Prendre consciència

El racisme quotidià que pateixen les persones racialitzades té moltes formes: agressions verbals, físiques, i altres formes de discriminació. Són la part més visible d'una piràmide de la intolerància que es basa en prejudicis i creences que impregnen tota la societat. No són innats, són construccions socials amb orígens històrics. "Vivim en una societat que ens ha educat en el racisme i el masclisme. Ser-ne conscients costa, però és el primer pas per resoldre-ho", segons la periodista Paloma Chen.

Conèixer per tombar barreres

La clau per desmuntar els prejudicis i les pors és conèixer "l'altre". Olga Loscos ho té molt clar. És al que intenta aquesta terapeuta de la Fundació AGI quan tracta els condemnats per delictes d'odi que li envia el Departament de Justícia. "Se senten amenaçats pel desconegut" i es posen a la defensiva. Quan coneixen "l'altre", les barreres cauen. L'Amine Outahar ho ha viscut en pròpia pell. Quan va arribar del Marroc sent menor d'edat va tenir la sensació que la gent s'allunyava d'ell. Per por o desconfiança. Després de xerrar, anar a l'escola i que el coneguessin més va fer bons amics. "L'odi és no conèixer", diu. Ho compara amb un llibre, que no pots jutjar per la portada: "L'has de llegir. Pel títol no pots dir si és bo o dolent. La vida és així i les persones són així. Per la roba, no pots dir si és dolenta o bona persona."

"Conèixer l'altre és la manera de fer caure barreres." (O. Loscos)

L'Amine està convençut que les persones amb els prejudicis contra els menors no acompanyats els perdrien si els coneguessin: "Que vinguin, que parlin amb nosaltres. Estic seguríssim que canviaran les idees". No és tan optimista l'Isabel Cabós, coordinadora del Programa de Justícia Restaurativa del Departament de Justícia: "Amb l'agressor és complicat a vegades desmuntar el pensament que l'ha portat a cometre un delicte d'odi. Les ideologies, moltes vegades, no es poden canviar. Sobretot, si són temes religiosos, polítics, de raça..." També afegeix que moltes vegades els agressors tenen algun problema d'addiccions on malaltia mental.

El racisme ocult

Identificar el racisme de les persones obertament racistes "és fàcil", assegura Diego Falconí. Ara bé, el més complicat és fer aflorar el racisme menys visible. "Atacar el racisme propi, i més encara quan ens creiem persones progressistes, és tremend." La clau és "desconstruir" els prejudicis adquirits a través de l'escola, la família, els mitjans de comunicació... "Evidentment és molt complicat", reconeix Chen: "Tots tenim a dins prejudicis. No ens hem de sentir culpables. Ens han educat així. És normal que tinguem aquests pensaments, però hem de deixar de normalitzar-ho i legitimar-ho."