El tribunal considerava que s'havien violat els drets de l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, i dels exmembres de la mesa de la cambra, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, que havien estat condemnats i inhabilitats pels alts tribunals espanyols per un delicte de desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, després de la il·legalització de Batasuna el 2003.

El Tribunal Europeu de Drets Humans afirmava que en el procés judicial es va vulnerar l'article que diu que "tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d'un termini raonable per un tribunal independent i imparcial". Això suposava, segons els jutges d'Estrasburg, que s'havia vulnerat el dret d'Atutxa, Knörr i Bilbao de tenir un judici just.

El 2013, el Tribunal Constitucional els havia denegat l'empara i  avalava la decisió del Tribunal Suprem de condemnar-los. Per això van acudir a Estrasburg, que va acabar condemnant Espanya i la decisió dels seus alts tribunals.