Un artista admirat per moltes generacions

Una ment creativa i reivindicativa: "Sense ficció" repassa la vida d'Ángel Pavlovsky

D'on surt i com es crea el Pavlovsky que moltes generacions coneixen i admiren? Descobrirem la seva manera de treballar i viure en un món de l'espectacle on no sempre tot han estat flors i violes.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Després d'haver-se retirat dels escenaris, Ángel Pavlovsky va tornar al teatre per fer-hi cinc representacions. El documental aprofita l'ocasió per fer un repàs de la seva vida i trajectòria. Amb 78 anys i una llarga carrera, Pavlovsky ha decidit reaparèixer per participar en aquest documental cinc anys després de la seva jubilació i de la seva total absència de la vida pública.

També ressalta la faceta d'artista perfeccionista, detallista i molt exigent, l'home darrere l'artista. Des dels durs començaments en una Argentina poc amable fins als teatres plens de Barcelona. Un retrat intimista de l'artista, fora i dins de l'escenari, per capturar l'essència d'aquesta ment creativa i reivindicativa, i conèixer tot el seu recorregut.

Fitxa tècnica i artística
Guió i direcció: Albert de la Torre
Ajudant de direcció: David Sardà
Direcció de fotografia: Ona Isart
Muntatge: David Sardà
Banda sonora: Bárbara Granados
Producció: Júlia Simó
Operadors de càmera: David Sardà i Júlia Simó
Postproducció àudio: Tomi Pérez
Grafisme: Enric Lluch i Júlia Simó
Serveis tècnics: Amici Miei Produccions
Una producció d'EBG (Estudi Bárbara Granados) en coproducció amb Televisió de Catalunya

 

"Homoteràpies, conversió forçada"

El documental fa un repàs de les teràpies que es van practicar al llarg dels anys setanta i vuitanta per "curar", tal com afirmaven els metges, l'homosexualitat tant masculina com femenina. També de les teràpies més modernes que es van posar en marxa als anys noranta i que, sovint sota els auspicis de sectes religioses molt intransigents, pretenien curar els "malalts" d'homosexualitat a través d'una interpretació estricta de la Bíblia i d'un acostament a la religió. Nois i noies criats en ambients religiosos fonamentalistes són testimonis i expliquen el calvari que van passar perquè el seu entorn més pròxim no acceptava la seva orientació sexual.

Des dels Estats Units fins a Polònia, aquests visionaris que prometien la curació de l'homosexualitat han escampat l'autoodi i han exercit teràpies terribles a persones que només havien comès el pecat de no ser heterosexuals. Electroxocs, lobotomies frontals, "teràpies" hormonals... Als anys 70, els Estats Units van posar fi a aquestes pràctiques mèdiques inhumanes, alhora que van aparèixer moviments religiosos que pretenien "curar" el que consideren un pecat, una desviació inacceptable. Associacions com els evangèlics de l'Èxode o els catòlics del coratge s'han estès per tots els continents. Aquestes xarxes, que gaudeixen d'una còmoda reputació als Estats Units o a la Polònia ultracatòlica, operen discretament a França i Alemanya.
Però si els mètodes difereixen, l'objectiu segueix sent el mateix: convertir les persones homosexuals en heterosexuals o, en cas contrari, empènyer-les cap a la continència.

També sentirem el testimoni d'alguns d'aquests "sanadors" que anys després dediquen el seu temps i les seves vides a demanar perdó pels danys infringits.

Un documental de Bernard Nicolas, Jean-Loup Adénor i Timothée de Rauglaudre.

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut