"La Gemma té un pla": L'origen

L'estiu del 2016, mentre escrivia els últims capítols del llibre "Lesbos, a cor obert", que vaig publicar amb Columna, vaig rebre tres trucades de la Gemma Poca. Havia aconseguit el meu número a través d'una amiga que havia trucat a TV3 demanant-lo. Aquell hivern, després de veure el "Sense Ficció" "To Kyma. Rescat al mar Egeu", que vaig codirigir amb el realitzador David Fontseca, la Gemma, una infermera de primària de Castellterçol, havia marxat a Lesbos per intentar ajudar a peu de platja la gent que arribava amb hipotèrmia greu a la costa, després d'una travessa infernal pel mar. D'allà va marxar a Idomeni, on va presenciar el salvatge desallotjament que en va fer la policia grega, que va usar gasos lacrimògens contra els milers de persones que malvivien en tendes a prop de les vies del tren d'aquesta petita localitat, a tocar de la frontera amb Macedònia del Nord, que ja estava tancada, com ho estava tota la ruta dels Balcans. Això va provocar que milers de persones quedessin atrapades als camps de Grècia. La Gemma buscava una periodista que documentés un projecte que un grup d'activistes catalanes havien posat en marxa a la ciutat de Tessalònica, a "Micropolis", un espai social ocupat on famílies refugiades podien autoorganitzar-se. La meva última nit a la ciutat, en un pis que compartíem amb joves sirians i afganesos, la Gemma va obrir una carpeta que duia a la maleta i me la va ensenyar: hi havia una desena de DNIs espanyols. Li vaig preguntar per què eren. Em va dir: "Són per treure aquests joves d'aquí." Recordo l'emoció que vaig sentir en aquell moment. Li vaig dir: "Jo ho vull documentar." I ella em va dir: "D'acord." Aquí va començar tot: els primers viatges els va documentar la mateixa Gemma amb una càmera de vídeo domèstica i, aquell hivern, el febrer del 2017, arribaria el meu primer viatge, amb més infraestructura: la Gemma viatjava amb el seu marit, el Txema, i amb una gran amiga, tan compromesa com ella, la Mar, que va contribuir a millorar encara més el pla de la Gemma. La Mar va posar el seu cotxe - un bon cotxe - i va tenir la idea de comprar roba nova i maca per a tota la família: eren dos elements essencials per passar desapercebuts a les fronteres. Quin policia podria dubtar de dues senyores com elles, arreglades, ben vestides, conduint un bon cotxe, que viatjaven amb la família tornant d'un casament a Grècia? Gairebé ningú. I malgrat els nervis, que bé que va funcionar tot. Fins a la detenció i la presó, és clar. Va ser un moment dificilíssim. Però va servir per explorar en profunditat allò que sempre havia planat en aquesta història: és delicte, el que fan? Es pot fer, és il·legal? Ho expliquen molt bé l'advocat belgradès que va defensar la Gemma i el Txema davant l'Audiència de Vranje, Gabrijel Laco, però també ho confirmen la jutge Nada Covic i la fiscal Gordana Nedeljkovic: El delicte de tràfic exigeix dos requisits: l'afany de lucre i la força. És evident que aquí no hi ha ni una cosa ni l'altra. En Mohammadi va arribar a oferir a la jutgessa anar a la presó en lloc del Txema i la Gemma. Ell i la seva família, forçats a marxar del seu país, han pogut, finalment, exercir el seu dret a demanar asil allà on desitjaven fer-ho, a Alemanya. A cadascun dels que han decidit involucrar-se en aquests viatges, el mouen els seus motius: la solidaritat és el primer, la rebel·lia, la indignació, la denúncia són els segons. Crec que aquesta història no deixa de ser una mostra senzilla, però molt poderosa, de la força de l'internacionalisme. Ha estat un gran privilegi poder-ho documentar.

"La Gemma té un pla": L'origen

"La Gemma té un pla" és un documental que m'ha permès explorar les raons íntimes que porten algú a posar en risc la tranquil·litat de la seva vida per ajudar els altres. És una història petita però carregada de bones raons