Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Com és el moment de "sortir de l'armari"?

"Fer el pas" d'explicar-ho als pares i gravar-ho

En una societat que tendeix a sobreexposar-se a les xarxes socials, els protagonistes del "Sense ficció" "Sortir de l'armari" són un grup de petits grans herois que, en lloc de mostrar les seves banalitats, decideixen convertir-se en un referent global per a altres persones del col·lectiu LGTBIQ+ que vulguin fer "el pas"

Enllaç a altres textos de l'autor

Periodista i director del programa "Ja m'entens", de Catalunya Ràdio

@DavidAvilaP
TEMA:
LGTBI

"Resava a Déu i li demanava que em fes normal". Aquesta frase l'explica l'Artem, un noi rus d'una família ultracatòlica que quan rep una beca per estudiar música al Canadà decideix fer el pas i explicar la seva orientació sexoafectiva davant de la càmera. Aquest és només un exemple dels molts que apareixen en "Sortir de l'armari" ("Coming out"), de Denis Parrot.

Una de les coses que ens marca, a totes les persones del col·lectiu LGTBIQ+, és fer "el pas" o "sortir de l'armari", aquella por de si serem acceptats pel nostre entorn, una necessitat vital per explicar com som, com ens sentim i, per què no, la necessitat de ser estimat i acceptat per les persones que ens envolten.

 

Moa en una imatge del documental 'Sortir de l'armari' ('Coming out'), de Denis Parrot
Moa en una imatge del documental 'Sortir de l'armari' ('Coming out'), de Denis Parrot

 

Nosaltres no sortim de l'armari una vegada, ho hem de fer amb els amics, la família, l'entorn laboral... Un procés que, a mesura que passen els anys, quan ja t'has acceptat a tu mateix, va sent menys dolorós. Un procés que comença per aprendre a estimar-se a un mateix, perquè en la majoria de casos, quan tens ús de consciència, ja t'adones de qui ets, què sents i també ets conscient que comença una batalla interna d'acceptació d'un mateix i també per ser respectat i estimat pels altres.

 

Cole en una imatge del documental "Sortir de l'armari"

 

Alguns dels conceptes que apareixen durant en el documental, i que expliquen molts pares d'arreu del món, són "ho has escollit" i "és el camí que has triat". Això no és cert. No conec a ningú que des de petit esculli voler ser el centre de totes les burles, passar per processos d'acceptació personal o tenir por de no ser estimat pel seu entorn. Com s'explica a "Sortir de l'armari", no es tria ser homosexual, com tampoc no es tria ser heterosexual.

 

Totes les persones que hi apareixen són uns petits grans herois. Hi ha casos divertits i simpàtics, d'altres malauradament no, i aquí és on les institucions i entitats haurien de fer més èmfasi. Hi ha molta gent que considera que està tot aconseguit –"si ja us podeu casar", "si sou acceptats per la societat i us agrada queixar-vos"–, però cal tenir en compte que aquest 2020, en què un terç de l'any vàrem estar tancats a casa, es van comptabilitzar a Catalunya 189 agressions contra el col·lectiu LGTBIQ+, un 25% més que el 2019.

 

Si els protagonistes d'aquest documental són petits grans herois és perquè són molt importants com a referents. En comptes de mostrar banalitats, en una societat que tendeix a sobreexposar-se a les xarxes socials, a "Sortir de l'armari" aquestes persones fan un pas per demostrar que tots som iguals i són també un exemple que serveix per acompanyar altres persones que ho vulguin fer. Quin orgull.

 

Adam en una imatge del documental "Sortir de l'armari" ("Coming out"), de Denis Parrot
ARXIVAT A:
LGTBI

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut