"Em dic Violeta", de David Fernández de Castro i Marc Parramon
Menors transgèneres

"Em dic Violeta". Tu què ets, nen o nena?

La Violeta porta una vida normal en una família acomodada, amb uns pares afectuosos i amb tot el que el cor d'una noia de 11 anys podria desitjar. Però no sempre va ser la bonica nena que és avui: va néixer nen

TEMA:
Som dones

Als 6 anys va desconcertar als seus pares -les conegudes estrelles de cinema porno Nacho Vidal i Franceska Jaimes- en dir-los que volia dir-se i vestir-se com una nena. Ells, després del xoc inicial, van decidir acompanyar-la en el llarg i difícil camí que la portarà, algun dia, a convertir-se en dona, enfrontant-se a molts reptes mèdics -quan arribi a la pubertat haurà de decidir si pren bloquejadors hormonals per aturar el desenvolupament dels trets masculins- i legals -el primer, obtenir un DNI amb el seu nou nom i gènere. Més tard tindrà l'opció d'hormonar-se, de sotmetre a una reassignació de sexe (vaginoplàstia), o de convertir-se en mare a través de l'adopció.

 

 

 

La Violeta i la seva família són el nucli d'"Em dic Violeta", que se centra en com han abordat la situació. Els desafiaments que li esperen a la Violeta en la seva transició cap a l'edat adulta estan encarnats per altres personatges, més grans que ella, que els estan vivint actualment. El documental també explica la tràgica història de l'Alan, un adolescent trans de 17 anys de Rubí (Vallès Occidental), que es va suïcidar el 24 de desembre del 2015 després de patir assetjament escolar a l'institut. La seva mort no només va commoure la ciutat, sinó que va canviar les vides dels seus pares -l'Esther i el Xavi, que s'han convertit en activistes- i també la de l'Iván, qui, després d'aquell terrible fet, es va adonar que ell també era un jove transgènere. Units per la desgràcia, l'Esther, el Xavi i l'Iván es donen força mútuament per enfrontar-se a les seves lluites quotidianes i mantenir viva la memòria de l'Alan.

Tot i casos com el de l'Alan, la percepció social de les persones transgènere ha evolucionat en les últimes dècades cap a una visió molt més oberta i tolerant. Rodat amb gran sensibilitat i allunyant-se de la morbositat, el documental i els seus  protagonistes contribueixen a normalitzar el fenomen de transgènere infantil. Una intenció que xoca amb un escull imprevist: la Fiscalia de Menors, en el seu afany de protegir la Violeta, recomana que a la pel·lícula no se la pugui reconèixer, que no se li vegi la cara. Estimulats per aquesta paradoxa, els directors troben una forma elegant i efectiva de resoldre l'aparent carreró sense sortida, que culmina en l'escena final.

 

 

 

Premis
Premi del Públic i Premi Amnistia Internacional, DocsBarcelona, 2019

 

Festivals
Festival de Màlaga, 2019

 

Fitxa tècnica
Direcció: David Fernández de Castro i Marc Parramon
Guió: David Fernández de Castro
Realització: Marc Parramon
Producció: Carles Brugueras i Joan Úbeda
Càmera i direcció de fotografia: Anna Molins
Producció executiva DKISS: Susana Ortega
Producció executiva MOVISTAR+: Maria Pilar Canales, Cristina Merino i Iñigo Trojaola
Producció executiva TVC: Jodri Ambròs
Producció executiva TVC: Daniel Barea
Direcció de producció: Marieke van den Bersselaar i Pilar Razquín
Muntatge: Xavi Viñas
Música original: Odil Bright
Lingüista: Núria Valldeperas
Grafisme: Clara Pons
2019

"Em dic Violeta", una producció de The Mediapro Studio i Polar Star Films amb la col·laboració de Dkiss, Movistar+ i Televisió De Catalunya.

 

David Fernández de Castro, codirector
Anteriorment ha dirigit els documentals: "Priorat", "Ajoblanco, crònica en roig i negre", "Entre el cel i la terra" i "El Papus, anatomia d'un atemptat".

Marc Parramon, codirector 
Anteriorment ha dirigit els documentals: "Injustícia exprés. El ‘cas Óscar Sánchez'", "Filosofia a la presó", "Veus contra l'estigma" (codirecció), "Refugi Dresden" i "Missatges de frontera".


 

ARXIVAT A:
Som dones

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut