"Els internats de la por" participa en el Festival de Drets Humans de la Universitat de San Francisco

"Els internats de la por" (2015) forma part de la programació de la 19a edició del Festival de Drets Humans de la Universitat de San Francisco (Annual USF Human Rights Film Festival), un certamen dedicat a promoure la consciència i el debat sobre les injustícies en el camp dels drets humans a través de pel·lícules d'arreu del món. El festival se celebra en format online del 23 al 25 de febrer. "El internats de la por" ("Institutions of Fear") està programat per al dimarts 23 de febrer i compta amb la participació de la directora, Montse Armengou, en un col·loqui online. Montse Armengou Aquest treball va rebre el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2015), va ser finalista als Prix Europa en la categoria d'actualitat al millor programa de televisió europeu d'investigació (2015) i va estar seleccionat a competició oficial en el FIGRA, Festival International du Grand Reportage d'Actualité (2016). TV3 el va estrenar l'abril del 2015 en el programa "Sense ficció", amb una molt bona audiència. Va ser vist per 635.000 espectadors de mitjana i va obtenir una quota de pantalla del 19,1%. Un documental de Montse Armengou i de Ricard Belis que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (primera part i segona part, 2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). "Els internats de la por" Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses. Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats. Llars Mundet (Barcelona) Ser fill de mare soltera, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb algun familiar malalt de tuberculosi era motiu suficient perquè un nen o una nena fos internat en un centre religiós o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a moltes criatures aquests centres es van convertir en autèntiques presons on van estar tancades des del naixement fins a la majoria d'edat. Pallisses, violacions, treball esclau i vexacions van convertir en un malson la infantesa i l'adolescència de milers de criatures, i no només durant els primers anys del franquisme. La transició va arribar tard a molts d'aquests internats i els abusos van continuar fins ben entrada la democràcia. El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època. Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res. Les seqüeles dels abusos han perseguit tota la vida aquells nens. Ara, ja adults, han decidit obrir el quarto fosc de la memòria i denunciar uns fets que a altres països, com Irlanda, han merescut la condemna de l'Estat i de l'Església. La majoria dels protagonistes del nostre documental no confien en la justícia espanyola i per això s'han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa "Sense ficció", en unes entrevistes que per a molts han estat la reparació que els neguen les institucions. Llars Mundet (Barcelona) Fitxa tècnica Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis Producció: Roser Costa Documentació: Montserrat Bailac Direcció de fotografia: David Bou Muntatge: Joan Carles Calvera Il·lustracions: Joan Casaramona Muntatge il·lustracions: Juan Serrano Muntatge musical: Josep M. Homs Postproducció d'àudio: Carles Garcia Ambientació: Quim Viciana 2a càmera: Jordi Giralt i Xavier Martínez Butxaca Estudiants en pràctiques: Jordi Farrés i Laia Canadell 2015

"Els internats de la por" participa en el Festival de Drets Humans de la Universitat de San Francisco

El documental de TV3 dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis ha estat seleccionat en la 19 edició del festival nord-americà. La directora participa en un col·loqui online sobre aquesta producció estrenada a "Sense ficció"