"Bond, jo també em dic James Bond" ens presenta una dotzena d'homes i nens que es diuen com l'espia de ficció més conegut del món. Un documental brillant, imaginatiu i ple d'humor que explora la pressió, les anècdotes i malentesos que comporta viure encadenat a un nom de constant actualitat des de fa setanta anys. El d'un personatge creat per representar l'aventura, la seducció, el luxe, l'èxit i el risc: un ideal de masculinitat que es resisteix a morir.

"Quan els meus pares em van posar James Bond n'acabaven d'estrenar la primera pel·lícula. No hi van donar gaire importància: ‘d'aquí un parell d'anys tothom s'haurà oblidat d'aquest nom', van pensar." Òbviament, no comptaven que  cada dos anys, més o menys, una nova aventura de l'agent 007 tornaria el nom a les portades i pantalles de tot el món. Ja se n'han estrenat 29, i sense fer espòilers, sembla que ni la mort de l'heroi podrà aturar la saga. Ja hi ha hagut agents 007 per a tots els gustos: fins ara l'han interpretat Sean Connery, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craigh...i no és descartable que el pròxim James sigui una dona.

Un advocat, un militar, un petrolier, un director de teatre, un cirurgià, un polític, un predicador, un informàtic, un pilot d'helicòpters, un pres, un nen... Aquest documental ens descobreix una petita multitud de James Bonds,  dels vuit als vuitanta-vuit anys, blancs, negres, asiàtics, heterosexuals o gais, triomfadors o fracassats, entusiastes o indignats. Homes que no tenen res més en comú que un nom que no van demanar.

"Imagina que cada dia et venen amb el mateix acudit dolent, cada dia durant dècades. Quan se m'acosta algú nou ja li veig els ullets brillants, ja sé que arriba la típica gracieta", diu un dels Bond. "I jo no hi tinc res a veure: no porto aquest rellotge, no em puc permetre aquell cotxe, no vull quedar amb aquelles dones", diu un altre. "Estimat tothom", escriu un tercer James Bond al seu Facebook: "Espero que gaudiu la vostra anada al cinema aquest cap de setmana, però no, sisplau, no us sentiu obligats a escriure'm que esteu fent cua per comprar les entrades o que després em digueu que és "el millor Bond de la història". Un altre s'esplaia a la premsa: "Em dic James Bond... i soc gai!"

Entre els involuntaris homònims de l'espia es detecta ironia, cansament i certa irritació: "Molt sovint dir-se així és més una maledicció que una benedicció", "sempre em veig obligat a dir "sí, em dic així... però jo soc l'altre", "és un nom que inclou moltes promeses: martinis, seducció... a mi el martini m'agrada, però la seducció no s'ha fet per a mi", "sorprenentment, les noies no han fet mai cua a la porta de casa".

Dir-se James Bond, però, pot comportar alguns avantatges: al director de cinema, per exemple, el contracten per un anunci que comença amb el que ell anomena la frase infame: "em dic Bond, James Bond...  i sempre que vinc a Jersey passo per aquest casino". En general, però, són més els disgustos que les alegries. "Quan et dius James Bond i tens problemes amb la policia, és una bona idea que sempre duguis el carnet d'identitat a sobre". Un dels passatges més hilarants del documental és precisament quan els Bonds repassen les topades que han tingut amb la policia, per exemple, quan els aturen per excés de velocitat.

-Identifiqui's.
-Em dic James... Bond
-Sí, home.

Un altre problema? Per coses que facin, mai sortiran els primers en una cerca de Google. Dir-se James Bond però sense estar al servei de Sa Majestat representa quedar molt, molt amagat a la xarxa. Per l'actor i director de teatre, per exemple, és un desastre: "faci el que faci, a Google sempre surto com a mínim a la novena pàgina de resultats". Però en canvi, pot ser ideal per qui vol passar desapercebut. Per a una mare que s'amagava del marit delinqüent i maltractador, inclosa en un programa oficial de protecció, canviar el nom del seu fill a James Bond va representar una garantia d'anonimat: "a qui se li acudiria que t'amagues darrere un nom tan visible?"

Si dir-se James Bond pot ser una molèstia per a alguns, per a altres és un anhel irresistible: a Nybro, una petita població sueca, hi viu un home tan enamorat de l'heroi, que no només se n'ha posat el nom sinó que ha obert el primer museu del món d'objectes relacionats amb les seves pel·lícules. N'imita l'aspecte -el de l'actor Pierce Brosnan, en el seu cas-  la roba i, fins i tot, du el mateix rellotge Omega, beu xampany Bollinger i va de vacances als escenaris de les seves pel·lícules. De Venècia va portar per al seu museu la gòndola que sortia a "Moonraker". La seva explicació de tot plegat no pot ser més rocambolesca.

També és ben sorprenent l'origen del nom del personatge. L'any 1952, en unes vacances a Jamaica, l'escriptor britànic Ian Fleming (1908-1964) va començar a escriure Casino Royale, la primera novel·la del 007, l'agent especial al servei de Sa Majestat. El primer problema era batejar l'heroi: havia de ser un nom discret, fàcilment oblidable, propi d'un espia a qui convé passar desapercebut. Quan es girava buscant inspiració, el primer que van trobar els seus ulls va ser la Guia d'ocells de les Índies Occidentals, que Fleming, aficionat a observar ocells, duia sempre a mà quan sortia de passeig. Sota el títol, el nom de l'autor: James Bond, un dels més prestigiosos ornitòlegs americans, màxim expert en aus del Carib.

El científic, però, va trigar molts anys a saber que un dels novel·listes més venuts del món li havia robat el nom. La seva estupefacció en descobrir-ho, veient una entrevista que li feien per televisió, va ser absoluta. Tant, que la seva dona, Mary Wickenham, va escriure a Ian Fleming amenaçant-lo -entenem que mig en broma- amb una denúncia. La resposta de Fleming, amb qui la parella d'ornitòlegs acabarien sent amics personals, és meravellosa:

"Benvolguda senyora Bond, no sé per on començar a demanar-los perdó... Només els puc demanar excuses sense límit, i reconèixer que el seu marit té tots els motius per denunciar-me. A canvi, només puc oferir al seu marit que faci servir el meu nom, Ian Fleming, sense restriccions. Potser un dia descobrirà alguna espècie d'ocell particularment lletja i la voldrà batejar amb el meu nom."

Podeu veure el tràiler de "Bond, jo també em dic James Bond" aquí.

Fitxa tècnica
Direcció: Matthew Bauer
Producció: Michelle Brondum
Guió: Matthew Bauer i Rene Van Pannevis
Muntatge: Lesley Posso
Música: Alastair McNamara
Direcció de fotografia: Jamie Touche
2022

"Bond, jo també em dic James Bond" ("The other fellow") és una producció de Mission Brief en associació amb Jante Films.

📲 #JamesBondTV3