Rodatge de "Sagrada Família, el repte de Gaudí" a l'exterior de la basílica
"Sense ficció": "Sagrada Família, el repte de Gaudí"

Txell Bonet, darrere les càmeres: interioritats del rodatge de "Sagrada Família, el repte de Gaudí"

Txell Bonet ha treballat en aquesta coproducció internacional com a ajudant de direcció de Marc Jampolsky, un reconegut cineasta amb una extensa obra documental sobre monuments històrics i emblemàtics, com el Vaticà, Versalles o la catedral d'Estrasburg

Enllaç a altres textos de l'autor

Txell Bonet

Periodista i activista cultural. Ha treballat en diversos programes de TV3 i el 33. Ajudant de direcció del cineasta Marc Jampolsky al documental "Sagrada Família, el repte de Gaudí"

@TxellBonet

No és la primera vegada que treballo per a una producció del canal ARTE, però aquest cop el fet que sigui una coproducció catalana i que es pugui veure per TV3 em fa una especial il·lusió. Ja m'hauria agradat que hagués passat el mateix amb el documental que vam fer amb Gerard Depardieu recorrent tot Catalunya per descobrir la seva gastronomia a partir de conèixer els pagesos i pescadors, i on ell es mostrava pròxim i sensible a la nostra realitat. Per a mi això és molt important. Cada vegada que treballo amb els equips de fora, per a mi és fonamental coses tan bàsiques com respectar la llengua natural dels entrevistats, tant sigui català com castellà. Tant jo com el traductor del material enregistrat, Íñigo Martínez Möller, podem traduir les dues llengües, i és fonamental que el retrat que es fa del nostre país es correspongui amb la realitat cultural. I malgrat que el director, Marc Jampolsky, entén una mica el castellà, mai va demanar que s'adaptessin a ell. El resultat va ser que ara ja entén el català. També va ser així com va aprendre el rus en moltes produccions que va fer per a l'antiga Unió Soviètica. El fet d'haver procurat que el català fos present va ser tot un triomf quan es va confirmar que el documental tindria també drets d'antena a la televisió catalana, gràcies a Produccions Quart, amb l'inestimable esforç i ímpetu de l'incombustible Sergi Schaaff, un cognom que és sinònim de televisió, i que continua amb la saga amb Abigail Schaaff, productora executiva del projecte per la part catalana. Encara recordo el dia de la trobada entre en Sergi i Marc Jampolsky, al Semproniana, on en Schaff em va advertir que s'havia mirat els altres documentals del francès i que anés amb compte amb el pla de rodatge, perquè es notava que aquell home es passava estona fent l'enquadrament de cada pla.

Poder ser la seva ajudant de direcció ha estat una experiència gratificant justament perquè la seva perllongada carrera fa que sigui algú que treballa amb seguretat i sense transmetre cap tipus d'estrès. Sap que tot acabarà sortint. Fins i tot en situacions on semblava impossible poder rodar certs plans, veure que ell no baixava del burro en voler-los, encara em donava més forces a mi, que també soc del club que "el no" no existeix, per insistir i aconseguir-los. És així com vam aconseguir sortir d'un insípid despatx i baixar a gravar les obres, o en sales on a priori no ens deixaven entrar.

 

En aquesta seqüència ficcionada que es pot veure en la versió llargmetratge del documental, l'equip va comptar amb la Valenciana, la burra de la Passió d'Olesa (Fotografia cedida per Txell Bonet)

 

Parlant de burros, a la versió llarga del documental que es troba per les xarxes, entre el nostre càsting hi trobareu la Valenciana, que no és el primer cop que actua, ja que és la burra de la Passió d'Olesa. Recordo quan la productora Diane Riethof per telèfon des de París em deia que se li feia difícil a distància aconseguir un ase. Quan vaig saber que l'escena s'havia de rodar prop de Montserrat, perquè en el documental hi apareixen ficcions de fragments de la vida de Gaudí, no vaig dubtar a trucar al meu home de capçalera a la zona, el periodista Josep Sucarrats, que ben aviat em va posar en contacte amb la propietària de la burra. Vam haver de pujar-la fins a la muntanya al seu pas, i li vam haver de trobar un carro, dels d'Els Tres Tombs de les festes de Sant Antoni. De color vermell, ben bonic. Quan mireu aquesta petita escena, en què veureu el Gaudí jove baixant de Montserrat, fixeu-vos, no només en la burra i el carro, sinó en les maletes i carpetes que porta. Va ser gràcies a Twitter que vam trobar l'atrezzo d'època. El vestuari l'havíem llogat, però la resta va ser gràcies a una crida a les xarxes. Després surten només en un frame, però havíem de caracteritzar el personatge. Si ho fem, ho fem al 100%.

 

El documental ficciona la infància de Gaudí, quan, afectat per reumatisme, es privava de jugar amb altres nens i es refugiava en la contemplació de la naturalesa que l'envoltava (Fotografia cedida per Txell Bonet)

 

Una de les escenes més entranyables va ser també gravar al Gaudí nen, a la finca que la seva família tenia a Riudoms, interpretat per un nen del mateix Riudoms, Quim Casas Torres. Jo em sentia com Laura Jou fent de coach als nens de "Pa negre". Al documental només surt uns instants, però us asseguro que va entrar dins del personatge de nen solitari i malaltís que s'entreté amb els detalls de la natura.

Totes aquestes peripècies internes les vivia amb el meu estimat assistent, Joan López Alonso, que en aquest rodatge va ser primordial. Ja ho sabeu, el director se sent tranquil perquè té el seu ajudant, i jo em sentia tranquil·la perquè tenia el meu assistent. Ell i el nostre rider, Raul Carrasco, es van tornar uns experts del slider. Si us calen per a un rodatge, sabeu que ells el munten en cinc minuts. En un dels llocs més surrealistes on el van muntar, és la terrassa del Cottolengo del Pare Alegre, al Parc Güell. Després d'anar a localitzar prèviament la zona, em va quedar clar que era el lloc perfecte, i gràcies a les gestions de Sor Margarita i Sor Belén, tenim el punt de vista que en Marc buscava.

 

L'equip de rodatge es va allotjar a l'hostatgeria de l'abadia de Montserrat. A l'esquerra, Marc Jampolsky, el director de "Sagrada Família, el repte de Gaudí" (Fotografia cedida per Txell Bonet)

 

La veritat és que quan convius amb l'equip de rodatge, es passa a ser una família, en aquest cas ho vam acabar d'arrodonir anant a dormir tots a l'hostatgeria de Montserrat. El càmera Raul Fernández encara està flipant de dinar i sopar amb els monjos, i de poder dormir en aquelles cel·les. Vosaltres flipareu amb els plans que va fer el dronista Xavier Peiruza, acostumat a treballar amb TV3. També els que va fer un diumenge al matí a la Sagrada Família, on em vaig presentar a les 6 del matí amb el meu fill, perquè volia veure com s'enlairava un dron.

 

Txell Bonet amb el seu fill la jornada de rodatge a la Sagrada Família amb dron (Fotografia cedida per Txell Bonet)

 

Si us he de dir la veritat, el 2015 ja vaig poder pujar dalt d'unes torres que s'estaven construint, per un altre documental d'ARTE, "Sur les toits des villes", i em va poder emocionar en aquella bastida flotant poder-les tocar i poder entrevistar Jordi Faulí, que m'explicava que acabar la Sagrada Família aviat seria una realitat. Set anys després, al retrobar-me amb Faulí, hem comentat quan serà la pròxima vegada que el tornem a entrevistar i gravar. Espero que també es pugui veure per TV3, una televisió que programant documentals com aquest demostra com està al mateix nivell que les millors cadenes europees.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Sagrada Família
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut