Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Un referent del periodisme i el documental

Carta de comiat de Joan Salvat

Amb aquesta carta s'acomiada en Joan Salvat, després de 37 anys a TV3, en què va crear i dirigir els programes de referència "Sense ficció", "30 minuts" i "60 minuts". La seva figura és clau en el desenvolupament del periodisme i el gènere documental durant les últimes dècades a Catalunya

Enllaç a altres textos de l'autor

Joan Salvat

Ha dirigit els programes "30 minuts", "Sense ficció" i "60 minuts"

@joansalvat2

 

Ha arribat l'hora del comiat. El moment d'iniciar una nova etapa i de deixar una feina que m'ha ocupat durant una gran part de la meva trajectòria professional.

Després de dirigir durant 24 anys "30 minuts", de portar el "Sense ficció" durant 8 temporades, d'estar al capdavant del "60 minuts" durant 27 anys, i d'un període més tranquil aquests darrers temps, ha arribat l'hora de dir adeu.

 

En Joan Salvat va crear i dirigir els programes "Sense ficció" (2009-2017), "30 minuts" (1984-2008) i "60 minuts" (1989-2017) (CCMA)

 

Gràcies a tots els que heu col·laborat amb aquests projectes durant aquests 37 anys. Sense vosaltres mai hauríem arribat tan lluny. Vam començar fent peces de 3-4 minuts, i vam acabar produint llargs documentals que ens van portar per tot el món. De Sant Joan Despí a Hollywood. I puc dir que ha estat un privilegi pilotar aquests projectes i contribuir al desenvolupament de la indústria audiovisual independent de Catalunya.

 

Primer equip del "30 minuts", programa que es va estrenar el 1985. Al llarg de la seva trajectòria, l'espai va rebre més de cent premis nacionals i internacionals. La coproducció "Balseros" va estar nominada als Oscars com a millor llargmetratge documental el 2004 (CCMA)

 

Han estat uns anys intensos, plens de tensions, corredisses i moments dolços o complicats, on els diferents equips han estat una ajuda imprescindible per arribar a bon port. M'he sentit molt ben acompanyat durant tota la meva carrera professional, que ara acaba.

 

Quan estudiava o començava a fer de corresponsal del Baix Llobregat per a alguns diaris, mai hauria pogut imaginar que tindria el luxe de dirigir uns espais que han pogut seguir l'evolució de les nostres societats i viure de primera mà alguns dels esdeveniments que ens han marcat, des de la revolució iraniana a la caiguda del mur de Berlín, dels atemptats de les torres bessones a les guerres del Golf, des de la desaparició de les guerrilles d'Amèrica Llatina al gran desenvolupament econòmic de la Xina, de les esperances de les primaveres àrabs a les crisis migratòries al Mediterrani, de la fi d'ETA (després d'haver de reaccionar a correcuita per l'atemptat d'Hipercor o el brutal assassinat d'Ernest Lluch) als Jocs Olímpics de Barcelona, o als diferents treballs de recuperació de memòria històrica.

 

Joan Salvat en el rodatge del reportatge "El Salvador: retorn a Morazán" (1989) de "30 minuts", dies després de l'assassinat de cinc jesuïtes a la Universitat Centreamericana. A la imatge entrevista una guerrillera del FMLN (Fotografia d'Enric Martí)

 

M'acomiado en un moment on alguna de les il·lusions i les forces que ens van permetre avançar sembla que ens portin a un retrocés inimaginable fa poc. Sembla que repetim greus errors del passat. S'ha d'estar alerta davant una guerra al cor d'Europa, amb nova carrera armamentística inclosa, o davant un intent de cop d'estat als Estats Units, impensable fa un temps i expressió de la força dels moviments identitaris i reaccionaris, o davant el desencant d'un procés català que no ens ha portat enlloc, al meu entendre.

Potser per tot això s'ha de reivindicar més que mai el paper del periodista, que no juga a ser d'un bàndol, sinó que intenta donar les claus de l'evolució social. Un paper que continua sent una necessitat, un exercici imprescindible.

 

Joan Salvat en el lliurament del Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de televisió per "30 minuts"

 

Per això no puc plegar sense tornar a insistir en el paper d'uns mitjans públics independents, neutrals i respectuosos amb totes les opcions polítiques democràtiques. Vaig començar en aquesta professió quan tenia 20 anys. Després de la primera crònica al diari El Correo Catalán, em van trucar de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (encara no s'havien fet les primeres eleccions democràtiques) per demanar que abans d'enviar les cròniques els hi portés allà perquè les poguessin llegir, en un intent de censura prèvia. Curiosament, vaig acabar, el 2017, amb la mateixa sensació quan algunes persones volien controlar tot allò que sortia per la pantalla en el moment àlgid del procés català.

 

L'equip de "Sense ficció", programa que va crear i dirigir en Joan Salvat (2012) (CCMA)

 

Repeteixo, gràcies a tots, i sobretot a les persones que en els moments difícils han estat un exemple de professionalitat o que han arriscat les seves vides per donar a conèixer tot allò que passava al nostre públic. Mai ho podré oblidar.

L'altre dia sentia una cançó la lletra de la qual em va semblar idònia per al moment que ara comença. La cantava Rocío Márquez, i deia: "Aquel que se va, va diciendo en el silencio, qué grande, qué grande, es la libertad". 

 

Fins sempre. Continueu la lluita.

 

L'equip de "Sense ficció" (2014) (CCMA)

 

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut