Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció": "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi"

Jordi Sabater i Pi, primatòleg i naturalista

El professor Jordi Serrallonga repassa la trajectòria de Jordi Sabater i Pi, científic autodidacte que va revolucionar l'estudi de primats en estat natural, l'any del centenari del seu naixement

Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Serrallonga

Professor de Prehistòria, Antropologia i Evolució Humana de la Universitat Oberta de Catalunya. Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Deixeble d'en Jordi Sabater Pi

@SerrallongaJ

El professor Jordi Sabater Pi va néixer a Barcelona l'any 1922. Degut a les tristes conseqüències de la Guerra Civil Espanyola, de molt jove va emigrar als territoris colonials de l'antiga Guinea (Àfrica equatorial); a una plantació de l'illa de Fernando Poo. Era l'any 1940. Després de fer el servei militar a la Península -on va conèixer la seva futura dona i gran companya d'aventures: Núria Coca-, retorna a Guinea però aquest cop al continent. Allà va continuar la seva feina com a encarregat d'una plantació però aprofitant qualsevol oportunitat per observar tot el que l'envoltava. Així, durant les seves visites a mercats, desplaçaments per la selva, etcètera, emprava qualsevol tros de paper per dibuixar els tatuatges que aleshores exhibien els membres de l'ètnia fang També va aprendre el seu idioma (fet gens habitual entre els colons locals) i va despertar l'interès dels responsables del Museu Etnològic de Barcelona; concretament del seu director, August Panyella, amb qui va col·laborar en missions arqueològiques i etnogràfiques.

 

Retrats de Jordi Sabater Pi de l'ètnia fang, la llengua i l'ètnia majoritària de Guinea Equatorial, de la qual va fer el mapa etnogràfic més precís que existia fins llavors (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi")

 

Però altres homes de ciència es van fixar en aquell personatge autodidacta que residia en el bell mig de la natura. Reconeguts ornitòlegs, anatomistes o primatòlegs internacionals el van encaminar cap al treball de camp: la cerca de l'ocell indicador de la mel o l'estudi dels encara desconeguts goril·les. Precisament, en una revista científica alemanya, l'any 1958 va publicar el primer article conegut sobre el comportament del goril·la de costa. Aquests estudis es van ampliar amb l'observació dels ximpanzés en el seu hàbitat. I el mateix any va ser nomenat director del Centre d'Adaptació i Experimentació Zoològica d'Ikunde, depenent de l'Ajuntament de Barcelona.

 

El dibuix va ser una gran passió per a Jordi Sabater Pi i una gran eina de camp com a naturalista, antropòleg, primatòleg, etòleg i etnòleg (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi")

 

L'any 1965 va aconseguir una beca de la National Geographic Society i realitza una estada a la Tulane University (EUA). De retorn a l'Àfrica, va ser el pioner en l'estudi sobre la metamorfosi d'un amfibi gegant -la granota Goliath- i al poc temps (1966) va rescatar un goril·la albí: Nfumu Ngi. El petit primat captiu havia estat exhibit com una raresa i estava molt malalt; les atencions de la Núria, els fills del matrimoni -Oriol i Francesc- i de Sabater Pi van fer possible que el goril·la es recuperés. Finalment, Nfumu Ngi va arribar al zoo de Barcelona de l'època d'en Porcioles, on li van donar el nom de Copito de Nieve: Floquet de Neu. Però això només va ser una anècdota dins la llarga trajectòria d'en Jordi Sabater Pi; la seva gran troballa científica va ser l'any 1967 quan va observar com els ximpanzés eren capaços d'emprar i fabricar eines. De forma independent, la primatòloga britànica Jane Goodall havia observat el mateix al parc nacional de Gombe (Tanzània, Àfrica oriental). Els resultats van ser publicats a la revista Nature. Tota una revolució en el terreny de la ciència ja sempre s'havia dit que la separació entre humans i animals es basava en l'ús i fabricació d'instruments.

 

El juliol del 1969, Jordi Sabater Pi va publicar a Nature, la revista científica més important del món, l'article sobre una gran descoberta: els ximpanzés eren capaços de fabricar eines. Simultàniament, Jane Goodall ho descobria també a Tanzània (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi")

 

Sabater Pi va anar molt més enllà i va afirmar que, fora del humans, existien cultures animals. Unes idees que li van valdre el reconeixement internacional -per exemple als Estats Units i al Japó- però molta incomprensió i rebuig a casa nostra. La Revolució de Río Muni -el procés d'independència de Guinea- el van obligar a tornar a Barcelona l'any 1969. Gairebé tres dècades de vida a l'Àfrica. Aquí va compaginar el seu nou treball, com a conservador de Primats i del Terrari al Parc Zoològic de Barcelona, amb els estudis a la Universitat de Barcelona. Però molts es van sentir incòmodes amb un científic que afirmava que els ximpanzés eren posseïdors de cultura. En llicenciar-se (1976), va trobar la seva tribuna a la Facultat de Psicologia de la UB on va introduir una ciència molt jove: l'etologia i, en particular, l'etoprimatologia. De professor associat a catedràtic; ara bé, per temes d'edat, va ser una ràpida i curta carrera acadèmica. De fet va guanyar la seva càtedra el mateix any que es jubilava: el 1987. Aleshores, la UB el va nomenar professor emèrit.

 

'Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi'
Jordi Sabater Pi (Documental "Maa-yiem, l'extraordinària història de Jordi Sabater Pi")

 

En Jordi Sabater Pi mai no va deixar d'investigar i divulgar; va publicar nombrosos articles d'impacte, va formar molts primatòlegs i primatòlogues, i va ser l'autor de llibres de referència. Va retornar a l'Àfrica per treballar amb els goril·les de muntanya a Ruanda i els bonobos de la República Democràtica del Congo. Va rebre el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (2004), i, a títol pòstum, la Menció d'Honor del PremiNAT del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (2022). Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid, president Honorífic de la Associació Primatològica Espanyola i HOMINID Grup d'Orígens Humans (PCB-UB), va dedicar els seus esforços a reivindicar els drets dels grans simis, i fomentar la conservació i educació sobre la natura segons la màxima:

 

"Si observem, coneixem; si coneixem, estimem, i si estimem, protegim.", Jordi Sabater Pi

 

Va ser, sens dubte, un dels darrers naturalistes; tant quan el trobàvem, durant el seu retir, pel Pirineu o Barcelona dibuixant flors, arbres, ocells... com quan, de forma autodidacta, de ben jove, va explorar els boscos d'Àfrica. Gràcies... professor, mentor i amic.

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut