La bretxa digital en el petit comerç

Segons dades d'un estudi sobre el comerç electrònic a Espanya del Ministeri d'Afers Econòmics, en els tres mesos que va durar el primer confinament de la pandèmia es va comprar per internet el mateix que es va gastar durant tot l'any 2019, és a dir, una xifra gens menyspreable de 50.300 milions d'euros, que completava un creixement astronòmic del 210% en les vendes enregistrades des del 2015 fins aleshores. Aquesta alça imparable en les operacions electròniques -pandèmia a banda, perquè el cicle comença quatre anys abans- certifica que el comerç electrònic ha vingut per quedar-se i que comportarà -ja ho està fent ara- una competència radical i agressiva sobre la resta de canals comercials, en especial sobre el petit comerç, però també sobre les fins ara totpoderoses grans superfícies de venda. El petit comerç arrossega anys de tancaments des de les crisis dels anys 2008 i 2012 De totes les dades de l'informe, n'hi ha una de ben significativa, sobre la qual val la pena aturar-se un moment. Després de l'experiència de la Covid, una enquesta feta als compradors internautes apuntava que un 48% seguiria fent-ho i que augmentaria les seves compres per internet en el futur, però un gens menyspreable 43% afirmava que també busca l'opció de fer-ho en línia en els petits comerços i de proximitat. Val la pena recordar que estem parlant d'un volum total de negoci que voreja els 50.000 milions d'euros anuals. La pregunta que cal fer-se a continuació es si el sector està preparat per al repte sobrevingut després de tants avisos i que ja és inajornable. I la resposta és la mateixa que es dona en molts altres sectors, no només en el comercial, com són l'ensenyament o els serveis públics, per exemple. Salvada l'anomenada primera bretxa o barrera digital, quan ja tothom té recursos TIC a l'abast, queda per veure si la segona, derivada del domini d'aquestes eines, no serà un fre per explotar aquests recursos al màxim. El perfil del professional propietari del petit comerç a Catalunya, el conegut botiguer, és encara una figura vocacional, lluitadora. Sovint és una persona de mitjana edat, descendent o hereva d'un comerç tradicional familiar i amb una estructura de negoci sovint unipersonal, amb una capacitat financera més aviat mancada de recursos -i ara, amb la crisi de la Covid, més que mai- i, sobretot, sense gaire marge per fer inversions de millora en els seus comerços ni per seguir formacions d'aprenentatge imprescindibles per fer front als canvis que vivim. Es podria dir, sense cap ànim de menysteniment perquè és una realitat col·lectiva que no afecta només els botiguers, que són una generació que ha arribat als negocis abans de la revolució d'internet i que tenen, per tant, un dèficit en el domini i el coneixement professional de les TIC. Les patronals del sector porten anys abordant aquesta realitat, estudiant-la i dedicant-hi ajuts i cursos formatius. Molts n'han tret resultats espectaculars, però, per a altres, el rellotge va unes hores tard. Al final d'aquesta crisi es calcula que hauran tancat tres de cada deu botigues Pimec Comerç, en l'estudi "Anàlisi del grau de formació en el comerç al detall", del desembre del 2019, apuntava que un 48% dels treballadors del petit comerç, inclosa la restauració, tenen una formació mitjana equivalent a l'ESO, sense altres estudis ni pràctiques específiques per a les noves modalitats de comerç. I un 42,8% dels socis propietaris consultats encara creuen que les noves tecnologies no tindran cap impacte en les necessitats de formació en el seu sector, malgrat la incidència real i evident que té la digitalització en la resta del món econòmic i social. Potser es referien als processos productius, en especial als del sector artesanal, però, si és així, només cal veure la dinàmica d'algunes webs i "marketplaces" d'artesania per tenir dubtes sobre aquesta creença. Des de l'àmbit públic, la Direcció General de Comerç de la Generalitat també desplega un programa de transformació digital del comerç per a les empreses amb recursos necessaris, amb l'objectiu de fer un salt en la implementació de tecnologia basat en la formació, l'acompanyament, la difusió i el coneixement de noves eines. Certament, no és cosa fàcil mirar més enllà, enmig de la tempesta perfecta que estem vivint, si pensem en les dificultats fins i tot personals que pateixen molts professionals del comerç. El repte del petit comerç és afrontar la competència imparable del comerç electrònic sense perdre'n les essències, que són un dels trets distintius que valoren més els clients La conclusió final i esperançadora és que, si el comerç ha experimentat durant deu mil anys totes les evolucions i traumes col·lectius viscuts -des del Neolític fins als nostres dies-, és evident que té una capacitat d'adaptació innata. Falta que els descendents d'aquells que un dia es van posar a vendre els excedents de les collites o les primitives eines que fabricaven pugin ara al carro de la transformació digital i afrontin el gran repte, sobretot personal, de seguir sent competitius. Ja ho van fer els seus antecessors, quan van arribar els primers mercaders vinguts de lluny, i no els va anar gens malament, segons consta.