Els rius més treballadors de Catalunya. Quines comarques produeixen més energia hidroelèctrica?

Catalunya és un país de muntanyes i rius propici per aprofitar l'energia hidràulica, explica amb passió l'enginyer Joan Carles Alayo. Els cursos fluvials amb més centrals hidroelèctriques són les conques del Ter, del Llobregat i del Fluvià. Però tenir més centrals no vol dir produir més energia... Desequilibri territorial L'orografia només permet aprofitar el desnivell en indrets molt concrets, per això hi ha un clar desequilibri comarcal respecte les productores d'energia hidràulica, com passa també amb altres fonts energètiques. Si ens fixem en el mapa i sobrevolem el territori, podem veure clarament com la hidràulica està fortament implantada, sobretot a la meitat nord, on neixen els rius i les muntanyes són més altes. Els enginyers han aprofitat històricament els estrets per frenar i domesticar els rius; i els salts, per convertir l'energia cinètica en energia elèctrica. Les comarques amb més potència hidroelèctrica instal·lada són les del Pirineu i Prepirineu, com es pot veure clarament en el mapa interactiu que l'equip del "Sense ficció" ha elaborat a partir de dades facilitades per l'ICAEN. L'aigua vertebra i il·lumina el país Els rius són nervis que travessen i vertebren el país, majoritàriament de nord a sud. Si ens fixem en el mapa, totes les grans preses del Pirineu oriental (Escales, Canelles, Camarasa, Tremp, la Baells, Sau i Susqueda) "estan en una mateixa posició", ens explica Alayo, autor de diversos llibres sobre la història de l'energia hidroelèctrica. És, probablement, el major expert en energia hidràulica de Catalunya. Ha documentat totes i cadascuna de les centrals en una mena d'enciclopèdia de les hidroelèctriques. Les ha visitat totes. Almenys les que els propietaris li han permès. Canonada forçada de la central de La Plana, al municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) L'electricitat que ve de la muntanya L'orografia ha marcat les possibilitats d'aprofitar la força de l'aigua baixant muntanya avall. Els rius són com venes que porten vida i energia; des de les muntanyes fins al pla on hi ha les zones més poblades del país. Pel camí, centenars de petits punts: 334 centrals, segons les dades de l'Institut Català de l'Energia. Però si ens fixem també en les captacions per derivar l'aigua, hi ha més de 450 aprofitaments hidroelèctrics, sumant les dades de la CHE i l'ACA. País dividit en dos Si ens hi acostem, veurem un país clarament dividit en dos, a escala administrativa i a escala energètica. Per una banda hi ha la conca de l'Ebre i per l'altra, les anomenades conques internes. Dues de cada tres centrals a Catalunya estan situades a la zona controlada per l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, que depèn de la Generalitat: 223 centrals instal·lades en rius com el Llobregat, el Ter o el Fluvià. Per contra, poc més d'un centenar depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, un organisme del Ministeri per a la Transició Ecològica. L'administració de l'Estat s'ocupa dels rius que passen per diverses comunitats o els transfronterers, com la Garona, també sota tutela de la CHE. La maquinària per generar electricitat sovint és molt antiga però ha estat restaurada per poder continuar funcionant a ple rendiment La potència de l'Ebre En nombre, hi ha més centrals a les conques internes. Però si ens fixem en la potència, la fotografia no té res a veure. La superioritat és aclaparadora a la conca de l'Ebre. Amb dades de novembre del 2020, de l'Institut Català de l'Energia, a l'Ebre i els seus afluents hi ha gairebé un 90% dels quilowatts instal·lats. La diferència també és abismal entre el tipus de centrals entre una conca i l'altra. Interior de la central de Tavascan, totalment subterrània A les conques que controla l'ACA, la immensa majoria -un 99%- són petites o molt petites. Hi ha més de 190 microhidràuliques, que ni tan sols arriben a 0,1 megawatts; i una trentena de minihidràuliques, d'entre 1 i 10 megawatts; La Baells tot just supera els 7MW. I tan sols hi ha dues grans hidràuliques: Sau i Susqueda. És precisament a les conques internes, amb rius més petits, on els propietaris han notat que la crisi climàtica hauria provocat una caiguda més acusada de la rendibilitat perquè amb pluges més irregulars, han de reduir les hores que les instal·lacions funcionen a ple rendiment. La tècnica de l'ACA Mònica Bardina ens explica que al Fluvià és on els titulars de les concessions han sol·licitat més abandonar l'explotació de les centrals. Per contra, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre controla una setantena de micro i minicentrals, però també una trentena de centrals entre 10 i 50 megawatts i 8 grans centrals: Sallent, Riba-roja, Tavascan, Canelles, Montamara, Arties, Camarasa, Llavorsí i Pont de Rei, a Canejan, a la Vall d'Aran. Només aquestes 8 acumulen la meitat (50,98%) de la potència hidràulica instal·lada a tot Catalunya. De fet, només la central reversible de Sallent ja és com la meitat d'un reactor nuclear. Canonada forçada de la central de Capdella, a la Vall Fosca De qui són les centrals? I qui controla totes aquestes fonts energètiques? Doncs tant a les conques internes com a la de l'Ebre, en conjunt, Endesa Generación és l'empresa que, de llarg, controla més centrals de tot Catalunya: 54. Són poc més del 16% de les instal·lacions. Numèricament, relativament poques, ja que més de la meitat de les centrals pertanyen a petites empreses amb una, dues o tres instal·lacions a tot estirar. Després d'Endesa, els propietaris més grans en nombre de centrals són Hidrodata, que pertany a un fons d'inversió de Madrid, i la companyia catalana Salvador Serra. Ara bé, si parlem de quilowatts, aquí sí, el domini és aclaparador de la filial de la italiana Enel a Espanya. Com passa en altres activitats del sector elèctric a Catalunya, és gairebé un monopoli. Endesa controla gairebé el 90% de la potència hidroelèctrica instal·lada a Catalunya: més de 2 milions de quilowatts, dels 2,3 totals. A molta distància, Hidrodata en té instal·lats 40.000, i Salvador Serra, tot i tenir 13 centrals, només 6.000.

Els rius més treballadors de Catalunya. Quines comarques produeixen més energia hidroelèctrica?

Al Ter, hi ha una resclosa cada quilòmetre de riu de mitjana. Però els rius de les anomenades conques internes no són, ni de lluny, els que més energia produeixen