"La insurrecció americana": qui va assaltar el Capitoli?

En una seqüència embogida i increïble, davant els ulls estupefactes del món, una multitud armada i violenta irrompia a la seu del Congrés dels Estats Units per interrompre el recompte de vots del col·legi electoral. Cinc morts, centenars de ferits i enormes destrosses a l'edifici culminaven un atac de l'extrema dreta a la màxima institució de la democràcia, atiat per l'incendiari discurs del president derrotat a les eleccions, Donald Trump. Hores abans, i en un míting al davant de la Casa Blanca, Trump havia demanat a milers dels seus partidaris que lluitessin -"com a l'infern"- per revertir la seva derrota. "Si no lluiteu, us quedareu sense país". Poc després més de dues mil persones -moltes de les quals armades- rebentaven les portes del Capitoli, atacaven policies i personal de seguretat, premsa i funcionaris, i intentaven arribar fins als congressistes, vandalitzant el que trobaven al seu pas mentre proferien amenaces de mort. L'assalt al Capitoli va sorprendre el món, però no politòlegs i analistes, que ja advertien feia anys de l'amenaça que suposa l'extrema dreta per a la democràcia(Documental "La insurrecció americana") Més enllà dels detalls delirants de l'assalt, amb personatges grotescament disfressats, armats fins a les dents i exasperadament agressius, l'atac al Capitoli no va sorprendre els politòlegs, analistes i reporters que han seguit els últims anys l'avenç de l'extrema dreta americana. Un d'ells és el periodista Adam Clay Thompson, que dirigeix i presenta aquest documental del programa Frontline de la PBS, la televisió pública dels Estats Units. Fa molts anys que Thompson investiga les activitats dels grups extremistes d'ultradreta, l'augment de crims d'odi i el resorgiment del moviment supremacista blanc en aquell país. En aquest documental ens descobreix l'evolució del moviment, ara centrat en la lluita política i el somni d'una insurrecció contra el sistema democràtic. Guiant-nos en un recorregut pel garbuix de grups ultres radicals als quals el trumpisme ha donat ales i impuls, A. C.Thompson ens explica per què l'assalt al Capitoli no va ser ni espontani ni imprevisible. Hi havia signes clars d'alarma que feien esperar un atac violent contra les institucions democràtiques, diu. Amb un treball d'investigació exhaustiu, documentadíssim i ben contrastat, el documental ens presenta el moviment extremista d'ultradreta que ha crescut i s'ha anat connectant en els últims anys als Estats Units. Avui als supremacistes blancs s'hi han afegit neonazis, milícies i faccions radicals, com els anomenats Proud Boys, que s'han dedicat a escampar la seva ràbia i el seu odi als carrers, sovint amb vessament de sang. L'administració Trump ha ignorat, tolerat o encoratjat aquests grups, mentre el president es limitava a considerar fake news les informacions i advertències sobre la seva perillositat. Al final del seu mandat va fer un pas més: era a ells a qui demanava, a fi de no perdre el poder, que "lluitessin com a l'infern". El documental comença amb la manifestació supremacista "Unite the Right", a Charlottesville el 2017, on grups feixistes armats van atacar ferotgement els manifestants, la policia no va intervenir i un neonazi va atropellar la multitud amb el seu cotxe i va matar una dona. Poc després, Trump va dir: "Va ser un dia horrible. Ho vaig seguir molt atentament, molt més de prop que la gent, i hi havia un grup en un costat que era dolent, però a l'altre costat hi havia un altre grup que també era molt violent. I ningú s'ha atrevit a dir-ho, però jo us ho dic ara". Marxa de torxes a Charlottesville el 2017 sota el lema "Unite the right". Segons el documental, un punt d'inflexió en el recorregut recent de l'extrema dreta nord-americana (Documental "La insurrecció americana") Thompson identifica en aquella manifestació alguns dels dirigents que aniran apareixent, en els anys següents, en successives accions i atacs violents contra persones i institucions. Molts d'ells -és una constant- amb lligams amb l'exèrcit o directament en servei actiu. La indiferència de l'exèrcit davant la constatació -denunciada- d'aquest fet és un dels senyals destacats pel documental. També la feblesa dels seus arguments ideològics. Dels Proud Boys, entre els quals hi ha membres afroamericans i latinos, en destaca la voluntat -almenys inicial- de distingir-se dels supremacistes blancs: "semblen interessats, sobretot, a beure, esbatussar-se i donar suport a Trump". Si cal anar més lluny, però, també ho faran. Ells s'identifiquen com a "amants de la llibertat", una afirmació que pot voler dir qualsevol cosa, incloent-hi dur una samarreta amb l'efígie del dictador Pinochet. El reporter parla amb manifestants a peu de carrer i també n'entrevista els dirigents, en converses a vegades molt tenses. Als Estats Units l'accés obert a les armes, fins i tot a armament sofisticat i molt letal, converteix les manifestacions d'aquests grups en enormes concentracions de persones armades fins a les dents, una imatge que sobta a ulls europeus. Seguint el rastre dels manifestants identificats, Thompson descobreix nombrosos casos de radicals ultres condemnats per agressions i homicidis. Llops solitaris, alguns. Molts altres que actuen en manada. Grups i milícies de nom sonor i fantasiós: Wolverine Watchmen, American Guard, Three Percenters, Boogaloo Boys o Proud Boys. Semblen sortits d'un videojoc, però van sortir al carrer a defensar la presidència d'un Trump vençut a les urnes (Documental "La insurrecció americana") En conjunt, aquests grups han evolucionat els darrers anys de focalitzar-se en activitats racistes i supremacistes a la lluita política, fet que els ha fet guanyar un suport més ampli entre la població. Sobretot durant l'era Trump. Com afirmava Brien James, activista i dirigent de bandes neonazis, en aquell moment líder d'un grupuscle anomenat Vinlanders Social Club: "Ara tenim un nacionalista en el lloc més poderós del món; vull dir un tipus que està de la nostra banda en un 75, 80 o 90%, i que és el president. No hi ha motius, arribats a aquest punt, per ser extremistes". "Ara" -durant la presidència de Trump- és el moment en què tinc la màxima esperança que hi hagi un canvi real". L'estiu del 2020, segons el periodista, va ser el mateix president Trump qui va encapçalar el moviment de resposta a les protestes per la mort de George Floyd. Ell mateix declarava: "La nostra nació està collada per anarquistes professionals, turbes violentes, piròmans, saquejadors, criminals, amotinats, antifes i gent d'aquesta mena". Els Proud Boys i altres grups radicals s'ho van prendre com una crida a l'acció, i es van llançar a atacar manifestants. El desordre als carrers va esdevenir un dels puntals de la campanya de Trump per la reelecció. Diferents investigadors i analistes polítics confirmen i aporten noves informacions a les tesis de Thompson. Efectivament, molts d'aquests extremistes ultres s'han radicalitzat a l'exèrcit. Alguns d'ells formen part d'un curiós grup anomenat Boogaloo Boys, que malgrat el nom no tenen ni la música ni la dansa entre els seus interessos, tot i que es distingeixen per dur camises florejades hawaianes. Sovint, però, les duen a sobre d'uniformes militars. L'estil del grup inclou llegendes iròniques, mems, banderetes amb un iglú però també escrits de propaganda neonazi, i, sobretot, el desig d'una insurrecció violenta. Els Boogaloo Boys: camisa hawaiana sobre uniforme militar, parafernàlia bèl·lica i detalls irònics. Una nova estètica per a la moderna milícia ultra (Documental "La insurrecció americana") Alguns d'aquests grups ja han demostrat la seva capacitat per dur a terme accions molt violentes. Elizabeth Neumann, una de les màximes dirigents de la lluita antiterrorista de l'administració Trump, va intentar advertir la Casa Blanca del perill creixent que representava l'extremisme ultradretà, "però el president i els seus aliats asseguraven que el perill real venia de Black Lives Matter i grups com Antifa" (un moviment d'esquerres, antifeixista i antiracista, descentralitzat i sense historial criminal). "Saps on és el perill real?" diu Neumann. "És a la dreta. És en el moviment supremacista, en les milícies antigovernamentals. En els Bogaloo Boys. No és al moviment antifeixista". I Trump no es conformava amb ignorar aquell perill, sinó que va incitar l'extremisme. Neumann va acabar dimitint l'any 2020, frustrada perquè ningú volia escoltar les seves advertències. Poc després es descobria un complot d'una milícia ultra per segrestar i executar la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, a qui Trump considerava indesitjable. Al llarg del documental anem descobrint altres grups i milícies de noms sonors i fantasiosos, com els Wolverine Watchmen, l'American Guard o xarxes com els Three Percenters, que es consideren part d'un reduït nom de patriotes disposats a protegir els americans de la tirania dels governs. Com diu Mike Dunn, líder dels Boogaloo Boys, "som les milícies modernes, els únics prou bojos per actuar de veritat". En un món a l'inrevés difícil d'entendre, aquests grups estan convençuts que els Estats Units estan a punt de caure sota la tirania, una tirania que identifiquen amb l'antiracisme, les millores laborals, el feminisme, el control de les armes o la seguretat social. Tot el que representi control de l'Estat -o la col·lectivitat- sobre la llibertat individual. Segons ells, combatre aquesta tirania dona sentit a una revolució contra el govern -contra el sistema democràtic en general, òbviament no contra Trump- per alliberar el poble americà, costi les morts que costi. Una revolució que consideren ja inevitable. Milícies insurreccionistes amb simbologia confusa però armades fins a les dents, que s'identifiquen com a "amants de la llibertat" i somien una revolució contra el sistema (Documental "La insurrecció americana") La derrota electoral de Donald Trump no podia més que radicalitzar aquests grups, més encara quan el mateix president feia mesos que proclamava la seva por que li robessin les eleccions. Una setmana després dels comicis els seus partidaris ja es manifestaven al carrer per la revocació dels resultats. Entre ells, òbviament, els més extremistes, vandalitzant símbols antiracistes, atacant els periodistes, agredint qui intentés aturar-los. El moment de la desitjada insurgència potser era a prop. Un mes més tard, el 6 de gener, el mateix Trump els anima a concentrar-se davant el Capitoli. "Amb feblesa no salvareu mai el vostre país. Heu de mostrar força, heu de ser forts. Hem vingut a demanar al Congrés que faci el que cal fer". Els membres de les milícies, que avui no van d'uniforme, es barregen amb la multitud que empeny cap el Capitoli i s'obren pas al capdavant d'una turba enfurismada. La policia i els serveis de seguretat, agafats per sorpresa, són incapaços d'aturar-los. Durant hores, la massa insurrecta controla la seu de la democràcia parlamentària americana. Els congressistes s'amaguen, fugen per la porta de darrera, temen -i amb raó- per les seves vides. Trump, com era previsible, ni s'ha acostat al Capitoli. Òbviament, després dirà davant del Comitè que investiga els fets que ell no hi té res a veure. En els dies posteriors, la confusió i la ràbia s'escampen entre els polítics atacats, que es planyen del silenci i la inacció de cossos com l'FBI o l'exèrcit davant el que ara reconeixen com una amenaça real. La nova administració demòcrata de Joe Biden promet investigar i arribar fins el fons. Ho farà? El cert és que, com conclou el documental, l'extrema dreta ha estat part de l'escena americana durant dècades, evolucionant constantment: si tres o quatre anys enrera era el moviment supremacista blanc qui resorgia i tibava de la resta, ara són les milícies armades insurgents -no per pintoresques menys perilloses- qui s'apropia de l'insatisfacció política i la desesperança de milions d'americans. Podeu veure el tràiler de "La insurrecció americana" aquí. Fitxa tècnica Direcció i guió: Richard Rowley Producció: Thompson, Karim Hajj i Jacqueline Soohen Direcció de fotografia: Richard Rowley i Karim Hajj Muntatge: Jacqueline Soohen Música original: Brian McOmber So: Rocky Slaski i Doug Dunderdale 2021 "La insurrecció americana" ("American insurrection") és una producció de FRONTLINE i Midnight Films en associació amb ProPublica i Berkeley Journalism's Investigative Reporting Program.