El darrer acudit censurat de Perich

Jaume Perich (1941-1995) va ser un dels nostres dibuixants satírics més punyents. Per això a ningú se li fa estrany de saber que va patir el flagell de la censura i va esmolar l'enginy per burlar-la i combatre-la. Però justament quan Perich va començar la seva carrera, l'any 1966, es va promulgar una nova Llei de Premsa que eliminava la censura prèvia. S'assolia així la tan anhelada llibertat d'expressió? En ple franquisme? Ni de bon tros! Si fins aleshores un censor decidia què es publicava, la nova llei va traslladar la responsabilitat als mitjans. Gràcies a un considerable reguitzell de càstigs i multes aplicables en el supòsit que es publiqués alguna cosa que no convenia, la llei convertia en censors els directors dels mitjans, que ja arrufaven el nas en cas de trobar-se amb qualsevol material susceptible d'enutjar el règim. Imagineu-vos les vinyetes roents de Perich. Quants acudits va empescar-se Perich que mai es van arribar a publicar! Al llegat que la família va posar en mans de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi havia una voluminosa carpeta on constava el rètol "No publicats". I quan es publicaven tampoc tot eren flors i violes... L'ensurt venia després. Un dibuix que deia "ultimamente [la justicia] está muy in'" (expressió que en aquell moment feien servir els moderns, per dir que s'estava a la moda) va provocar la detenció del dibuixant i la retirada de tots els exemplars del diari on es va publicar. Ni tan sols quan Perich feia la seva pròpia revista, Por Favor, amb Vázquez Montalbán, s'estalviaven de visitar cada setmana el jutjat, fins que els la van suspendre durant quatre mesos. A la tornada, van retratar-se (Perich, Romeu, Marsé, Vázquez Montalbán, Martí Gómez i Rosa Esteve) contusionats, embenats i apedaçats amb el titular "Volvemos dispuestos a dar la cara". El darrer acudit censurat de Perich Però les topades de Perich amb la censura no es van acabar amb el franquisme. El dibuixant satíric ha d'intentar sempre, sota qualsevol circumstància, eixamplar el camp de la llibertat d'expressió. Anar fins al límit i tibar, suaument però tenaç, per aconseguir que aquest límit es mogui una mica més enllà. Per això, en la carpeta de dibuixos no publicats, hi trobem vinyetes fetes els anys noranta, poc abans de la mort de Perich. I quin devia ser el tema sobre el qual no podia dibuixar Perich en un diari progressista com El Periódico? Doncs, sorpresa: ni més ni menys que la monarquia espanyola. El rei, el "campechano", durant els noranta, estava blindat. Penseu que la darrera aplicació de la Llei de Premsa va ser amb el segrest d'un número de la revista satírica El Jueves, l'any 2007, amb l'actual monarca a la portada. Vinyeta del Perich censurada pel diari "El Periódico" el 1992. Perich hi va escriure: "Dibujo para "El Periódico" sobre la monarquía: CENSURADO - agosto 1992". Avui en dia, que hi ha un raper exiliat i un altre a punt d'entrar a la presó per dir no-sé-què del rei, continua havent-hi temes delicats. La monarquia... i alguns altres. Sempre n'hi ha i, tal com feia Perich, és l'obligació del ninotaire trobar-los i burxinar-hi.