El passeig de Gràcia, el gran escenari de la Barcelona moderna

La condició que té el passeig a Barcelona ha estat atorgada pels ciutadans de forma natural, la millor manera per aconseguir que alguna cosa duri, i no és casual que ja estigui a punt de complir els dos-cents anys

Lluís Permanyer

Cronista de Barcelona i director del documental de "Sense ficció" "Passeig de Gràcia, l'escenari burgès"

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest és el meu vuitè documental sobre Barcelona. Des de feia temps em feia molta il·lusió poder dur-lo a terme. I no solament per ser un eix fonamental de la ciutat moderna, sinó sobretot per haver estat i ser encara un espai molt viscut personalment. Els meus primers records d'infantesa ja estan vinculats molt estretament amb aquest carrer. Sempre he pensat que el passeig de Gràcia és molt més que un passeig, que és un passeig formidable. I és que jo considero que és el gran escenari de la Barcelona moderna. Això vol dir que en cada moment ha acollit i potenciat amb una intensitat exemplar tot allò que hi ha desfilat.

Aquesta condició exemplar no va ser imposada, sinó que va ser atorgada pels ciutadans, i sense pretendre-ho ni forçar res: amb la més absoluta naturalitat. Aquesta és la millor manera per aconseguir que alguna cosa duri, i no és casual que el passeig estigui ja a punt de complir els dos-cents anys. La frase popular "vaig a donar un vol" reflecteix a la perfecció aquest ús popular, viu i tan estimulant socialment. Així, doncs, el passeig de Gràcia ha complert aquesta missió d'acollir des de la seva inauguració l'exhibició dels usos i els costums dels barcelonins, d'allò més diversos.

L'estructura i la dimensió del passeig de Gràcia han permès que aquest escenari afavorís tota mena d'activitats: hi cap gairebé tot. A més, constitueix un escenari arquitectònic d'una qualitat excepcional en ser-hi representats amb excel·lència els mestres consagrats de l'arquitectura modernista. I també és un escenari per lluir els establiments i les seves temptacions, siguin comercials o no. Per si no fos prou, és un eix fonamental de l'Eixample, que va ser reconegut i respectat per l'urbanista Ildefons Cerdà quan va traçar el seu pla tan avantguardista que llavors ningú no va entendre.

Per tot això, m'ha agradat reviure ara aquests records per relatar amb imatges força evocadores aquest passat recent. Però a més ha estat tot un repte haver de contar la història intensa que des d'un bon començament ha personalitzat aquest espai de tanta categoria i transcendència. No ha resultat gens fàcil, ja que quan vaig passar a ser cronista de Barcelona, vaig documentar-me a fons sobre l'origen, la trajectòria i l'evolució del passeig de Gràcia. Confesso que em vaig quedar enlluernat per la categoria i la diversitat espectaculars del que hi havia succeït des de la seva inauguració el 1827. És ple de sorpreses de tota mena, fets inesperats, situacions curioses, comportaments inimaginables que ara vull compartir amb vostès, però són tants que la selecció ha resultat més aviat complexa. La qual cosa és sempre prometedora.
En resum, per a mi el passeig de Gràcia és una pàgina brillant de la història de la Barcelona moderna i també actual que mereixia ser contada.

Per tot plegat, no puc deixar de recollir un paladar fi com el d'Allan Jacobs, catedràtic d'Urbanisme de la Universitat de Berkeley, que no va dubtar incloure el passeig de Gràcia entre els cinc millors carrers del món al seu llibre "Great Streets".

 

VÍDEOS RELACIONATS