Dibuix de Josep Bartolí (1910-1995)
MEMÒRIES DEL TIET D'AMÈRICA

Jordi Bartolí, nebot de Josep Bartolí, escriu sobre el seu llegat

Després dels fets que s'expliquen a la pel·lícula "Josep", Josep Bartolí, exiliat a Mèxic i a Nova York, va ser un dibuixant, pintor i escenògraf d'èxit. El seu nebot Jordi Bartolí, nascut a Perpinyà i fotògraf jubilat de Le Monde, entre d'altres mitjans, ens explica com el va conèixer i com es va fer testimoni i hereu del seu llegat moral

Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Bartolí

Nebot de Josep Bartolí i autor del llibre "La retirada", en què es va inspirar Aurel per a la pel·lícula "Josep". Fotògraf jubilat del diari Le Monde, viu retirat a la Catalunya Nord, on va néixer i créixer per l'exili dels seus pares

@GeorgesBARTOLI

El tiet Papitu era per a nosaltres "el tiet d'Amèrica". Una mena de mite familiar que jo només coneixia pels seus dibuixos tan terribles publicats a Mèxic el 1944 amb el títol enigmàtic de "Campos de concentración 1939-194...".

Josep Bartolí era un símbol per a tots nosaltres: símbol de l'èxit després de la derrota, d'un renaixement a la vida. Quedava molt lluny dels meus pares, que tot just es guanyaven la vida en un humil comerç, sense altra aspiració que arribar a final de mes. Ells havien perdut tots els seus somnis en el moment que van passar la frontera a peu un dia de febrer del 1939.

De tot el que ensenyaven aquests dibuixos espantosos, el meu pare Salvador, germà petit del Josep, no en deia mai res. Ell, com tants d'altres -també de la meva família-, havia conegut el mateix horror imposat per la tan admirada República Francesa als republicans espanyols, herois vençuts i magnífics de la derrota democràtica.

Dibuix de Josep Bartolí dels camps de concentració a França ("Josep", d'Aurel)

Quan vaig conèixer "el tiet d'Amèrica" jo ja tenia catorze anys. Va venir a visitar-nos a Perpinyà uns dies amb la seva companya Berenice Bromber, més gringa que una caricatura del Woody Allen.

Jo m'esperava un gegant amb botes de cowboy i barret Stetson al cap. Em vaig trobar amb un quasi bessó del meu pare, amb uns quants anys a l'esquena (una seixantena...), baixet i una mica calb. La decepció va ser molt curta. El Papitu em va impressionar pel seu carisma i la seva ironia intel·ligent, que hauria pogut semblar cinisme, si no fos que amagava sota el verb àcid un humanisme i una generositat enormes.

Dibuix de Josep Bartolí ("Josep", d'Aurel)

 

Pocs anys després, quan jo ja m'acostava als divuit anys i m'interessaven la política, la nostra història i altres coses de les que fan moure la joventut, en Josep va tornar a casa nostra i s'hi va quedar gairebé dos anys. Dibuixava i pintava en un taller les obres que estava produint per a una pròxima exposició a Nova York. Aquest taller seu el compartia amb el meu laboratori fotogràfic, un laboratori que encara era d'aficionat, però que pretenia arribar a ser professional. Van ser uns mesos de molta discussió política, de baralles ideològiques puntuades amb un cigarret i, més clandestinament perquè els pares no ho sabessin, d'un whisky de tant en tant.

 

Jordi Bartolí, autor d'aquest article, amb el seu tiet, Josep Bartolí, "el tiet d'Amèrica" (Fotografia cedida per Jordi Bartolí)

 

Parlàvem de tot: dels comunistes, dels catalanistes, del fill de puta de Franco, dels de la CNT i més coses de les quals no teníem la mateixa visió, però l'oncle en sabia més que jo. Evidentment!

 

L'any 1944, Josep Bartolí va publicar a Mèxic el llibre "Campos de concentración 1939-194..." amb els seus dibuixos sobre els camps de concentració a França ("Josep", d'Aurel)

 

Anys després de la mort del dictador, Josep Bartolí va tornar a Catalunya, no per acabar-hi la seva vida, sinó per a una gran exposició a Terrassa a càrrec del seu amic Jaume Canyameres, exposició que va inaugurar el president de la Generalitat Josep Tarradellas. En un aparador s'hi exhibia un exemplar del llibre "Campos de concentración". Quan es va acabar la mostra i les obres van tornar cap a Nova York, el meu oncle em va regalar l'últim exemplar que tenia d'aquest llibre, el de la vitrina. Hi va escriure una dedicatòria:

"Per a en Jordi, aquest document ‘fotogràfic' que potser un dia contribuirà a trencar l'eficaç conspiració del silenci."

En aquell moment no vaig mesurar la força d'aquesta dedicatòria. Vaig haver d'esperar que es morissin el meu pare, el 1992, i el meu oncle, el 1995, per començar a entendre que, més que escriure'm una dedicatòria, el meu oncle m'havia encarregat una missió.

 

La dedicatòria del seu tiet, Josep Bartolí, en el seu llibre "Campos de concentración 1939-194...", es va convertir en "una missió": "Per a en Jordi, aquest document 'fotogràfic' que potser un dia contribuirà a trencar l'eficaç conspiració del silenci." (Fotografia cedida per Jordi Bartolí)

 

La missió era rescatar la memòria dels qui, a França, a Espanya i, en certa manera, també a Catalunya, havien desaparegut de la història oficial, l'escrita pels vencedors i també pels covards que no volen mirar la història als ulls.

Em penso que publicant el llibre "La retirada" -que va servir d'inspiració al dibuixant francès Aurel per fer el film "Josep"- he complert l'ordre dels magnífics vençuts del 1939. Perquè ningú no torna mai de l'exili de debò, Josep Bartolí va acabar la seva vida a Nova York. Amb aquest film que veureu ara i l'exposició que li dediquen al Memorial del Camp de Rivesaltes, a prop de Perpinyà,  Josep Bartolí torna a la seva terra, on va lluitar i patir tant per defensar els seus ideals de justícia i d'humanitat.

 

Josep Bartolí representat pel dibuixant francès Aurel en la seva pel·lícula d'animació "Josep", guanyadora del Premi César i el Premi del Cinema Europeu ("Josep", d'Aurel)

 

 

Més informació

EXPOSICIÓ "Els colors de l'exili"
Memorial del Camp de Rivesaltes

CONFERÈNCIA "A propòsit de l'obra de Josep Bartolí"
A càrrec de Pilar Parcerisas, historiadora, crítica d'art, assagista i comissària de l'exposició
Cal reserva prèvia
Dissabte 21 de maig, a les 15.00
Memorial del Camp de Ribesaltes

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Guerra Civil espanyola
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut