"La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà"
Van estar amagades i en silenci vuitanta anys. No va ser fins que la família va buidar la casa, que les van trobar al fons d'un garatge, en dues caixes vermelles. Més de 5.000 fotografies de la Guerra Civil del fotògraf Antoni Campañà Bandranas. No va voler que les veiés mai ningú. La ferida de l'horror era terriblement colpidora
"La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà"
Pròximament, a "Sense ficció"

"La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà"

Van estar amagades i en silenci vuitanta anys. No va ser fins que la família va buidar la casa, que les van trobar al fons d'un garatge, en dues caixes vermelles. Més de 5.000 fotografies de la Guerra Civil del fotògraf Antoni Campañà Bandranas. No va voler que les veiés mai ningú. La ferida de l'horror era terriblement colpidora

TEMA:
Guerra Civil espanyola

Ocultes en una casa de Sant Cugat del Vallès a punt de ser enderrocada, apareixen dues capses vermelles. A l'interior s'amaga un tresor totalment inesperat: més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas(1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil: un enorme fris de la vida en guerra d'un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos i en complexitat, amb contrastos sovint dolorosos.

Des d'arcs d'esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d'àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes van acabar utilitzant per fer postals. Des de protestes per la falta d'aliments davant de l'emblemàtica Pedrera d'Antoni Gaudí  fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal el 1939.

Sense ser fotògraf de cap causa, Campañà esdevé útil per a les múltiples propagandes en lluita. Tant per part dels anarquistes de la CNT-FAI, com del discurs governamental oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat o del govern republicà espanyol. Fotografiant-ho tot, construeix un enorme fons indefens davant la dictadura del peu de foto. Una instantània de Campañà a la portada del portaveu comunista francès, "L'Humanité", pot ser l'encarnació de la revolució; la mateixa imatge, en un diari catòlic irlandès, la baixada als inferns. Veient com algunes imatges seves eren utilitzades per la propaganda del nou règim franquista a partir de 1939 com ho havien estat pels revolucionaris tres anys abans, acabada la tempesta, Campañà va enterrar les fotografies arriscant-se davant les ordres de la dictadura de lliurar els fons fotogràfics. No va voler que ningú les veiés, però no les va destruir.

 

 

 

Per què un fotògraf fa cinc mil fotografies de la guerra al seu propi país i les acaba tancant en un parell de capses? Perquè aquell era un llegat gràfic que podia esclatar si no era tractat amb cura pel context històric i pel seu contingut.

Les capses vermelles de Campañà contenien una mirada particular de la guerra i ens descobreixen milers de noves finestres a un episodi determinant de dimensió europea i universal, i alhora ens interroga sobre l'exercici de la fotografia: és equidistància fotografiar-ho tot?

Aquestes capses són una potentíssima metàfora del que va passar després d'aquesta i d'altres guerres del segle XX a Europa: el gruix de la gent va tancar el record del seu dolor en una caixa per poder continuar vivint. Ni quan el context va semblar que canviava, en morir el dictador Francisco Franco, el 1975, Campañà es va permetre reobrir els seus arxius, negant-se a ell mateix i a la resta de la societat el testimoni de la seva mirada.

Campañà ens interpel·la sobre la memòria històrica. Sobre les coordenades, complexes i plurals, amb què revisitem el passat i quines reaccions provoca en el present. Però fa alguna cosa més, ens força, ens obliga a prendre partit. En humanitzar tots els bàndols, haurà de ser l'espectador el que jutgi si la seva actitud va ser equidistant o un reflex de qui va observar amb cert vertigen la complexitat del comportament humà.

 

Fitxa tècnica
Guió i direcció: Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Toni Monné
Realització: Santi Valldepérez i Jaume Moya
Producció executiva: Santi Valldepérez
Direcció de fotografia: Guille Barberà
Muntatge: Guille Barberà
So: Xavi Barberà
Direcció d'efectes visuals: Ruben Molina, Tyson Pérez
Direcció de producció: Jordi Bautista
2020

Una producció de Filmsnòmades en coproducció amb TV3 i RTVE.

 

Recomanacions

Exposició "La guerra infinita. Antoni Campañà"
MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Del 19 de març al 18 de juliol del 2021.

Conferència inaugural en línia d'aquesta exposició, "Antoni Campañà i les tensions del segle XX", a càrrec dels comissaris de l'exposició i directors del documental "La capsa vermella. La guerra infinita d'Antoni Campañà": Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i Toni Monné. La podeu veure aquí.

Exposició "Campañà. L'estètica de la modernitat mecànica"
Casa Seat
Del 24 de març al 15 de juny del 2021.
Conferència inaugural "Antoni Campañà: fotografiar la complexitat del segle XX", a càrrec d'Arnau González i Vilalta, Toni Monné i Plàcid Garcia-Planas. La podeu veure aquí.

Exposició "Antoni Campañà. L'endemà de la retirada: Portbou, 1939"
MUME, Museu Memorial de l'Exili
Del 10 d'abril al 26 de setembre del 2021.

Exposició  "Aixafem el feixisme" sobre la tasca del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana durant la Guerra Civil.
Palau Robert
Fins al 5 d'abril del 2021.

Llibre "La capsa vermella",  de Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta i David Ramos, editat per Comanegra.

ARXIVAT A:
Guerra Civil espanyola

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut