La nova vida de la campiona paralímpica de snowboard Astrid Fina a la Vall d'Aran

El setembre del 2020 va anunciar la seva retirada de la competició d'alt rendiment. Astrid Fina va dir prou, ja no estava motivada amb les curses, els llargs viatges ni els entrenaments i no volia estar lluny de la família i els amics. Va ser una decisió molt meditada, volia canviar de vida i, en aquesta nova etapa, ha escollit la Vall d'Aran per viure. Hi va arribar fa nou anys per iniciar-se en la pràctica de l'snowboard, quan es va recuperar de l'accident de motocicleta que va tenir el 2009. Al principi, només hi vivia a l'hivern. Ara ha decidit quedar-s'hi de forma permanent tot l'any i ha triat Gausac, un poble al costat de Vielha. "Tenia por... I ara què faré? Però sí que és veritat que m'hi he adaptat molt bé; ara soc molt feliç. A vegades, si fa mal temps, no pujo a les pistes, que això era impensable, i tinc una mica més de vida social. Amb això de la Covid, poca, però una mica més de la que tenia abans." Astrid Fina Sense la pressió dels horaris i els entrenaments, ha trobat temps per acabar uns estudis que havia començat a Salardú. Cursa el segon nivell del Grau Mitjà de Tècnic Esportiu en la modalitat de snowboard a l'Escola de Tècnics Esportius de la Val d'Aran. Aquest esport li va canviar la vida i hi vol continuar lligada. Quan acabi, vol ser entrenadora. "Jo sempre he dit que ara m'he retirat de l'alt rendiment, però no em vull desvincular de l'snowboard, i res millor que traient-me les titulacions i poder ensenyar a altra gent el que he après jo, i si són persones amb discapacitat, és el que m'agradaria." Astrid Fina Els seus objectius ja no són guanyar medalles o pujar al podi, sinó ajudar amb el seu exemple a qui ho necessiti i, sobretot, ser feliç. A banda de la dedicació al surf de neu, forma part també de la Fundació Eurofirms, que s'encarrega d'assessorar empreses i professionals en la inclusió de persones amb discapacitat, fent xerrades en línia sobre motivació personal. Astrid Fina Des que el documental "Astrid", que narra la seva història d'adversitat i superació fins a fer realitat el seu somni d'aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang, s'ha exhibit en festivals i sales de cinema, "hi ha gent que m'escriu i em diuen: 'M'ha passat això i no sé si podré esquiar', i allà estic jo per animar-los que ho provin, per ajudar la gent", assegura amb la seva rialla propera, que transmet optimisme i positivitat, tot i que es confessi tímida. Potser també trobarà un moment per aprendre l'aranès. De moment, l'entén i només li falta llançar-se a parlar-lo. Amb la seva constància, ben segur que també ho aconsegueix.