"Josep", amb guió de Jean-Louis Milesi i direcció i imatges d'Aurel, dibuixant com el seu protagonista
La multipremiada pel·lícula d'animació, a "Sense Ficció"

"Josep", un film de ficció que documenta la realitat de la derrota i l'exili republicà, a Sense Ficció

Estrena en televisió de "Josep", del dibuixant francès Aurel, que va commoure amb la història dels exiliats republicans als camps de refugiats. Amb veu de Sergi López i música de Sílvia Pérez Cruz, la ficció parteix de la història del dibuixant Josep Bartolí.

TEMA:
Guerra Civil espanyola

Basat en la vida i l'obra real del dibuixant català Josep Bartolí, "Josep", del també dibuixant francès Aurel, el film relata un episodi -mai sabrem fins a quin punt biogràfic- succeït el 1939 al mortífer camp de concentració d'Argelers, a la Catalunya Nord, on van morir milers de soldats i civils republicans exiliats després de la derrota. Els dibuixos que va fer allà Bartolí retraten la realitat dels camps amb tanta o més precisió que mil fotografies, de la mateixa manera que aquesta ficció dibuixada ho fa tan bé -o millor- que qualsevol documental.

El protagonista d'aquest film, Josep -Josep Bartolí- passa la frontera dels Pirineus l'hivern del 39. El seu destí és la platja  d'Argelers, un dels camps de concentració  a la platja on els francesos van tancar els refugiats republicans que fugien de la venjança franquista. Josep, a més de soldat republicà en diversos fronts i batallons, antimilitarista, anarquista i aventurer, és dibuixant i artista, membre del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya.

 

El patiment dels refugiats no era només la gana, el captiveri, la incertesa i l'amenaça de ser retornats a Espanya, sinó també les humiliacions i els maltractaments constants ("Josep", d'Aurel)

 

"Josep" recull la seva experiència a Argelers en els pitjors mesos després de la derrota, quan els republicans eren la "xusma espanyola", rojos "que es mengen els nens", menyspreats i odiats a parts iguals pels policies que els vigilaven, i temuts per una població aclaparada per l'allau de fugitius republicans en un moment de màxima feblesa de l'estat francès, amenaçat pel començament de la Segona Guerra Mundial.

 

 

Els dibuixos amb què Josep retratava les misèries, els maltractaments i la crueltat de la reclusió als camps, on van morir de fam i malalties milers de refugiats catalans i espanyols són, junt amb la peripècia vital del personatge, descrita a grans trets, el fil conductor de la narració, la part real d'aquesta història. La part ficcionada és l'amistat de Josep Bartolí amb Serge, un jove gendarme pacífic i bonhomiós, superat per l'acarnissament que els seus companys practiquen amb els indefensos republicans derrotats.

 

Sempre sota vigilància, els refugiats eren enviats a treballar pels pagesos veins ("Josep", d'Aurel)

 

Serge, a qui en la ficció coneixem ja de vell, al seu llit de mort, és qui explica al seu net la història dels camps de refugiats, a qui intenta transmetre el seus records i la seva admiració per la figura de Josep Bartolí, de qui conserva un dibuix. L'exgendarme, atret per la figura del misteriós presoner que dibuixa tot allò que veu als camps com a eina de memòria, s'hi aproxima amb timidesa per proporcionar-li, d'amagat, un petit quadern en blanc. "Hi havia alguns bons gestos com aquest de tant en tant, però no compensaven el filferro, posat allà perquè es morissin de fam, de fred, d'alguna malaltia. Per pegar-los i humiliar-los. Aquella gent que havia lluitat contra el feixisme."

"No tothom pot ser un republicà espanyol que ha lluitat contra el feixisme i ha combatut Franco", insisteix Serge al seu net, ignorant del trist paper que el seu país va jugar en la humiliació i l'extermini dels derrotats republicans. Josep, que malgrat els insults i maltractaments conserva intacta la dignitat i la voluntat de documentar allò que viu i veu, comparteix amb Serge la seva història, la seva filosofia humanista per damunt de tot i la seva recerca desesperada de Maria, la dona a qui estimava i que ha perdut en el camí de l'exili, embarassada d'un fill que no sap si ha arribat a néixer.

 

També a la sorra de la platja d'Argelers, on era el camp, hi havia lloc per a l'amistat i l'esperança ("Josep", d'Aurel)

 

"Ens deixareu morir aquí, sense metges ni res? Però què us hem fet, nosaltres? Què us hem fet? Au, respongui, què us hem fet, nosaltres?" Incapaç de respondre la pregunta d'una refugiada, el gendarme Serge s'esforça per comprendre i ajudar els presoners en una situació que el supera i el transforma. L'expressionisme descarnat dels dibuixos reals de Josep Bartolí ens mostra la colpidora realitat dels camps, mentre el meravellós treball d'Aurel converteix la narració fílmica en una vinyeta constant, amb tècniques de dibuix tradicional, sobri i auster, que ens arrossega, ens indigna i ens commou.



La música, adaptada i interpretada per la cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz, que n'ha estat responsable, ens transmet la resistència d'aquells refugiats a la deshumanització, a ser carn d'oblit i de derrota. Tot el film, amb veus com la de Sergi López, és un exercici de memòria imprescindible, i també de resiliència.

De resiliència, perquè en Josep Bartolí, que va aconseguir sortir dels camps i conservar part dels seus dibuixos, va tenir una vida posterior tan interessant i agitada com l'anterior, que també veiem a "Josep". Fugit a Mèxic, va viure una relació amorosa amb la pintora Frida Kahlo, i va continuar dibuixant. Allà va exhibir els dibuixos que després publicaria al llibre "Campos de concentración", amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Va ser en Molins qui havia demanat a Kahlo que l'acollís, i qui el va introduir en el cercle d'amics de l'exili -Anna Murià, Agustí Bartra, Enric Adroher i Pasqual Gironella, entre d'altres-, la relació amb els quals va durar per sempre.

 

Josep -en la vida real Josep Bartolí- va ser un artista destacat abans i després de la guerra, a Catalunya i -ja a l'exili- a Mèxic i als Estats Units ("Josep", d'Aurel)

 

El seu exili va continuar a Nova York, on es va relacionar amb pintors de l'expressionisme abstracte i va formar part del grup 10th Street amb Willem de Kooning, Franz Kline, Jackson Pollock i Mark Rothko. Com a dibuixant va triomfar a la revista Hollyday, va il·lustrar diversos llibres i va fer també d'escenògraf per a pel·lícules de Hollywood. Josep Bartolí va morir el 1995 a Nova York, amb nacionalitat mexicana i estatunidenca. L'any 1977 havia tornat a Catalunya per primer cop, on ja faria diverses estades i exposicions. Les seves cendres reposen al Mediterrani, on les va llençar, des de Premià de Mar, la seva esposa Bernice.

"Josep", el film, va guanyar el 2021 els premis César i l'European Film Award a la millor pel·lícula d'animació, i també el premi de la Seminci, al festival de Valladolid, a la millor direcció, i que va ser, després de la seva estrena, una de les pel·lícules més taquilleres a França.

 


Fitxa tècnica
Direcció: Aurel
Guió: Jean-Louis Milesi
Realitzador tècnic: Frédérik Chaillou
Música: Sílvia Pérez Cruz
Edició: Thomas Belair

"Josep" és una producció de Les Films d'Ici Méditerranée i la productora barcelonina Imagic-TV, que compta amb la participació de TV3 a través del Departament de Coproduccions d'Animació.

ARXIVAT A:
Guerra Civil espanyola
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut