"La diplomàcia del caviar", o com la corrupció a l'Azerbaidjan esquitxa les institucions europees

"La diplomàcia del caviar" ("The caviar connection"), el documental dirigit per Benoît Bringer a ritme de thriller polític, mostra com un grup de periodistes perseguits pel règim va aconseguir desemmascarar la corrupció del règim àzeri, però el preu que n'han pagat és molt alt. "Soc a la cel·la de la presó on visc de fa sis mesos. Soc periodista i estic empresonada per la meva feina, Per haver revelat la corrupció als nivells més alts del govern. Sí, se n'ha de pagar un preu, però val la pena", Khadija Ismayilova, periodista No li ha sortit barat. Al començament del documental Khadija Ismayilova, periodista, paga en una presó de Bakú, la capital de l'Azerbaidjan, les seves investigacions sobre la família d'Ilham Aliyev, el dictador -disfressat de president democràtic- d'aquesta república de l'Àsia Central. No és l'única periodista presa. D'altres ho han pagat amb l'exili, amb amenaces i acomiadaments, o fins i tot amb la mort. Khadija Ismayilova, periodista. Empresonada per denunciar les pràctiques corruptes de la família Aliyev (Documental "La diplomàcia del caviar") Mentre Khadija és a la presó, convençuda que no en sortirà viva. El règim àzeri celebra fastuosament la inauguració dels primers Jocs Europeus. Un esdeveniment internacional que amoroseix i prestigia la imatge de la república i el seu govern, envoltat de dirigents estrangers. A l'estadi nacional, inaugurat per a l'ocasió, Lady Gaga obre la cerimònia interpretant "Imagine", no sense saludar abans amb un somriure la tribuna presidencial, on l'aplaudeixen el dictador, Ilham Aliyev, i la primera dama, Merihban Alihyeva. Lady Gaga saluda amb un somriure la tribuna presidencial en la inauguració dels Jocs Europeus del 2015 a Bakú (Documental "La diplomàcia del caviar") La República de l'Azerbaidjan, un dels cinc estats que voregen el mar Caspi, és rica en petroli i en caviar. A tots dos tresors els anomenen or negre. Podrien ser una benedicció per al seu poble, però són la mena de riquesa que genera desgràcia i corrupció, perquè només beneficia una elit governant molt reduïda, i molt reticent a repartir-la. Aquesta elit, a l'Azerbaidjan, és directament la família del dictador. Informes interns de la diplomàcia nord-americana comparen els Aliyev amb la família Corleone. Com els mafiosos italoamericans de la ficció, els Aliyev també estan obsessionats per l'honor: els azerbaidjanesos que critiquen la família i denuncien la corrupció són tractats com a enemics de l'Estat. Nombrosos observadors europeus comprats han avalat successives eleccions fraudulentes a l'Azerbaidjan. A la fotografia, voten el dictador i la seva filla (Documental "La diplomàcia del caviar") La diferència amb altres dictadures presidencials sorgides a l'est, com el Turkmenistan, és que el seu règim vol ser tractat com una respectable democràcia europea. Als Aliyev els agrada envoltar-se de celebritats occidentals, a les quals conviden i paguen xifres escandaloses per actuar a les seves festes privades, com la cantant Rihanna, o els actors Steven Seagal i Gerard Depardieu, a qui el president rep a Bakú amb tots els honors. La família estiueja en els seus iots a la Costa Blava i freqüenta -amb excuses més o menys caritatives- personalitats com l'exministra francesa de Justícia i parlamentària Rachida Dati, amiga personal de la primera dama, que ha viatjat diverses vegades al país. &#128488;&#65039;"No pots comprar l'afecte de la gent, però sí que pots comprar estrelles de pop. I grans espectacles. Tot forma part del joc, de demostrar que, d'entrada, tens influència al món i se't respecta", Gerald Knaus, @rumeliobserver, fundador @ESI_eu &#128242;#DiplomàciaCaviarTV3 pic.twitter.com/eEkfUCbyyL Sense ficció (@senseficcio) April 12, 2022 El primer periodista que es va atrevir a denunciar-los públicament, Elmar Huseynov, exredactor en cap de la revista independent Monitor, va morir de cinc trets a la boca l'any 2005. "Tots en som responsables, perquè si no s'hagués enfrontat ell sol contra tot, no l'haurien assassinat", diu Khadija Ismayilova, per a qui aquest assassinat va ser un punt d'inflexió en la seva vida. Això va decidir-la a preparar-se per informar sobre la corrupció al més alt nivell. Des del seu programa de ràdio, molt popular, parlava sense embuts sobre la situació al país. Khadija, amb l'ajut d'una organització internacional de periodistes contra la corrupció, va desvelar que la dona i la filla del president tenien diferents empreses a Panamà. SOCAR, la companyia estatal de petroli de l'Azerbaidjan, principal canal d'ingressos del país, ha enriquit principalment l'entramat de negocis de la família Aliyev. La celebració del festival d'Eurovisió a l'Azerbaidjan, o els Jocs Europeus, han estat bàsicament una font de contractes i concessions per a la família, que disposa dels recursos de l'Estat com si fossin propietat privada. Ilham Aliyev, president de la República de l'Azerbaidjan des del 2003, amb Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea (2014-2019) (Documental "La diplomàcia del caviar") Sentint-se amenaçat, el règim va decidir invertir en prestigi a l'estranger i en pa i circ de cara als seus pobles. Com expliquen diversos periodistes al documental, la vida a les repúbliques dictatorials de l'Àsia Central i el Caucas és molt dura per a la població, però això no impedeix que les celebritats que s'hi acosten en marxin amb regals milionaris. Jennifer López va cobrar més d'un milió de dòlars per cantar el "Happy birthday" al sanguinari dictador del Turkmenistan. Sting es va embutxacar un milió de lliures per actuar en una festa per a la filla del dictador de l'Uzbekistan. Kanye West, per una xifra encara més gran, va actuar al Kazakhstan per al net del president, acusat de manipular les eleccions. Dòlars, brillants, rellotges de luxe, mòbils milionaris i molt caviar, les armes predilectes de les campanyes de relacions públiques. Però la "diplomàcia del caviar" va molt més enllà, com demostra el documental. Com se sabrà més endavant, el règim àzeri va invertir el 2013 més de 30 milions milions d'euros a subornar diversos membres destacats del Consell d'Europa perquè rebutgin una moció per reprovar l'existència de presos polítics a l'Azerbaidjan. Luca Volonté, llavors president del Grup Popular al Consell d'Europa, aconsegueix mobilitzar una majoria de delegats perquè hi votin en contra. Parlamentaris electes de França, Espanya, Itàlia i Europa de l'Est, es neguen a reprovar el govern de l'Azerbaidjan. I guanyen. Pedro Agramunt, senador del PP i expresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, un dels dirigents europeus acusats de cobrar per donar suport a la dictadura azerbaidjanesa: "No és una democràcia perfecta, però hem de reconèixer que s'ha avançat molt en aquests vint anys" (Documental "La diplomàcia del caviar") Poc després, i gràcies a les revelacions de la premsa i de les investigacions de la Fiscalia italiana, se sabrà que Volonté havia estat subornat per la delegació àzeri, i no pas amb unes llaunes de caviar, sinó amb almenys dos milions d'euros. Investigacions posteriors van delatar altres polítics europeus que havien cobrat milions, en diner negre i regals, per donar suport al govern d'Aliyev a les institucions europees o certificant com a observadors internacionals les seves fraudulentes eleccions. Els conservadors alemanys Eduard Lintner i Karin Strenz, el belga Alain Destexhe o la francesa Rachida Dati són alguns dels implicats. &#128488;&#65039;"El debat d'avui afecta els valors del Consell d'Europa. Pensem en les conseqüències de la nostra decisió. Sisplau, traguem a la llum les persones que pateixen a la presó i de qui no se sap el nom", Christoph Strässer, relator presos polítics &#128242;#DiplomàciaCaviarTV3 pic.twitter.com/RLgl2NPPIB Sense ficció (@senseficcio) April 12, 2022 Mentre aquesta trama corrupta tapava els ulls d'Europa sobre la repressió a l'Azerbaidjan, el règim perseguia els periodistes que s'havien atrevit a denunciar-la. Khadija no va ser l'única empresonada i condemnada a set anys i mig: molts altres van ser tancats, van marxar a l'exili o van ser assassinats. O víctimes de xantatge, com la mateixa Khadija, a qui van col·locar càmeres a casa per difondre després a les xarxes imatges de la seva vida íntima. Però no es van doblegar. Noves investigacions van acabar forçant la redacció d'un segon informe sobre els presos polítics a l'Azerbaidjan. El gener del 2020, la diputada islandesa Sunna Aevarsdóttir va presentar al Consell d'Europa un nou informe sobre els presos polítics a l'Azerbaidjan (Documental "La diplomàcia del caviar") Amb l'escàndol publicat a tot el món, aquest segon informe, elaborat per la islandesa Sunna Aevarsdóttir, va acabar obtenint el suport majoritari del Consell d'Europa. 14 membres del Consell van ser expulsats després de les revelacions sobre la diplomàcia del caviar, i la república centreasiàtica es va veure obligada a alliberar 38 presos polítics. En queden desenes a la presó, però Khadija i altres periodistes ja n'han pogut sortir i continuen treballant -amb gran risc- per desvelar les trames corruptes i repressives del règim, que -amb el prestigi tocat- gaudeix encara de bona salut. Avui Khadija forma periodistes i activistes anticorrupció que es dediquin a investigar, fins al moment, diu, que "silenciar periodistes sigui una pèrdua de temps, perquè n'hi haurà massa que aixequin la veu". Fitxa tècnica Un documental de Benoît Bringer i Laurent Richard Direcció i realització: Benoît Bringer Producció: Laurent Richard Fotografia: Christophe Astruc, Benoît Bringer, Mathias Denizo i Christophe Barreyre Muntatge: Nils Montel So: David Lassalle 2021 "La diplomàcia del caviar" ("The caviar connection") és una producció de Forbidden Films en coproducció amb ARTE France. &#128242; #DiplomàciaCaviarTV3