"I diem prou!": a les violències sexuals

"Ens ha passat, en més o menys grau, a totes" "Ens ha passat, en més o menys grau, a totes", assegura una de les dones que participa en el documental. A mi, potser a tu, a la teva veïna, a la teva amiga, mare o cosina perquè, "que no t'ho hagin dit, no vol dir que no els hagi passat". "I diem prou!", dirigit per Laia Mestre i Sara Segarra, vol posar sobre la taula aquesta xacra tan estesa a través del testimoni de cinc víctimes, ara supervivents, que parlen a la càmera sense tabús i sense amagar-se. "Crec que aquesta és una oportunitat perfecta per donar la cara, per dir "ei, a mi també m'ha passat, n'he parlat i he pogut tirar endavant", reflexiona la Fàtima, que va ser violada per la seva exparella. La Fàtima, una de les protagonistes d'"I diem prou!" L'activisme i la solidaritat, imprescindibles contra la violència sexual (Documental "I diem prou!") El documental vol posar sobre la taula el fet que, al contrari del que se'ns diu des de l'imaginari col·lectiu, en la majoria dels casos els agressors estan més a prop del que pensem. "A nosaltres se'ns ha explicat que les situacions de violència sexual tenen molt a veure amb el que ens pot passar en l'espai públic, per part d'un desconegut i on s'utilitza molta violència física", explica l'Alba Alfageme, psicòloga especialista en violències masclistes, "però la realitat és que més del 80% de les agressions sexuals que pateixen les dones, les pateixen per part de persones de l'entorn de confiança i en llocs que considerem segurs". I l'arma que s'utilitza no és la força, sinó la confiança. La Valèria va explicar la seva experiència en un vídeo i una cançó que es van fer virals (Documental "I diem prou!") "No t'esperes que una persona del teu voltant et faci això. I quan ho fa, et trontolla tot", ens explica la Valèria, violada fa uns anys per un amic seu. "I després venen els qüestionaments, i pensar per què havies de ser allà, perquè hi havies anat, què li havies dit que li donés peu a fer això, perquè t'havies begut dues cerveses?". Un qüestionament que també es troben en l'entorn, que moltes vegades creu abans l'agressor que a la víctima: "És molt difícil assimilar que els teus companys de feina o que els teus amics o que els teus germans són violadors o han violat". Un fet que, en molts casos, dificulta a les dones parlar-ne o arribar a denunciar-ho. L'Àngela, una de les dones que expliquen a cara descoberta la seva experiència. "Ni culpa ni vergonya." (Documental "I diem prou!") "La violència institucional és real" "La violència sexual es continua denunciant en una taxa baixíssima, perquè la violència institucional a les comissaries i als jutjats és real" explica la Maria Sellés, una de les coordinadores d'AADAS, l'Associació d'Ajuda a Dones Agredides Sexualment. Ho corrobora la Sònia Ricondo, advocada especialista en violències masclistes que assegura que, tot i els passos endavant que han fet moltes institucions, és una cosa que continua passant: "Ens trobem moltes vegades amb preguntes desagradables, però sobretot amb un to desagradable. Anar a l'atac personal, a indagar sobre la vida d'aquestes dones en coses que no tenen veure amb l'agressió que s'està investigant. Qüestionar si havia begut, si s'havia drogat voluntàriament o no. I, esclar, sí que veiem jutges i jutgesses que cada cop més frenen aquestes preguntes, però altres que no, i la víctima es veu abocada a contestar-les". L'equip del programa ha pogut parlar amb una desena de noies, algunes de les quals expliquen el seu cas per telèfon: "Era el tono y las preguntas, porque a mi no me parece lógico que esté denunciando una violación y me pregunten que si me he corrido"; "Ara, amb l'experiència judicial que tinc, si pogués tornar enrere jo no posaria la denúncia". Mantenir el contacte pel mòbil amb les amigues quan es va de nit sola pel carrer, un clàssic (Documental "I diem prou!") "Els agressors són homes" El documental també posa el focus sobre els agressors, que no són "quatre monstres". Tal com explica Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la UB: "Els agressors sexuals son bàsicament homes. Joves, adolescents, de mitjana edat, grans, de totes les ètnies, de totes les cultures, no és un fenomen propi de cap grup social i, per tant és molt difícil trobar un perfil que no sigui aquest: ser home i poca cosa més", i on el factor de risc més important són les creences de l'agressor. "Les actituds de l'agressor, el que ell creu que és tolerable, just, legítim. I esclar, en el món de les agressions o els abusos sexuals, el masclisme hi té un espai privilegiat". El David, educador social, ho veu cada dia al mòdul d'agressors sexuals del Centre Penitenciari de Quatre Camins, "La majoria és gent del dia a dia, la gent que tenim al costat, que agafa el metro amb nosaltres. És gent que en diríem normal'. I qualsevol de nosaltres, dels que ara estan mirant aquest programa, pot cometre un delicte sexual. Pel fet de ser homes, l'educació que hem rebut ja és un clima que pot afavorir molt tot això". I és que, en definitiva, es tracta d'un problema estructural. La Jèssica: "És possible superar-ho. No és fàcil, però és possible." (Documental "I diem prou!") De víctimes a supervivents "Que aquelles dones que històricament havien estat assenyalades com a dones no vàlides, com a dones que estaven col·lapsades, es converteixin en dones referents, és absolutament indispensable" explica Alba Alfageme. I aquest també és un dels objectius d'aquest documental: trencar amb l'estigma, la vergonya de la violació i veure com les supervivents trenquen el silenci assenyalant els seus agressors i serveixen de referent a altres dones que han passat per situacions similars. La Mònica ho explica amb aquestes paraules: "És important trencar el silenci que va provocar un dia aquell agressor que volia que estigués callada, que fos un secret. I jo no callaré més, i el que volem és que ningú calli mai més. El silenci és la seva arma. I quan parles i tens veu, l'arma la tens tu". Fitxa tècnica Direcció: Laia Mestre Sopeña i Sara Segarra Vidal Imatge i muntatge: Josep Maria Porta Palau Producció: Neus Mas Jiménez "I diem prou!" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció". &#128242; #ViolènciaSexualTV3 &#128242; #SostresDeVidre

"I diem prou!": a les violències sexuals

A Catalunya, es denuncien 7 agressions o abusos sexuals al dia. Un cada tres hores. Unes xifres contundents que amaguen, però, una realitat encara més oculta, ja que només es denuncien entre un 8% i un 10% dels casos