El torb, crònica negra d'un vent temible
Què és el torb? O qui és? El meteoròleg Jordi Cruz, autor del llibre en què es basa "Balandrau, infern glaçat", parla d'aquest fenomen que és un dels principals personatges del documental i recorda que al llarg del segle XX el torb ha causat altres tragèdies, al Pirineu català i també lluny de Catalunya
El torb, crònica negra d'un vent temible
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Un episodi de torb va acabar amb la vida de deu persones al Pirineu català l'any 2000

El torb, crònica negra d'un vent temible

Què és el torb? O qui és? El meteoròleg Jordi Cruz, autor del llibre en què es basa "Balandrau, infern glaçat", parla d'aquest fenomen que és un dels principals personatges del documental i recorda que al llarg del segle XX el torb ha causat altres tragèdies, al Pirineu català i també lluny de Catalunya

Enllaç a altres textos de l'autor

Meteoròleg i autor del llibre "3 nits de torb i 1 Cap d'Any"

@JordiCruzS

Des dels inicis dels temps, els humans hem posat nom propi als nostres enemics, també als fenòmens naturals més destructius. Dotant-los de voluntat pròpia i malèvola, hem pogut entendre el que resulta inexplicable als nostres ulls: la insignificança humana davant de la immensitat de la natura. Si al Carib l'huracà és l'enemic sobrehumà que obstinadament es dedica a destruir embarcacions i mariners, al Pirineu Català l'enemic més temible és el torb.

 

Jordi Cruz, meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i autor del llibre "Tres nits de torb i un Cap d'Any. Crònica d'una tragèdia al Pirineu", (Símbol Editors), en què es basa el documental 'Balandrau, infern glaçat', de Guille Cascante.

 

De vegades el torb només és un follet juganer que sacseja als muntanyencs mentre aixeca la neu a les carenes de les muntanyes més altes. Altres, però, el torb es transforma en un monstre que apareix sense avisar, quan menys se l'espera, i que ho envolta tot d'una boira blanca. En aquestes ocasions, el torb és un monstre que colpeja les seves víctimes sense pietat i que els roba els sentits, deixant-les sordes i cegues. El torb fa que es desorientin per després empaitar-les muntanya avall, empenyent-les fins a barrancs, cingleres i torrents d'on no podran escapar i on finalment quedaran sepultades per la neu que hi aboca sense descans.

 

El 30 de desembre del 2000 va començar amb bon temps al Pirineu català occidental. Esquiadors i alpinistes es preparaven per passar-hi un bon dia. Quan va començar a nevar i a bufar el vent, l'estació de Baqueira-Beret va decidir tancar.

 

Això és precisament el que va passar el 30 de desembre de l'any 2000, quan l'entrada del torb va transformar els paratges del Pirineu, idíl·lics fins llavors, en un infern glaçat. Durant més de dotze hores, el torb va fer que la visibilitat fos pràcticament nul·la i la sensació tèrmica molt similar a la que hi ha al cim de l'Everest, gairebé quaranta graus sota zero, tot plegat amb cops de vent de més de 100 km/h. Els muntanyencs que aquell dia eren al Pirineu van intentar fugir del monstre que el perseguia, caminant desorientats, muntanya avall. Alguns van tenir la sort de trobar un refugi on amagar-se i se'n van sortir; la resta van acabar morint de fred i esgotament en una de les nits més fredes que es recorden a la serralada. Només dues de les persones que van passar la nit al ras van sobreviure, però pagant un preu molt alt.

 

'Si tu miraves els mapes, havia de bufar el vent i no en feia, perquè hi havia una inversió tèrmica al cim de les muntanyes i l'aire no podia remuntar la muntanya. Però va arribar un moment en què l'aire ja sí que va poder remuntar el Pirineu. I el vent va començar a bufar amb molta força. Va entrar de sobte.', Jordi Cruz, meteoròleg.

 

La història és plena d'episodis de torb amb víctimes mortals com el del Balandrau. A Catalunya n'hi ha hagut diversos: l'any 1968 tres nois de quinze anys van morir a les Gorges del Freser. Uns anys més tard va ser sota el Costabona, on el torb va provocar la mort de dos joves excursionistes i del religiós que els acompanyava. Però el torb, que apareix amb més freqüència a l'extrem oriental del Pirineu, no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó que també el podem trobar en altres llocs del món, amb noms diferents però igual de perillós.

 

'El torb a uns 100 km/h pot arribar a transportar 1/2 kg de neu per m2, i per segon. És com si cada segon et tiressin una pala de neu. Una neu que t'arriba a 100 km/h.', Jordi Cruz, meteoròleg./ Reconstrucció fets de 'Balandrau, infern glaçat'.

 

L'any 1971, un episodi de torb i baixes temperatures va acabar amb la mort de sis excursionistes adolescents al Parc Nacional de les Cairngorm, a les terres altes escoceses. El 1902, un torb semblant al del Balandrau va matar 199 dels 210 soldats japonesos que feien maniobres a les muntanyes Hakkoda, al nord del Japó, i en va mutilar vuit més. L'episodi amb més víctimes mortals del segle XX però, va ser el que l'any 1972 va provocar la mort de més de 4.000 persones a l'Iran, quan després de diversos dies seguits amb tempestes de neu i un torb molt fort, pobles sencers van quedar sepultats sota tres metres de neu. Més recentment, l'any 2008 van morir més de 600 persones a les muntanyes de l'Afganistan en ser sorpreses pel torb, el follet juganer que cada hivern visita les carenes del Pirineu, però que de vegades, transformat en un monstre assedegat de sang, empaita els muntanyencs que gosen entrar als seus dominis.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut