"Encara hi ha algú al bosc"
Aquest any en farà 25 que va acabar oficialment la guerra de Bòsnia. Però, pels protagonistes d'aquest documental, encara no ha acabat. Són les dones que van sobreviure les tortures i violacions com a estratègia de neteja ètnica, i els nens i nenes que van néixer dels embarassos forçats
"Encara hi ha algú al bosc"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
PRÒXIMAMENT

"Encara hi ha algú al bosc"

Aquest any en farà 25 que va acabar oficialment la guerra de Bòsnia. Però, pels protagonistes d'aquest documental, encara no ha acabat. Són les dones que van sobreviure les tortures i violacions com a estratègia de neteja ètnica, i els nens i nenes que van néixer dels embarassos forçats

La majoria de víctimes són dones d'origen musulmà, però també n'hi ha d'origen croat, serbi i gitano. Les violacions responien a una estratègia per atemorir la població i contribuir a la neteja ètnica. Les dones que quedaven embarassades eren retingudes per tal que no poguessin avortar. Molts dels nens que naixien eren ofegats o abandonats. Els que van sobreviure, avui, ja són joves de 25 anys que, malgrat haver patit l'estigma i la discriminació, lluiten per reclamar a la societat que els accepti, i per ajudar a reivindicar la dignitat de les dones que van patir les agressions sexuals.

Per l'Alen, la guerra va començar deu anys més tard, el dia que va saber que la seva mare biològica l'havia abandonat perquè ell era fruit d'una violació d'un soldat serbi. La Lejla no sabia ni on era Bòsnia, ni que hi havia hagut una guerra, fins que va veure les imatges enregistrades pel seu pare adoptiu el 1992 en un hospital de Sarajevo. La dona que l'acabava de parir no la va voler ni veure i la va abandonar. L'Ajna també va saber en plena adolescència que era fruit de les violacions i, aleshores, va entendre l'enorme esforç emocional que havia fet la seva mare per seguir al seu costat.

"Encara hi ha algú al bosc" dona veu a les supervivents i als fills fruit de les violacions, que ara tenen 25 anys i que ja no parlen de guerra, sinó de la seva lluita contra la indiferència, i d'unes relacions d'amor entre mares i fills que s'imposen a l'objectiu de barbàrie que els va fer néixer. Aquest documental,dirigit per Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i Erol Ileri Llordella, forma part del projecte multidisciplinar de l'equip de Cultura i Conflicte que inclou també una exposició fotogràfica i una obra de teatre.

 

 
 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut