"És innocent, però no naïf; ser així és una decisió que pren", en diu l'editora Iolanda Batallé. "És així, no ha fet cap esforç per ser com és, no ha hagut de fer cap màster", afegeix la també il·lustradora i amiga Roser Capdevila. "Molt intel·ligent, diries superdotada, amb una memòria increïble per al detall, capaç de parlar de tot", segons la seva amiga Cristina Cabañas. "És la que no té mai por, de res", la descriuen les companyes de passejades matinals. "La il·lustradora que voldríem ser de grans", pels seus deixebles. "Una dona avançada al seu temps", pel seu germà. La Pilarín de missa, "una de les millors cristianes que conec", segons una filla. Per l'escriptor Màrius Serra, "una senyora que podries imaginar que té una visió més aviat mongívola de la vida… i no, és més aviat cabaretera".

Escoltant les seves paraules, en entrevistes rialleres i també en conversa profunda, seguint-la en la vida quotidiana, en actes públics i a través  dels seus retrats a les xarxes socials, coneixem la versió de la Pilarín sobre ella mateixa. Guiats per la família, els veïns estimats i els amics de tota la vida, per col·legues i deixebles, anem descobrint, al llarg del documental, la Pilarín Bayés darrere del personatge -construït sense esforç ni artifici- que amaga tantes Pilarins diferents. Un trencaclosques en què cada peça aporta una dimensió nova.

I així trobem al documental l'artista que s'estima més dir-se ninotaire, que en dibuixos aparentment senzills ha impregnat el gust de més d'una generació de catalans. La Pilarin referent imprescindible de la il·lustració infantil, autora ja de mil llibres amb un estil tan propi i reconeixible com inimitable. La que ho ha dibuixat tot: d'"El zoo d'en Pitus" a les "paraules complicades", que en diu ella (adulteri, camell, onanisme, zoofília…), del "Diccionari per a adults" d'Òscar Dalmau.

Llibres, incomptables col·laboracions en revistes i publicacions de tota mena, pòsters, postals, jocs… més de seixanta anys amb els llapis a la mà en una treballadora compulsiva com Pilarín Bayés donen per a molt. A "La Pilarin" descobrim també la seva obra més insòlita i menys coneguda, els dibuixos i retrats dels anys d'estudiant de belles arts a Barcelona.

Però, més enllà dels dibuixos, el documental retrata també una Pilarín decidida, clarament feminista en les paraules i en la vida. Una dona que ha treballat sempre, s'ha enfrontat a editors i polítics, que s'ha fet sentir i ha deixat clares -també quan era un perill- les seves idees. Nena de casa bona al Vic dels anys quaranta -besneta del pintor Vayreda- i estudiant a la Barcelona bohèmia dels seixanta, esposa i mare atípica, hiperactiva encara als vuitanta anys, la Pilarín no ha deixat mai que ningú li dirigís la vida. Una vida personal de la qual, fins ara, no n'havia parlat gaire.

La família ens parla d'una mare sempre enfeinada, atípica, que deixava fer i controlava de lluny, atenta al que és important -"més una mare coach que una mare controladora"- i relaxada en els detalls. "Mentre ella dibuixava tot el dia nosaltres fèiem el que ens donava la gana, ens havíem de buscar la vida", diuen les filles.

🗨️"Tampoc soc tan dolenta. D'aquests quatre nens cap va quedar enverinat, malgirbat, perquè més o menys alguna cosa per menjar i beure hi havia. Si estaven malalts me'n cuidava. A la meva manera", Pilarín Bayés @SalaBayes @MariaSalaB @danifeixas

📲#PilarínTV3 pic.twitter.com/OCQiYPGhdB

— Sense ficció (@senseficcio) March 22, 2022

"Si haguessin de donar el títol de mestressa de casa", respon ella, "a mi m'haurien donat un suspens enorme". Però riu a continuació, "a última hora cap d'aquests nens va morir enverinat, cap va quedar malgirbat i sempre, més o menys, alguna cosa de menjar hi havia". Dues filles i dos fills que avui agraeixen l'educació rebuda d'uns pares oberts de mires que els van fer responsables donant-los llibertat.

Els moments més emotius del documental arriben quan Pilarín Bayés parla d'en Joan Maria Sala, marit i company de vida, sempre imprescindible i sempre en segon pla, que va entendre i acceptar que la seva dona no tenia cap intenció de tancar-se a casa l'endemà del casament. Un casament de progres al Vic benestant d'aquells anys, de vestit curt i berenar amb amics, que ja va ser tota una declaració d'intencions. Un home de caràcter, amb un sentit de l'humor especial, de qui no es va separar mai. Viuda des del 2016, explica com l'enyora cada dia, "volíem envellir junts", com va ser la seva vida plegats i la seva mort: "va marxar suaument, bé, amb bon estil, una mort que ens va donar més pau que pena".

"La Pilarin" també ens porta sorpreses, com un dinar amb el cantant Albert Pla en què parlen de la vida i de la mort, de política i censura, i dels rumors d'un suposat parentesc entre tots dos. O l'entrevista amb el periodista Òscar Dalmau, admirador i amic de la Pilarín, amb qui va acabar compartint llit en un anunci atrevit i divertidíssim que ningú es podia imaginar. El documental mostra també nombroses imatges inèdites de Pilarín Bayés, des de la seva infància vigatana fins a dia d'avui, moltes, prova del sentit de l'humor vivíssim i irreverent que conserva als vuitanta anys.

Agraïda a la vida i a la feina que l'ha feta i la fa feliç, la Pilarin es proclama orgullosa de ser ninotaire -"m'agrada dibuixar per als nens, m'és igual si es considera un art menor o major"- i retrata amb humor el seu ofici: "som intel·lectuals de fer feines". El que compta, diu, és que bé que s'ho ha passat i que bé que s'ho passa encara dibuixant. "Només demano", insisteix, "saber-ho deixar a temps quan no tingui bon pols o ja no m'hi vegi".

Ideat i dirigit per Dani Feixas, "La Pilarin" és una producció de Televisió de Catalunya (TV3) en coproducció amb Astronaut Films, amb la Col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de les Industries Culturals (ICEC) i el suport de la Universitat de Vic, l'Ajuntament de Vic, la Fundació Privada Girbau i l'Ajuntament de Tona.

📲 #PilarínTV3