Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
"Sense ficció": "Més enllà de La Cubana"

Fer el "Més enllà de La Cubana" és jugar a casa

Gràcies al lligam familiar amb alguns dels membres de La Cubana, Jordi Call, el director de "Més enllà de La Cubana", va ser acollit per l'extraordinària companyia de teatre com un membre més de la família. En aquest article ens ho explica i desitja que els espectadors riguin i s'emocionin en veure el documental, com li ha passat a ell a la sala de muntatge

Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Call

Director de "Més enllà de La Cubana"

@jotacall

Va ser una sorpresa i una autèntica casualitat. L'encàrrec per dirigir aquest documental em va arribar sense que els que em feien l'encàrrec, el Paco Escribano, l'Eva Mor i la gent de Minoria Absoluta, sabessin que jo tenia un vincle amb La Cubana. Per concretar: un lligam familiar amb els responsables de moltes de les seves escenografies, en Josep Castells i la Teresa Icart. Quan vam tenir la primera trobada amb en Jordi Milán, de seguida va veure la connexió: "Si és de la família Castells, és com si fos de la nostra família". Aquella anècdota resumeix molt bé els lligams entre els que han passat per La Cubana, que, com diu en Santi Millán, va "més enllà d'una companyia de teatre".

 

"Sense el carrer no existiria La Cubana. Hi ha moltes coses que són teatrals al carrer: els mercats per exemple. Els mercats són un temple del teatre, jo penso. El teatre aquest inesperat, gairebé no s'anuncia que te'l trobes… sorpresa!", Jordi Milán, director de La Cubana (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

Explicar la història d'aquesta companyia de teatre ha sigut gairebé com escriure la biografia d'una única persona. No és habitual emocionar-se mentre fas una entrevista, i amb molts dels entrevistats ens ha passat. Hem plorat i hem rigut escoltant-los! I això només ho pot explicar la intensitat amb la qual ells i elles han viscut els espectacles i la vida dins la companyia. Transportar aquesta emoció ha sigut un dels nostres reptes. Malauradament, només alguns d'aquests moments apareixen al documental, però amb les mil i una anècdotes que ens han explicat es podria escriure un llibre d'aventures.

 

Carme Montornés, "La Montor", com li deien tots els companys de La Cubana, "Cómeme el coco, negro" (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

La Cubana ha trencat molts motllos. I això ho vas descobrint a mesura que t'endinses en el seu meravellós arxiu de fotografies i vídeos. Des de les primeres accions de carrer fins als grans espectacles que han omplert Coliseums i Tívolis. Al cap del seu director, en Jordi Milán, sempre hi ha hagut l'obsessió de sorprendre el públic. Entraves al teatre pensant que veuries una cosa i et trobaves amb una història que et desconcertava i et feia riure a parts iguals.

 

L'obra "Cegada de amor" va estar cinc anys en cartell (1994-1998). L'actriu Anna Barrachina n'interpretava la protagonista, la "nena prodigi" Estrellita Verdiales (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

"A totes les famílies jo penso que tenen una Teresina o un Teresino, perquè no és una qüestió d'edat, ni de sexe. És una qüestió de coco, de filosofia. Una manera de fer, una manera de pensar. Són espavilades, llestes, negociants, malpensades, xafarderes...Però és que és així com és el país, com som.", Jordi Milán, director de La Cubana (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

Sense saber-ho, molts dels que ens hem dedicat a la televisió hem begut de la manera de fer de La Cubana i de la seva forma de captar l'essència de la gent del carrer. Tornant a mirar aquell meravellós programa de Cap d'Any del 1991 te n'adones que allò era una petita revolució. Eren els primers de fer coses que no s'havien provat abans a la tele. Van retratar com ningú la gent que omple un vagó de metro: la seva forma de parlar, de cridar, de riure, de moure's… En un moment del documental (que no revelarem) hi apareixen unes senyores enriolades després de veure un espectacle de La Cubana. Com a espectador et preguntes si són actrius de la companyia o són gent real.

 

La Cubana va estrenar "Gente bien" el 2016 al Teatre Coliseum de Barcelona (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

La pretensió de tot l'equip que hem treballat en aquest documental no ha estat altra que la de fer un viatge per aquests més de 40 anys de vida d'aquest col·lectiu teatral, des del seu petit local de Sitges fins als èxits més grans. Si aconseguim que els espectadors riguin i s'emocionin com hem fet nosaltres a la sala de muntatge, podrem dir que hem aconseguit l'objectiu.

 

"Nens jugant, nens jugant. Érem una colla de nens jugant.", Jose Corbacho, membre de La Cubana del 1988 al 1999 (Documental "Més enllà de La Cubana")

 

📲 #LaCubanaTV3

ARXIVAT A:
Teatre
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut