La política exterior feminista de la ministra Margot Wallström
En el seu primer dia com a ministra d'Afers Exteriors de Suècia, Margot Wallström situa la igualtat de gènere al centre de les relacions internacionals de Suècia, un concepte que ha fet fortuna també en la política exterior canadenca i francesa
La política exterior feminista de la ministra Margot Wallström
"Sense ficció": "La feministra"

La política exterior feminista de la ministra Margot Wallström

En el seu primer dia com a ministra d'Afers Exteriors de Suècia, Margot Wallström situa la igualtat de gènere al centre de les relacions internacionals de Suècia, un concepte que ha fet fortuna també en la política exterior canadenca i francesa

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Margot Wallström va ser ministra d'Afers Exteriors de Suècia des de l'octubre del 2014 al setembre de 2019 i abans d'arribar al càrrec ja tenia una llarga carrera internacional. Havia estat la primera vicepresidenta de la Comissió Europea i representant especial de les Nacions Unides per a la prevenció de la violència sexual. En el seu primer dia com a ministra, Margot Wallström proclama el que ella anomena "política exterior feminista", situar la igualtat de gènere al centre de les relacions internacionals de Suècia, un concepte que ha fet fortuna també en la política exterior canadenca i francesa.

El documental "La feministra" ("The feminister") mostra Wallström com una política apassionada i atrevida que no té por de lluitar per defensar les seves conviccions: la igualtat de gènere i la llibertat d'expressió. Fa un seguiment dels primers quatre anys al capdavant del ministeri d'una dona coneguda per la seva ment aguda i empàtica i per una agosarada agenda feminista. Recull les seves àrdues negociacions amb l'Aràbia Saudita, Israel i Corea del Nord, i també una campanya altament competitiva per obtenir un seient al Consell General de Seguretat de l'ONU, en una cursa per mantenir-se ferma davant d'amenaces de mort i intimidacions.

La política a l'Orient Mitjà

En el seu vint-i-sisè dia al capdavant del ministeri, Suècia reconeix l'estat palestí i el seu homòleg israelià declara que Wallström desconeix la complexitat de l'Orient Mitjà, "que és més complicat que un moble d'Ikea de paquet pla". Més endavant, durant un debat parlamentari, qüestiona el tractament saudita cap a les dones i qualifica l'Aràbia Saudita de "dictadura". Principis i decisions que tindran ben aviat un cost per a la ministra: el reconeixement suec de Palestina li dona l'oportunitat de fer un discurs honorífic en la cerimònia d'obertura de la cimera de la Lliga Àrab a Egipte, però quan arriba al Caire descobreix que les autoritats saudites li impedeixen parlar, bloquegen tots els visats comercials amb Suècia i convencen 47 estats més perquè la condemnin.

Quan parla al Parlament suec sobre assassinats extrajudicials, el govern israelià mostra la seva indignació i els mitjans israelians publiquen rumors amb delicadeses directes, i s'elaboren informes que "suggereixen que mereix un assassinat". A Suècia s'alcen algunes veus acusant Wallström d'antidiplomàtica, referint-se a la seva capacitat per entrar en conflicte amb Israel i amb el món àrab alhora. Sobrevola el record del primer ministre Olof Palme i de la també ministra d'Afers Exteriors Anna Lindh, tots dos assassinats.

L'inici d'"El procés d'Estocolm"

En un discurs a l'ONU, el president nord-americà Donald Trump amenaça de destruir un altre país membre, Corea del Nord, i l'Assemblea General entra en estat de xoc. Aleshores, Wallström decideix actuar i contacta en secret amb el seu homòleg nord-coreà. La seva xerrada als passadissos de l'ONU forma part del que més tard es qualificarà com "El procés d'Estocolm". Un procés que finalitza amb èxit, amb tres presoners nord-americans a Corea del Nord alliberats i la posterior trobada de Trump i el líder nord-coreà Kim Jong-un.

La idea d'un premi de la pau per al president nord-americà resulta certament irònica per la fundadora de la "política exterior feminista": va ser la dura política d'un "dèspota" el que va fer possible l'acord? O van ser les tàctiques diplomàtiques de petits passos dels suecs i d'alguns altres? O potser una combinació de totes dues coses? "I si ho provem amb dones? Deixem que ho provin les dones, a veure si resolen el conflicte. Per mi, el feminisme i la lluita per la igualtat de gènere formen part d'una visió moderna de la política mundial", proclama la ministra Wallström.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut