"Encara hi ha algú al bosc" s'estrena al CCCB amb un debat moderat per Montse Armengou
Supervivents de la violència sexual durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts de les violacions denuncien l'estigma amb què han hagut de conviure i reclamen que es faci justícia. En el col·loqui participen els directors del documental, Teresa Turiera-Puigbò i Erol Ileri, i Alma Mašić, experta en la defensa dels Drets Humans a Bòsnia
"Encara hi ha algú al bosc" s'estrena al CCCB amb un debat moderat per Montse Armengou
Dilluns, 11 de gener, a les 18.30, al CCCB

"Encara hi ha algú al bosc" s'estrena al CCCB amb un debat moderat per Montse Armengou

Supervivents de la violència sexual durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts de les violacions denuncien l'estigma amb què han hagut de conviure i reclamen que es faci justícia. En el col·loqui participen els directors del documental, Teresa Turiera-Puigbò i Erol Ileri, i Alma Mašić, experta en la defensa dels Drets Humans a Bòsnia

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El dilluns 11 de gener, a les 18.30, es presenta "Encara hi ha algú al bosc. Bòsnia, 25 anys després del conflicte" al CCCB, en una sessió moderada per Montse Armengou, directora de "Sense ficció", que comptarà amb la presència dels directors, la periodista Teresa Turiera-Puigbò Bergadà i el realitzador Erol Ileri Llordella, i Alma Mašić, una experta en Drets Humans i justícia transicional a Bòsnia.

Durant la guerra de Bòsnia (1992-1995) es van cometre entre 25.000 i 50.000 violacions a dones, nenes i homes com a arma de guerra. No hi ha una xifra oficial perquè moltes víctimes no han sobreviscut o viuen en silenci. El 1997, el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), amb seu a la Haia, va reconèixer per primera vegada la violació com a crim de guerra i crim contra la humanitat. Entre 1993 i 2017, el tribunal va jutjar 161 criminals de guerra, dels quals un 48% tenien càrrecs per violència sexual. Les supervivents van identificar 2.787 violadors. Actualment, encara hi ha 5.000 casos pendents de judici o sentència ferma als tribunals locals.

El documental "Encara hi ha algú al bosc" dona veu a tres dones supervivents de violacions durant la guerra de Bòsnia, la Milica, la Nevenka i la Meliha, i tres fills nascuts d'embarassos forçats després de les agressions sexuals, la Lejla, l'Ajna i l'Alan. Per a cap d'ells, la guerra no va acabar amb la data oficial, el novembre del 1995, amb la firma dels Acords de Pau de Dayton.

 

Nevenka

"La indiferència es veu arreu. Ningú no busca els culpables. Les víctimes estan soles. No sé com dir-ho. A totes ens va igual. No hi ha de justícia i ja està. No n'hi ha. Diuen, el que està fet, fet està. I també que va passar en tots els bàndols. I ara què?", Nevenka, supervivent de violació

 

Abans de la guerra, la Milica era una dona casada amb tres criatures. El 1992, una unitat del Consell de Defensa Croat, l'HVO, va destruir casa seva, va matar el seu marit i la va segrestar. La van violar sis soldats, fins que va poder fugir. Ningú va recollir la seva denúncia ni la van atendre per fer-li una revisió mèdica. En el judici al Tribunal de Bòsnia i Hercegovina, a Sarajevo, contra els sis agressors que va identificar, només van condemnar a un dels acusats, que finalment va quedar en llibertat. "El tribunal literalment els va concedir un premi per haver-ho fet.", es lamenta Malica.

 

 

 

La Meliha és membre de l'Associació de Dones Víctimes de la Guerra, una entitat que es dedica a documentar cada cas de violació i enviar la informació al tribunal d'estat perquè s'iniciï un procés contra els acusats de crims de guerra.

"L'única recompensa que perseguim són les sentències condemnatòries, aquell paper que diu que els criminals de guerra han estat condemnats. L'odi el transformem en testimoniatges, declaracions, en l'afany de buscar proves per documentar la justícia i la veritat. També és un advertiment de cara a les generacions futures.", Meliha, supervivent de violació i membre de l'Associació de Dones Víctimes de la Guerra

Meliha a l'Associació de Dones Víctimes de la Guerra

 

L'Ajna i la Lejla no van saber que eren fruit d'una violació durant la guerra fins que van ser adolescents. L'Ajna presideix actualment l'Associació Nens Oblidats de la Guerra i la Lejla n'és membre, també.

"Per mi el més fort és que el govern ha ignorat completament que hi ha milers de nens nascuts de les violacions de guerra. Si saps que hi ha hagut milers de violacions sistemàtiques, no ho pots ignorar, això.
Hi ha molt de recorregut per fer en l'àmbit legislatiu, volem que canviïn les lleis i volem fer-ne un model que sigui exportable a països que viuen la mateixa situació.
I també parlem de la prevenció i de les terceres generacions, perquè per exemple ara l'Alen ja ha tingut un fill i no volem que mai pugui tenir la sensació de cap mena de discriminació pel fet que el seu pare va néixer d'una violació de guerra. Això és molt important." Ajna, filla de dona violada i presidenta de l'Associació Nens Oblidats de la Guerra.

 

El 12 de gener, l'endemà de la projecció i el col·loqui al CCCB, el documental s'estrena a TV3 en el programa "Sense ficció".

 

"Encara hi ha algú al bosc" és una projecte multidisciplinari del col·lectiu Cultura i Conflicte, que inclou aquest documental, una obra de teatre i una exposició de fotografia.

L'obra de teatre, amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart Codina i direcció de Joan Arqué Solà, es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) del 14 de gener al 7 de febrer del 2021. Està interpretada per Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri. El divendres 22 de gener hi haurà un col·loqui gratuït després de la funció per als espectadors que hi hagin assistit aquell dia.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut