"La Gemma té un pla", d'Arantza Diez
Documentals estrenats a "Sense ficció"

"La Gemma té un pla" i "Altsasu (aquella nit)", seleccionats al FIPADOC

El documental de TV3 dirigit i produït per Arantza Diez "La Gemma té un pla" i la coproducció "Altsasu (aquell nit)" han estat escollits per participar en la secció competitiva Històries d'Europa del Festival Internacional de Documentals Audiovisuals

TEMA:
Altsasu

"La Gemma té un pla" ha estat seleccionat per participar  en l'edició d'aquest any del FIPADOC, que es farà del 17 al 23 de gener a la ciutat de Biarritz. El documental participarà, al costat d'una altra desena de títols, en la secció competitiva Històries d'Europa, una categoria que premia documentals que exploren i tracten sobre temes socials europeus de rellevància.

El documental de TV3, dirigit i produït per Arantza Diez, narra una història extraordinària, la de la Gemma, una infermera catalana que decideix ajudar refugiats de guerra sirians i afganesos a sortir clandestinament de Grècia i de Sèrbia.

Estrenat al "Sense ficció" el març de l'any passat, el documental també va participar als Prix Europa, el festival de radiodifusió paneuropeu més influent, en la categoria de millor documental europeu, i als DIG Awards en la categoria de millor reportatge llarg. I el desembre va rebre el Premi Civisme 2021 que atorga el Departament de Drets Socials de la Generalitat.

En la mateixa categoria en què participarà "La Gemma té un pla", també hi ha "Altsasu (aquella nit)", un documental de Marc Parramon i Amets Arzallus produït per Massa d'Or Produccions Cinematogràfiques i Audiovisuals i Marmoka Films en coproducció amb TV3.

El documental, que es va estrenar el dimarts 18 de gener, al "Sense ficció", explica com una baralla de bar, sense ferits d'importància, es converteix en un delicte de terrorisme amb petició de 375 anys de presó.

 

 

"La Gemma té un pla", d'Arantza Diez

 

Sinopsi "La Gemma té un pla"

A Sèrbia, el delicte de tràfic de persones està castigat amb penes de fins a 12 anys de presó: a aquesta acusació s'enfronta la protagonista d'aquest documental, la Gemma, a qui la policia enxampa, amb el seu marit, intentant passar un control fronterer serbi amb una família afganesa de forma clandestina. Però és la Gemma una traficant de persones? Què és el que mou aquesta infermera, mare de tres fills i àvia d'una nena, a córrer aquest risc i posar en perill la tranquil·litat de la seva vida?

Rodat al llarg de tres anys, entre l'estiu del 2016 i l'hivern de 2019, aquest documental, dirigit per Arantza Diez, segueix la història de la Gemma des del moment en què pren una de les decisions més compromeses de la seva vida: travessar clandestinament les fronteres dels Balcans en cotxe, des de Grècia, portant persones de Síria o l'Afganistan que volen demanar asil a Espanya o altres països de la Unió Europea, i que no ho poden fer perquè, des del 2016, les fronteres europees es van tancar als refugiats.

La Gemma compta amb l'ajuda d'una xarxa de gent que col·labora amb ella al llarg de tota la ruta: amics i familiars que li deixen els seus DNIs perquè les persones que porta al cotxe puguin superar els controls policials de les fronteres. I perquè persones com el seu marit, el Txema, que l'acompanya en els viatges juntament amb la Mar, una amiga de l'ànima que, a més, també hi posa el seu cotxe, o activistes com ara la Maja, una jove eslovena que els obre casa seva en cada viatge, puguin descansar un parell de nits, en un trajecte de gairebé 3.000 km per carretera.

El documental segueix la Gemma en alguns d'aquests viatges. Una de les missions, però, acaba malament: la policia la deté, juntament amb el Txema, en el control fronterer d'entrada a Sèrbia quan la volien passar amb una família refugiada. La fiscal els acusa, entre altres delictes, de tràfic il·legal de persones, i la jutge en decreta l'entrada immediata a la presó, una situació que podria canviar la vida de la Gemma i el seu marit per sempre.

"La Gemma té un pla" explora, en definitiva, les raons íntimes que porten algunes persones a córrer riscos pel simple fet d'ajudar altres persones que ho necessiten. És una història de rebel·lia i de determinació, una història petita, protagonitzada per gent normal i corrent que impugna les normes del sistema.

