Amb l'arribada del turisme, hi ha un xoc entre les espanyoles, sotmeses al règim franquista, i les turistes
Premi ProDocs al millor documental televisiu 2021

"Dictadura, divises i biquinis": l'arribada del turisme a Espanya

"Sense ficció" recupera el documental escrit i dirigit per David Fernández de Castro que revisa com, a finals dels anys 50, en una Espanya arruïnada, la línia dura del franquisme va haver d'obrir les portes al turisme, que arribava amb les seves divises i la seva càrrega de modernitat i que va suposar el final del l'aïllament del país.

Combinant humor, sociologia, política i sexe, "Dictadura, divises i biquinis" exposa la tesi de com el 1959, un cop fracassada l'autarquia a Espanya, l'entrada al govern dels «tecnòcrates» de  l'Opus Dei va establir les bases del fenomen del boom turístic dels anys 60. Del milió de visitants que va rebre el país el 1951 es va passar als més de 23 milions el 1969.

El turisme de masses va sanejar l'economia espanyola en un temps rècord. Gràcies a les divises que aportava, es va passar de la bancarrota, el 1959, a un superàvit de 340 milions de pessetes en només tres anys, i durant tota la dècada dels anys 60 el creixement del producte interior brut espanyol va ser el més alt d'Europa, un 7%.

Era la gallina dels ous d'or, però aquest turisme desagradava tant al govern que van deixar la seva explotació en mans d'una legió d'emprenedors, pirates aeris i especuladors immobiliaris. Eren els turoperadors que, sense cap escrúpol, van entrar al negoci oferint les tres S: "sun, sea and sex" (sol, mar i sexe).

 

Matti Lampela, pilot jubilat, va començar a volar a Màlaga el 1959. Va ser el primer vol regular des de Hèlsinki. "Era molt jove, tenia 22 anys, i era emocionant i romàntic." (Documental "Dictadura, divises i biquinis")


El boom del turisme va ser una etapa d'excessos urbanístics que encara a dia d'avui estem pagant i que genera un controvertit debat. És sostenible aquest model productiu que només genera diners uns mesos a l'any?

Aquesta producció de Lastor Media en coproducció amb TVE, escrita i dirigida per David Fernández de Castro, planteja aquesta qüestió a ciutadans anònims que van viure de forma especial aquella època, i dedica una particular atenció a la figura de la dona espanyola, que, vivint en poblacions costaneres, va entrar en contacte, amb l'arribada del turisme, amb homes i dones educats en uns principis democràtics i socials més liberals. 

 

"Dictadura, divises i biquinis", de David Fernández de Castro

 

A les poblacions de costa, petits oasis de llibertat, la dona espanyola es va empoderar. Així, mentre els marits, mariners o pescadors, passaven llargues temporades fora de casa, elles van ser les encarregades de llogar habitacions a casa seva, aprendre idiomes i, aviat, guanyar més diners que els marits, i aconseguir una independència econòmica impensable en aquells anys per a una dona a Espanya, a més de poder vestir i comportar-se amb més llibertat.

Paradoxalment, les dones estrangeres que es van casar amb espanyols van renunciar als seus privilegis d'una Europa democràtica i liberal. Van perdre drets individuals, com poder obrir un compte corrent sense el permís dels marits, i van haver de renunciar a la fe protestant, a poder-se divorciar i es van arriscar a sancions per utilitzar mètodes anticonceptius.

 

Fitxa tècnica
Direcció: David Fernández de Castro
Director de fotografia: Àlex García
Muntatge i postproducció: Carlos Prieto
Disseny de so: Brendan Golden / Let's Sound
Una producció de Lastor Media en coproducció amb TVE

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut