"Dones davant dels míssils": dinou anys de lluita pacifista i feminista a Greenham Common

També a elles se les va acusar d'abandonar fills i marits a casa, de ser violentes i desordenades, lletges i brutes i de ser un perill per a la societat i el sistema. Òbviament, els van dir "bruixes", i elles s'ho van prendre amb sentit de l'humor i sovint se'n disfressaven. Però la seva lluita no era gens de broma: centenars de dones van ser detingudes i van anar a la presó, van patir violentes càrregues policials i una va morir durant les protestes. A "Dones davant dels míssils" ("Women against the bomb"), un documental de Sonia González, són les mateixes activistes les que expliquen com va anar la seva lluita, quins eren els seus arguments i com era la vida als successius campaments amb què van encerclar la base durant molts anys. La història que relata "Dones davant dels míssils" comença l'any 1981, quan encara en plena guerra freda, s'intensifica la cursa armamentística. Amb l'excusa de "renovar" el seu armament a Europa, l'OTAN desplega més de 500 míssils nuclears tàctics nord-americans en diversos països europeus, entre els quals hi ha el Regne Unit. Els míssils aniran destinats a Greenham Common, una base militar situada en uns antics terrenys comunals requisats a la Segona Guerra Mundial. Tot plegat es fa sense informar-ne gairebé gens la població. Un grup de dones preocupades per l'amenaça nuclear comencen una protesta contra la instal·lació d'aquests míssils fent una marxa a peu des de Gal·les fins a Greenham Common. 36 s'encadenen a les tanques i hi instal·len un campament que en principi ha de durar poc temps però que al final estarà dinou anys actiu. El que va començar sent una petita protesta d'un grup de dones va acabar sent una de les accions de protesta més importants de la història recent del Regne Unit. Les mobilitzacions de dones a Greenham Common van inspirar la creació de més d'una dotzena de camps a Gran Bretanya i Europa (Fotografia de Lesley McIntyre ) Successius desallotjaments i noves acampades, manifestacions massives i cadenes humanes, actes festius i batalles campals. Centenars de detencions i també la decisió d'establir el Camp de Pau de Greenham Common -una petita ciutat de tendes de campanya enmig del fang- com una acció exclusivament de dones, dones que s'identificaven com a mares en lluita contra les armes nuclears pel futur dels seus fills i de les futures generacions. Mares i no mares que no dubtaven a encadenar-se a les tanques, a tallar-les, a irrompre a les instal·lacions militars i a inventar tota mena d'accions no violentes i tremendament imaginatives. El Cap d'Any de 1982, per exemple, una quarantena de dones va escalar les tanques i es va enfilar a les sitges en què s'havien d'instal·lar els míssils, i hi van estar ballant fins que les van detenir a totes. L'any següent van irrompre a la base disfressades d'ossets de peluix. Més endavant 50.000 dones van enfocar miralls contra les sitges nuclears, van omplir les tanques de fotografies de les seves criatures, van encendre milers d'espelmes i van crear i difondre imatges, danses i cançons amb les seves reivindicacions. Nombroses artistes els van dedicar les seves creacions. La teranyina va esdevenir un dels seus símbols, recordant la fragilitat i la perseverança de les dones de Greenham Common. Però mentre milers de dones arreu d'Europa i de tot el món s'inspiraven en la seva lluita, les visitaven i en feien petites rèpliques en altres àrees militars, les acampades a Greenham Common tenien el govern en contra, patien l'assetjament de l'exèrcit i la policia, i nombrosos mitjans van promoure una campanya de difamacions i escàndols contra el seu campament. Bona part de l'opinió pública també s'hi va posicionar en contra, amb insults i desqualificacions que anaven de "terroristes" a "males mares". El discurs de la guerra freda, encara vigent, interpretava la seva postura pel desarmament com una traïció a la pàtria i a la seguretat del país. Com explica "Dones davant els míssils", la seva lluita de Greenham Common, i també les campanyes per la pau i el desarmament arreu del món, juntament amb la distensió i la fi de la guerra freda, va tenir el seu fruit. L'any 1991 els últims míssils abandonaven la base com a resultat dels tractats entre els Estats Units i l'URSS, però el camp va continuar actiu en protesta contra els programes nuclears del Regne Unit. Les tanques van caure l'any 2000 i als terrenys on hi havia hagut el campament es va erigir el 2002 un camp memorial en honor a la lluita contra el desarmament i en record de Helen Wyn Thomas, la jove morta durant les primeres protestes. Ara, enaltides i considerades un exemple de lluita pacifista i feminista, les dones de Greenham Common -i els fills i filles que sovint les van acompanyar- conserven un record intens i contradictori dels anys del Camp de Pau. A "Dones davant els míssils" parlen de la brutalitat policial, les incomoditats i desafiaments en tots els àmbits, però també de la germanor, la unitat i l'alegria que acompanyaven la vida quotidiana i les petites i grans victòries. Dels temes col·lectius i personals que les angoixaven i les angoixen encara, i de l'orgull d'haver impulsat i format part d'un moviment molt més gran que la lluita contra una base de míssils nuclears, i que, com recorden, encara no està guanyada. Fitxa Tècnica Direcció: Sonia González Realització: Amy Newstead Edició: William Roy Producció: Alice Rabineau 2021 "Dones davant dels míssils" ("Women against the bomb") és una producció de Tangerine Productions en coproducció amb ARTE France. &#128242; #DonesVsMíssilsTV3