 

Fitxa tècnica
Guió i Direcció: Arantza Diez               
Fotografia: Carles de la Encarnación i Arantza Diez
Muntatge: Pau Bacardit
Música Original: Miquel Coll
Ajudant de Direcció: Carles de la Encarnación
Producció Sèrbia: Filip Martinovic
Direcció Executiva TV3: Montse Armengou Martín
Producció Executiva TV3: Sílvia Pairó Vila 

Un documental de Televisió de Catalunya dirigit i produït per Arantza Diez.

 

 

 

"Altsasu (aquella nit)", de Marc Parramon i Amets Arzallus

 

Sinopsi "Altsasu (aquella nit)"

Durant la matinada del 15 d'octubre del 2016 hi ha una baralla en un bar d'Altsasu, a Navarra. Un tinent de la Guàrdia Civil fora de servei és traslladat en ambulància cap a l'hospital. Els metges confirmen que té un turmell trencat. La nit acaba amb dos detinguts que són deixats en llibertat dos dies després. La Policia Foral de Navarra s'encarrega de la investigació com a això, com a baralla de bar.

Però tot canvia quan de la nit al dia la Guàrdia Civil decideix fer-se càrrec del cas. La notícia salta a la primera pàgina dels diaris de tirada nacional i Altsasu comença a aparèixer en molts mitjans de comunicació com un municipi hostil dividit en dos bàndols, on una part de la població té sotmesa l'altra. Testimonis dramàtics amb enorme ressò, polítics de Madrid passejant-se pel poble com si fossin a la guerra, declaracions altisonants… i una maquinària judicial que comença a engreixar els engranatges.

En una espectacular operació mediàtica, es deté vuit joves que són empresonats a 400 quilòmetres de les seves cases. Ingressen a presó provisional sota un dur règim reservat acusats de terrorisme, que inclou l'aïllament total durant 22 hores al dia i la intervenció de totes les seves comunicacions. El fiscal els demana un total de 375 anys de presó per un delicte de terrorisme. Seran jutjats per un tribunal d'excepció: l'Audiència Nacional.

La vida dels vuit joves i la de les seves famílies queda del tot trastocada: han d'aprendre a viure sota la pressió i l'amenaça d'una pena de presó per a tota la vida.

El poble, exposat arreu com un infern de violència i intolerància, els fa costat sense dubtar-ho. "Altsasu (aquella nit)" segueix les passes d'un dels acusats, Iñaki Abad, el més gran i segurament el més conegut al poble, on ha treballat en diversos bars de la plaça. Condemnat a 13 anys de presó, n'ha complert un i mig i ara té el tercer grau, però de nou a casa.

També acompanya Bel Pozueta, la cara més visible dels familiars dels joves detinguts. És la mare d'Adur Ramírez, que ha passat més de mil dies a la presó. Ella sempre ha defensat que el seu és un cas polític, i ha reclamat arreu suport i solidaritat. Aritz Leotz, l'altre protagonista del documental, és amic de l'Iñaki des de petit, activista polític i social, i el seu suport i portaveu quan ha entrat a la presó.

Després de saber el que passava a Altsasu, el realitzador de documentals Marc Parramon, juntament amb el periodista i bertsolari Amets Arzallus, decideixen emprendre un viatge a aquesta petita localitat, famosa pel seu tradicional i ancestral carnaval rural, per conèixer la història des de dins. A tall d'investigació observacional i amb una mirada íntima i poètica, aquest documental acompanya diferents protagonistes d'aquesta història durant els més de 3 anys que dura el procés del judici i empresonament.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Marc Parramon i Amets Arzallus
Guió: Amets Arzallus
Fotografia i muntatge: Marc Parramon
Producció executiva: Isona Passola, Gentzane Martínez de Osaba, Aleix Castellón, Alex Garcia de Bikuña
2021

"Altsasu (aquella nit)" ("Altsasu (Gau Hura)") és una producció de Massa d'Or Produccions Cinematogràfiques i Audiovisuals, SL i Marmoka Films, S.L. en coproducció amb Televisió de Catalunya,S.A., el suport d'EITB Media, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura i l'Institut Català de les Empreses Culturals i amb la participació de l'Ajuntament d'Altsasu.

ARXIVAT A:
AltsasuRefugiats
Anar al contingut