Els pares i el germà de l'estudiant tarragonina Clara Zapater Caminal, una de les 21 víctimes mortals de l'allau humana que va convertir la Loveparade de Duisburg en una tragèdia, necessitaven el judici del cas Loveparade per passar la pàgina més fosca de la seva vida. Només volien saber què va passar aquell 24 de juliol del 2010 i quins van ser els responsables de la mort de la seva filla i germana. 

L'esperat judici va començar el desembre del 2017 al recinte firal de la ciutat de Düsseldorf, a 30 quilòmetres de Duisburg. Un dels judicis penals més importants i complexos de la història de la República Federal d'Alemanya, amb 10 acusats –sis empleats de l'Ajuntament de Duisburg i quatre de l'empresa organitzadora de la Loveparade-; més de 30 advocats defensors; més de 60 persones exercint l'acusació particular, representades per uns 40 advocats més. I un voluminós sumari de més de 50.000 folis, amb 1.000 carpetes addicionals, que van ser traslladats fins al recinte amb un camió. El que se'n diu un macrojudici.

Una causa que jutjava l'actuació deficient i inadequada dels acusats en la planificació, autorització, organització i control de la Loveparade, investigada per la Fiscalia alemanya com un cas d'homicidi imprudent. També es tractava d'un gran repte judicial: si el judici no es tancava abans del juliol del 2020, tots els delictes prescriurien sense cap condemna per als acusats. 

I seguint les sessions, moltes famílies esperançades en una resposta justa per girar full definitivament, sense cap ànim de revenja. Una esperança que durarà poc més de dos anys. Després de celebrar 184 sessions de les 200 que hi havia programades, el tribunal proposa sobreseure el judici. Amb la irrupció d'un nou protagonista que accelerarà la fase final de la causa: el coronavirus. Els jutges arriben a la conclusió que els indicis de culpabilitat dels acusats són insuficients, que la tragèdia es va produir per un "seguit de causes" i que van tenir un "efecte conjunt" i que això fa que cap de les actuacions individuals dels acusats no es pot considerar responsable de la catàstrofe.

El recurs de la família Zapater Caminal

La decisió de tancar el cas és inapel·lable perquè els delictes jutjats ja han prescrit. Ara, les famílies afectades tenen fins al 4 de febrer del 2021 per presentar recurs. I això és el que ha fet la família Zapater Caminal, segons Paco Zapater, que el 15 de gener passat va dipositar el seu recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg: "Considerem que Alemanya ens ha vulnerat cinc drets humans recollits en el Conveni Europeu dels Drets Humans".

Zapater, que és advocat, descriu cadascun d'aquests cinc supòsits que al seu entendre els han estat vulnerats en un judici "no acabat": no han tingut un "judici equitatiu" perquè "es va tancar de manera abrupta sense sentència condemnatòria ni absolutòria"; no han tingut dret a una "tutela judicial efectiva" perquè "no han estat capaços de dictar sentència en dos anys i cinc mesos quan hi ha perill de prescripció"; el judici no s'ha fet en un "termini raonable"; l'estat alemany, que té l'obligació de preservar la vida de les persones que hi ha al seu territori, no ha investigat en base a aquest "dret a la vida" de la seva filla, i, finalment, s'ha posat en evidència "la gran disfunció estructural del dret processal alemany" quan preveu la prescripció de deu anys per a delictes que requereixen més temps per ser jutjats: "Deu anys són pocs anys per a macroprocessos". 

La decisió de presentar el recurs té un doble objectiu, segons Zapater. D'una banda, la família té la necessitat vital de presentar aquest recurs i vol que el Tribunal d'Estrasburg reconegui que s'han vulnerat els seus drets. I de l'altra, vol que "el Tribunal obligui Alemanya a revisar el seu dret processal" per acabar amb aquesta "mena d'obsolescència judicial programada", en referència a l'esmentat període de prescripció de deu anys per a causes complexes. 

En aquest sentit, Zapater recorda que aquesta "deficiència sistèmica" fa que Alemanya no hagi acabat cap macroprocés penal des dels Judicis de Nüremberg i que en aquella ocasió es van fer sota la jurisdicció del Tribunal Militar Internacional acordat pels aliats. Una "disfunció" que encara perdura, setanta-cinc anys després.

La família de Clara Zapater Caminal confia en l'admissió a tràmit del recurs i no està sola en aquest pas. Estan en contacte amb la família de la jove italiana de 21 anys, Giulia Minola, una altra de les 21 víctimes de la Loveparade, que també han decidit presentar recurs al TEDH abans del 4 de febrer, seguint la mateixa estratègia legal.