El conflicte català, un laboratori social dels governs d'arreu del planeta

Durant les darreres setmanes, i amb la sentència del procés, hem vist com les xarxes socials han jugat i juguen un paper clau en les mobilitzacions ciutadanes. Ja fa anys que som conscients que les noves tecnologies permeten que el món estigui interconnectat a uns nivells que, fa tan sols algun temps, ni ens haguéssim atrevit a imaginar. Amb l'auge i triomf de les xarxes socials, a més, el consum de la informació de la societat ha canviat de manera radical. Més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals, actualment i cada cop mésels ciutadans consumeixen informació des de moltes plataformes diferents. Twitter, Telegram, Facebook, Instagram o WhatsApp han permès a la ciutadania no només estar alerta de les darreres notícies, sinó d'explicar, a temps real, què és el que estan vivint. Si tenim en compte que al món hi ha al voltant de cinc mil milions de telèfons mòbils i que, d'aquests, la meitat tenen càmera i connexió a internet, estem parlant d'una xifra astronòmica de possibles "reporters-anònims" que poden relatar la seva situació en directe al món sencer. En aquest context informatiu en constant transformació, la idea del documental va sorgir arran del moviment social que va aparèixer a Catalunya durant el procés del referèndum sobre la independència. La nit abans de l'1 d'octubre milers de ciutadans, coordinats a través de WhatsApp, es van reunir al voltant dels centres de votació per protegir-los de possibles accions policials. Aleshores, vam ser conscients de la transcendència que tindrien les xarxes socials en aquella mobilització social històrica. El que passaria l'endemà, però, acabaria marcant el fil conductor del documental. Pau Claris #ReferendoCataluna pic.twitter.com/nVICLwJcOJ Jordi Fuste (@jordi_fuste) October 1, 2017 Ningú no s'esperava la brutalitat de les càrregues policials i, davant d'aquella actuació desproporcionada, molts ciutadans van decidir fer una de les poques coses que estava a les seves mans: treure el telèfon mòbil i començar a enregistrar. Una d'aquestes persones va ser en Jordi Fusté, que va gravar les càrregues policials a l'Institut Pau Claris de Barcelona amb el seu mòbil. Ell no va ser, ni molt menys, l'únic. De fet, s'estima que al llarg del dia es van compartir més de mil nou-cents continguts audiovisuals de les actuacions policials a les xarxes. Ara bé, només uns quants entre ells el vídeo d'en Jordi es van viralitzar ràpidament i, en poques hores, va donar la volta al món fins al punt d'obrir els informatius de les grans cadenes internacionals. A partir d'aquell moment vam ser totalment conscients de l'impacte i de l'empoderament que la societat pot aconseguir només a través de la tecnologia actual. Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, ha estat un guru&#769; del moviment social a les xarxes. Fa uns anys ja pronosticava que qualsevol revolució futura hauria de tenir molt en compte aquest factor. I Assange és una peça a destacar en el documental, perquè l'1 d'octubre va retuitejar el vídeo de la violència policial a Catalunya gravat per Fusté i, amb la il·lustració d'aquelles imatges, va denunciar la repressió que s'estava vivint en aquells moments a Catalunya. Després d'aquell retuit, l'ambaixada equatoriana li va prohibir qualsevol tipus de comunicació amb l'exterior, inclosa la connexió a internet. Sabent de la importància del seu gest, i després de molts intents, vam aconseguir una entrevista amb la seva advocada, Jennifer Robinson, que ens va explicar els intents poc honrats dels governs per mirar de controlar la informació i la societat amb lleis i mesures que continguin el flux d'informació constant. Però de seguida ens vam adonar que aquesta només era una de les dues cares de la moneda. Pels mateixos canals pels quals la societat difon continguts amb intencions totalment honestes, també hi ha qui en fa circular de falsos per diversos motius. És el gran problema de la desinformació i les fake news, un concepte que cada dia està en boca de més gent. Aquell 1 d'octubre, però, la desinformació va començar a circular en tots els àmbits. Fent recerca per aprofundir més en aquesta problemàtica, vam anar a parar a un estudi del Massachusetts Institute Technology que explicava que, si no es troba la manera de combatre fake news, l'any 2022 la majoria de notícies que circulin per les xarxes seran falses. En aquest punt, el nostre treball agafava una dimensió diferent, però alhora transcendent. Per això vam decidir buscar als millors especialistes en desinformació i aquesta recerca ens va portar fins a Oxford, Nova York i Madrid. Ara bé, també necessitàvem el punt de vista dels grans mitjans. De quina manera s'adapten a les noves tecnologies? Com ho fan per verificar vídeos com els d'en Jordi abans de publicar-los? I sobretot: com combaten i analitzen les noticies falses? Per això, ens vam acostar fins a un dels grans referents al món en informació: el New York Times. Després d'unes setmanes de producció, aconseguíem una entrevista a la seu central de Nova York amb Adam Ellick, l'editor en cap de la secció vídeo i digital. Les xarxes socials han canviat la comunicació a tot el planeta. Molts governs, preocupats per perdre el control del discurs, busquen les mil i una maneres de mantenir la veu cantant sobre la informació, la desinformació i el consum d'aquestes per part de la ciutadania. En aquest context, el conflicte català ha esdevingut un laboratori social, per part dels governs d'arreu del planeta, en el qual polítics i ciutadans lluiten pel preuat control de la informació. Ho expliquem, a través de testimonis i experts en la matèria, a La batalla per les xarxes.

El conflicte català, un laboratori social dels governs d'arreu del planeta

Les xarxes socials han canviat la comunicació a tot el planeta i molts governs busquen la manera de mantenir la veu cantant sobre la informació