la petita Elisabet fent saltirons en bolquers, radiant el dia de la coronació, o ja recolzada en un bastó, somrient i relaxada, envoltada dels seus éssers estimats -gossos i cavalls inclosos- als escenaris íntims de la seva vida. Avis, pares, testes coronades i família aristocràtica desfilen per aquest àlbum animat, actuant amb la tranquil·litat de qui se sap en família. Elisabet II i el príncep Carles l'any 1951 ("La reina Elisabet, un homenatge familiar") Moltes d'aquestes imatges les veiem amb ella i el seu fill gran, llavors príncep Carles de Gal·les, que són còmodament asseguts en un d'aquests salonets del Palau de Buckingham que la sèrie "The Crown" ens ha fet familiars. Tots dos les comenten somrients, amb les paraules i l'emoció justes, en una intimitat ni forçada ni excessiva. Veiem com parlen i es miren a casa seva els personatges reals de tantes ficcions i notícies d'abast mundial. Per la premsa i la ficció, podem saber que no tota la felicitat és certa, tenim moltes claus del que ens amaga una família que no ha pogut ocultar els seus secrets. Carles de Gal·les i la reina Elisabet comenten al palau de Buckingham les imatges filmades ("La reina Elisabet, un homenatge familiar") Però no podem evitar que la representació ens interessi, ni que ens sorprengui l'extraordinària memòria d'una reina aleshores ja tan vella, que recorda amb precisió el nom i el lloc de cada moment filmat, de cada cosí llunyà, de cada jardí, de cada corgie -les seves mascotes estimades- i de cada cavall. Com pot recordar millor que cap altre entrevistat què celebraven en cada festa, en quin dels seus jardins, què se n'ha fet d'aquell cotxet o d'aquella càmera? Al documental les imatges -excepcionals- són tan reveladores com els records amables i les anècdotes intranscendents, sovint insulses, comentades per la reial protagonista i els seus familiars més pròxims. El repartiment d'entrevistats és impressionant, i es limita a la família més pròxima: l'aleshores príncep Carles, ara rei, i els seus dos fills, Guillem de Cambridge i Enric de Sussex; la princesa Anna, el duc de Kent, lady Sarah Chatto (filla de la difunta germana de la reina, la princesa Margarida), i diverses cosines, entre les quals la reina Margarida de Dinamarca, Alexandra de Kent o una curiosa Margaret Rhodes, personatge adorable que mereixeria sèrie pròpia. Les paraules de tots ells, quan van descobrint les imatges filmades, trenen un retrat peculiar, íntim i a vegades sorprenent de la reina Elisabet II. Un retrat edulcorat, mesuradíssim, fet des de l'amor i el respecte, però gens encarcarat i força revelador. Els prínceps Guillem i Enric veuen per primera vegada algunes de les imatges familiars que apareixen al documental ("La reina Elisabet, un homenatge familiar") Un retrat revelador pel que s'hi diu i el que s'hi mostra, però sobretot pel que es calla i s'oculta. Perquè a "La reina Elisabet: un homenatge familiar", com als vídeos domèstics amb què obsequiem els nostres avis quan fan noranta anys, no hi ha drama ni conflicte, tristesa ni moments delicats. Els problemes personals i polítics del regnat més llarg en la història de la Gran Bretanya desapareixen del mapa per art de màgia, com també són esborrats -o despatxats amb un comentari insubstancial- els personatges incòmodes, com el duc de Windsor o la Diana de Gal·les, que tants disgustos van donar a la reina. La biografia familiar oficial no té cap "annus horribilis": és un oasi de felicitat i enyorança pels temps passats. El documental ens ofereix sense voler-ho, com a espectadors, un joc constant de veritat o mentida que ens interpel·la com a xafarders globals. Ni un gram d'estridència ni un segon de safareig, amb el tòpic to de "small talk" britànic, on els draps bruts es renten a Palau. Podem assistir, a canvi, a pícnics i esmorzars al jardí, diades de Nadal, banys a la platja i travessies en el Britannia, on nens i adults de sang blavíssima es diverteixen en jocs absurds sota la mirada circumspecta de criats uniformats i institutrius severes. Avis, cosins i oncles troneres fent sobretaula, i, de tant en tant, alguna situació que endevinem incòmoda o cruel. Hi ha algun breu rampell de sinceritat, sobretot a càrrec de la princesa Anna, ocasionalment sarcàstica, o del seu germà Carles, més trist, que ens acosten a relats més realistes, que paradoxalment només coneixem per la ficció o la premsa del cor. Elisabet, encara princesa, i la seva germana Margarida (a l'esquerra) el 1938 ("La reina Elisabet, un homenatge familiar") Quina reina emergeix d'aquest retrat, que tan sovint té el Castell de Balmoral, on ha mort, com a escenari privilegiat? Era realment una dona afable en les distàncies curtes, amb gran sentit de l'humor, realista i pragmàtica -com la defineix la seva filla- i sempre conscient del seu paper institucional? "Encara la veig més com a reina que com a àvia, sempre l'he vista més com qui mana", confessa el príncep Enric. No n'esperem ni opinions polítiques, ni secrets de família ni revelacions sorprenents: un homenatge familiar no està fet per això, però el desplegament d'imatges extraordinàries i els testimonis familiars -també quan són banals, pel joc que ens permeten- fan de "La reina Elisabet, un homenatge familiar" un documental apassionant. La reina Elisabet II amb el seu fill Andreu, 1960("La reina Elisabet: un homenatge familiar") Un documental de Crux Productions per la BBC, produït i dirigit per John Bridcut.

La reina Elisabet, inèdita: un homenatge íntim, a "Sense ficció"

Filmacions i fotografies inèdites gravades pels membres de la família reial britànica, el documental ens mostra el vessant més humà d'Elisabet II